guies de lectura

▼

dissabte, 19 de gener del 2013

el que pensen alguns gossos russos (no entra a examen)


ELS ASPECTES TÈCNICS (d'Anna Karènina, s'entén)
El narrador i el punt de vista
1. Llegiu els textos següents i expliqueu quin tipus de narrador hi descobrim.

 a) «Ja han trobat un bon moment per a conversar. Té, mira com vola...I el deixaran fugir...», pensava el Manyac. [El Manyac és un gos] (p. 189, capítol 15, segona part)
Tipus de narrador:______________________________
b) «Adormir-se! Adormir-se!», es repetia. Però amb els ulls closos veia encara més clarament el rostre d'Anna tal com era aquella tarda memorable de les curses. (p. 455, capítol 18, quarta part)
Tipus de narrador:______________________________
c) El membres de l'esmentada comissió no tenien la més petita idea de llur paper i de llurs deures. (p. 415, capítol 8, quarta part)
Tipus de narrador:______________________________
d) I per més que hom tractés de persuadir-la que en els nostres temps eren els joves mateixos els qui havien de disposar de llur destí... (p. 58, capítol 12, primera part)
 Tipus de narrador:______________________________
e)  però alguns detalls de la seva aplicació en el nostre país no l'acabaven de satisfer. (p. 402, capítol 5, quarta part)
Tipus de narrador:______________________________

Manuel Navarra i M. Josep Simó. Anna Karènina. Lev Tolstoi. Textos per pensar, llegir i escriure. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 2000. P. 43.



8 comentaris:

  1. matilde urbach19/1/13 6:43

    Pos amb dir que es tracta d'un narrador omniscient ja n'hi ha prou per progressar adequadament (aquesta frase s'hauria de llegir amb ritme ternari, talment fos una jota).

    Però per demostrar competència lectora (Buscáis el diploma, pero el diploma cuesta, pues aquí es donde vais a empezar a pagar: con sudor), caldria especificar el diferent punt de vista adoptat en cada cas. Tercera persona limitada, diàleg en estil indirecte, estil indirecte lliure, monòleg interior...coses així.
    Jo m'hi posaria, si no fos que tinc molta planxa endarrerida.

    ResponElimina
  2. matilde urbach19/1/13 6:45

    El Manyac, el gos que té el cap a can rumia, és d'en Levin. Stiva i Levin han anat a caçar. El gos els acompanya. Mentre els caçadors de dues potes la fan petar, el quadrúpede vol anar per feina.

    Molt més endavant (capítol 10, sisena part, p. 635), tornen a anar de cacera (aquest cop se'ls ha afegit un tal Veslovski) i ara resulta que el gos no tan sols es capaç de pensar, sinó que també sap fingir:

    Regirà tot el vimetar, però el Manyac no creia que hagués mort la becada, i quan el feia cercar, fingia que ho feia, però en realitat no cercava res.

    (i al capítol 12)
    El gos es deturà preguntant a l'amo si no valia més de fer tal com ell havia començat[...] El gos l'obeí fingint que cercava, per tal de donar-li gust [...]
    -Borda'l, Manyac, borda'l! -crida Levin, empenyent el gos.
    "I bé, ho faré tal com vol, però no responc de mi", pensà, i prengué embranzida cap endavant. Ara ja no flairava res, només veia i sentia sense comprendre.

    En fi, pots comptar, bestieses.

    ResponElimina
  3. Lluís Bosch19/1/13 12:47

    Hi ha uns quants cervells en nòmina pensant estratègies per a acostar la lectura al jovent i crear nous lectors. Suposo que aquesta proposta crearà milers de lectores/es.

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach20/1/13 7:11

      Mentre no destrempin als que ja eren lectors de manera natural, Lluís! Això sí que seria una tragèdia.

      Elimina
  4. Lluís Bosch20/1/13 11:10

    Ahir, per casualitat i llegint sobre una adaptació al cinema de Madame Bovary, em vaig topar una pregunta que valdria tres punts en un examen:
    "Creus que Anna Karènina, Madame Bovary, La Regenta i Laura a la ciutat dels sants" són la mateixa novel·la? Justifica la resposta."

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach21/1/13 8:18

      Resposta: Sí, sens dubte, són la mateixa novel·la; el canvi de títol es cosa dels traductors, en un intent d'adaptar l'obra al context de la llengua d'arribada. És un cas clar de traducció funcional etnolingüística.

      Elimina
  5. matilde urbach21/1/13 8:18

    He tingut accès (no em feu confessar com) a unes quantes preguntes que sí que entraran a examen.

    1) És normal que cada cop que la Karènina agafa un tren algú acabi trinxat a les vies, ni que sigui ella mateixa? Desenvolupa el tema Els sistemes de seguretat a les andanes de les estacions de ferrocarril russes del segle XIX.

    2) De quin color és la bossa de viatge vermella que porta la Karènina cada vegada que puja a un tren? Elabora un llistat amb el contingut de l'esmentada bossa el dia del trajecte final de la Karènina. [Els daltònics estan exempts, prèvia presentació del corresponent certificat mèdic, és clar]

    3)El malson recurrent que pateix la pobra Karènina al llarg de la novel·la és un efecte secundari provocat per l'abús de morfina? Com és que Vronski, a qui no cal morfina per dormir, somia, en una ocasió, el malson de la Karènina? Les parelles que dormen juntes comparteixen somnis? La comunicació onírica en el cas Levin-Kitty.

    4)El dia en què els terratinents celebren les eleccions provincials, què troben dins l'urna, a l'hora de l'escrutini, a banda de les boles utilitzades per a les votacions i un botó? S'ha de considerar vot en blanc o vot nul?

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach21/1/13 10:53

      Oh, l'última és molt difícil. Vinga va, una ajudeta: un parell d'avellanes.

      Elimina