guies de lectura

dilluns, 11 de febrer del 2013

cronologia de philip roth


1933

19 de març. Neix a Newark (New Jersey), segon fill d'un matrimoni d'immigrants jueus de Galítzia.
Creix en el barri de Weequahic de Newark.
Estudia a la Weequahic High School.

1951
Ingressa a la Bucknell University de Lewisburg (Pennsylvania).

1952
Maig. Publica el seu primer article a la revista Et Cetera de la Universitat, «Philosophy or Something Like That».

1954-55
Obté una beca per estudiar a la Universitat de Chicago. Allà coneixerà Saul Bellow.
Un cop graduat, el 1955, hi donarà classes de literatura durant un curs.

1956-57
Compleix  el servei militar, i després comença a publicar contes, regularment, a Chicago ReviewThe New Republic,  The Paris ReviewEsquire i The New Yorker (el primer conte  pel novembre de 1958), entre d'altres.

1959
Es publica el seu primer llibre, Goodbye, Columbus (Goodbye Columbus, Seix Barral, 2007) (novel·la breu i recull de cinc contes), que l'any següent obtindrà el premi National Book.
Es casa amb Margaret Martinson Williams.

1962
S'edita Letting Go (Deudas y dolores, Mondadori, 2007), primera novel·la. Tots els seus llibres posteriors ja seran novel·les, amb les excepcions de quatre de crítica i autobiogràfics.

1963
Es divorcia

1967
When she was Good (Cuando ella era buena, Mondadori, 2007).
                   
1968
Mor d'accident de trànsit la seva ex muller Margaret Williams.

1969
Portnoy's Complaint (El trastorn de Portnoy, Ed. 62, 1997 | El mal de Portnoy, Seix Barral, 2007 | El lamento de Portnoy, Suma de letras, 2000), que esdevindrà un gran èxit de vendes.
Per llavors, comença un tractament psiquiàtric que farà que quedi molt enganxat a unes píndoles antidepressives.
Comença la seva relació amb l'actriu anglesa Claire Bloom, passant temporades a Londres.

1971
Our Gang (Nuestra pandilla, Seix Barral, 1996).

1972
The Breast (El pit, Ed.62, 1976 | El pecho, Mondadori, 2006).

1974
My Life as a Man. (Mi vida como hombre, Debolsillo, 2007).

1976
Reading Myself and Others, recull d'articles i entrevistes (Lecturas de mí mismo, Mondadori, 2008).

1977
The Professor of Desire. (El profesor del deseo, Mondadori, 2007).

1979
The Ghost Writer (La visita al maestro, dins de Zuckerman encadenado, Seix Barral, 2005), primera novel·la amb Nathan Zuckerman.

1981
Zuckerman Unbound (Zuckerman encadenado, dins Zuckerman Desencadenado, Seix Barral, 2005).

1983
The Anatomy Lesson (La lección de anatomía, dins Zuckerman desencadenado).

1985
The Prague Orgy (La orgía de Praga, dins Zuckerman desencadenado).

1986
The Counterlife (La contravida, Seix Barral, 2006), amb la que obté el premi National Book Critics Circle.

1988
The Facts: A Novelist's Autobiography (Los hechos, Seix Barral, 2008), relat de «no ficció».

1990
Deception (Engaño, Seix Barral, 2009).
Es casa amb Claire Bloom, i s'estableix a Londres.

1991
Patrimony. A True Story (Patrimonio. Una historia verdadera, Seix Barral, 2003), amb la que obté per segona vegada el premi National Books Critics Circle.

1993
Operation Shylock: A Confession. (Operación Shylock, Alfaguara, 1996), amb la que va obtenir el premi PEN/Faulkner de ficció del 1994.

1994
Divorci de Claire Bloom.

1995
Sabbath's Theater (El teatro de Sabbath, Alfaguara, 1997), premi National Book.

1996
Claire Bloom publica les seves memòries Leaving a Doll's House, on retrata amb duresa a Philip Roth.

1997
American Pastoral (Pastoral americana, Alfaguara, 1999 | La Magrana, 2010), premi Pulitzer del 1998, i primer títol de la Trilogia americana.

1998
I Married a Communist (Me casé con un comunista, Alfaguara, 2000 | Em vaig casar amb un comunista, La Magrana, 2012), premi Ambassador, i segon títol de la trilogia.

2000
The Human Stain (La marca de l'homeLa Magrana, 2001 | La mancha humana, Alfaguara, 2001),  amb la que tanca la trilogia, i obté dos premis el 2001 : PEN/Faulkner i WH Smith.

2001
The Dying Animal (L'animal moribundLa Magrana, 2002 | El animal moribundo, Alfaguara, 2002)
Shop Talk: a Writer and his Colleagues and their Work (El oficio: un escritor y sus colegas, Seix Barral, 2003), recull d'intervius a escriptors nord-americans i europeus.

