"-Que et penses que faig miracles, jo? ¿T'imagines que fabrico sèrum antidiftèric aquí mateix, a les trinxeres; potser et creus que en fabrico amb merda seca?
-I tu, si t'imagines, cretí...¡Sense sèrum, el metge li haurà d'aplicar un ferro al roig!
El doctor Puig ens havia explicat que abans de la invenció del sèrum tractaven de destruir les falses membranes amb aigua bullent "o millor encara amb un ferro al roig; hi ha un quadro de Goya que ho representa: no hi havia aleshores altra manera d'impedir l'asfíxia dels petits...Goya ho va pintar tot, absolutament tot!". La marinada bufà amb molta força durant una estona i jo no entenia res del que deien."
Joan Sales. Incerta glòria. 11a ed. Club editor, 2007. P. 523.
I una pagineta interessant.
I de propina:
Escrits
No es pas la primera vegada que llegint un llibre del club topem amb en Goya, pensa Mati la memoriosa. Fa molt, dos anys o què sé jo, llegiem l'Assaig sobre la ceguesad'en Saramago, i en Mitchum ens va haver de penjar aquí aquella meravella del perro semihundido, perquè en feien referència. Flipo amb aquell gos. No em canso mai de mirar-lo. Doncs re, que me'n recordo i per això.
ResponEliminaAquest Goya, a més a més, té una rara qualitat hipnòtica. I segons els erudits, seria el creador de l'impressionisme i fins i tot de l'expressionisme. Ho va pintar tot i potser ho va inventar tot (ep, en pintura).
ResponEliminaVols dir el Goya del gos, oi, Lluís?
ResponEliminaNo hi entenc ni un borrall d'art, jo (és el segon cop que ho dic, avui), però no puc deixar de mirar-lo (això també ho he dit dos cops, avui).
El penjo a l'apunt, què carai.
Potser resulta rebuscat però antiga medicina i un gosset coincideixen en la figura de St. Roc.
ResponEliminaM'he mirat el galeria d'art i un d'un tal Gervex m'ha cridat l'atenció: Ah la cara viciosa del metge davant l'abandó lasciu de la pacient!
El Goya era tan gran que després de retratar l'estupidesa borbònica encara el felicitaven.
Ai, Girb, que fa una estona he anat a casa teva i jo si que m'he trobat un bon "quadro", que t'he vist en negatiu!!
ResponEliminaPrimer he pensat que no en tinc d'això, d'arcs toràcics -i mira que sona bé, "el nové arc toràcic", que sembla que no es pugui fisurar mai ni fer mal ni res, que fa budista i tot-, però ara veig que sí que en tinc, sí. Tota jo sóc arcs toràcics i ossos en general, que no em caldria ni radiografia per a veure'm la fisura.
I acabo d'inaugurar una nova modalitat de comentaris: aprofitar un de fet a casa per a comentar l'apunt del comentador!! Estic per tancar.
Doncs res, que et cuidis molt i no t'abraço, que encara prendries més mal!
Ostres, comentador és correcte, però sona tant tant tant a Fuenteovejuna, que quasi m'estimo més dir comentarista, mira.
ResponEliminaImpressionant el quadre del Goya del gos. No em tornaré a mirar mai més igual ni els quadres, ni els gossos, ni el Paco Rabal.
ResponEliminaHòstia, Òscar, t'hauré de dedicar l'apunt de dimarts!! Ara no ho pots entendre, però espero que quan arribi el moment, és a dir, dimarts, recordis el que has dit avui.
ResponEliminaDimarts no, DIMECRES, DIMECRES.
ResponEliminaCaram, esperaré el dimecres amb expectació i aquest cop intentaré arribar a l'apunt el mateix dia en què es publica. I no faig broma, aquest quadre és impressionant!
ResponElimina