2004
The Complot Against America (Complot contra els Estats Units, RBA-La Magrana, 2005), que obté el premi Sidewise for Alternate History del 2005.

2006
Everyman (ElegiaLa Magrana, 2006 | Elegía, Mondadori, 2007), amb la que aconsegueix per tercera vegada el premi PEN/Faulkner.

2007
Exit Ghost  (L’espectre se’n vaLa Magrana, 2008 | Sale el espectro, Mondadori).

2008
Indignation (IndignacióLa Magrana, 2009 | Indignación, Mondadori, 2009).

2009
The Humbling (La humiliacióLa Magrana, 2010 | La humillación, Mon-dadori, 2010).

2010
Nemesis (NèmesiLa Magrana, 2011 | Némesis, Mondadori, 2011).

2012
Premi Príncipe de Asturias.
Anuncia la seva retirada.


12 comentaris:

  1. Aprofito per dir que en Miquel ens acompanyarà el dia de la trobada presencial. Gràcies d'avantbraç, sofraja inclosa. I gràcies també per la contribució d'avui, que el blog hala com una mala bèstia i una ja no sap què fer per atipar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si avui m'hagués llevat d'acudit estúpid diria és ben bé que fots una coça al terra i et surten mil gallecs!!. Tu quoque, Felipiño, filii mei. Però és una fal·làcia.

      Elimina
  2. Un cop t'entreguen el Príncipe de Asturias es veu que ja pots plegar. M'imagino l'escena a Oviedo: "Hombre, tocayo... Yo Felipe y tu Philip." (l'humor borbònic no dóna més de si).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha. Segur que va anar així, Girb, si no fos que el pobre Philip no hi va poder anar a recollir el premi perquè l'acabaven d'operar de l'esquena i tal. Demà en parlarem.

      Elimina
  3. Miquel Vilardell11/2/13 16:19

    Veig que has fet les esmenes adients, Matilde, i, per tant, es confirma que tenim tota la seva obra traduïda.
    I això que dius d'omplir el blog, t'has llegit "Operación Shylock" ? Més que res, perquè me l'estava repassant perquè volia veure si trobava afirmacions de Roth que donessin la raó a Debenedetti, i el grapat de coses que m'han sorprès que diu de sí mateix, fent servir la veu d'un anti semita. A tall d'exemple (p.293): "Ya sabe lo que es un judío. Un árabe nacido en Polonia. Se ponen enormes. Como Kissinger. Enorme. La nariz grande, los rasgos grandes. Y por eso no les gustamos. Philip Roth, pongamos por caso. Un tío feo a tope. Gilipollas de pies a la cabeza. Dejé de leerlo cuando se puso a escribir de lo que no tiene por qué escribirse, en "My life as a man", cuando estudiaba en la Universidad y estaba hecho un asco. ¡ Anda que...! Vaya marranada. Estaba el tío tan salido con las shiksas, que echó mano de una camarera, un caso mental,divorciada con dos hijos, y le pareció de perlas. Tonto del culo. Ahora está regresando al redil judío, porque quiere que le den el premio Nobel. Evidentemente, los judíos saben muy bien como ganar el premio Nobel, se lo han dado a Wiesel, a Singer y a Bellow..". A mi no em va agradar massa, tot i que està considerada una de les seves grans novel.les, però crec que il.lustra molt bé la seva metodologia de confondre realitat amb ficció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, éste es mi Philip! Quin tio.
      No he llegit Operación Shylock, Miquel. De fet, déunidoret el que em falta per llegir de Roth. La propera serà La contravida, un cop l'hagis llegida tu. I si me la deixes, és clar.

      Elimina
    2. Miquel Vilardell12/2/13 19:26

      Ja hi pots comptar, Matilde.
      Sí, aquest és l'estil que a mi més m'agrada de Roth.
      I lligat amb "Patrimonio", en un altre fragment d'"Operación Shylock" escriu aquesta aparent paradoxa (p.96) : "Escribir las cosas tal como sucedieron equivale a hacerse esclavo de la memoria, la cual no constituye sino un elemento secundario del proceso creativo". I dues frases més avall, assegura que "los materiales, en efecto, estan tomados de la propia vida, pero, en última instancia, lo creado es una criatura independiente".
      I en la rastallera d'insults que "li" clava l'antisemita, he trobat aquest (p.294) . "¿ Y Roth ? Un pajillero de mierda, todo el rato meneándosela, encerrado en el cuarto de baño, hale, manita, hale, manita. Arthur Miller, otro que tal". I així va seguint, en la més pura forma d'imprecació, com si volgués imitar Céline.

      Elimina
    3. A qui importa si els fets van anar tal i com els explica o hi ha posat més pa que formatge? A mi no. Patrimonio, subtitulat Una historia verdadera, els de la Philip Roth Society l'han inclòs en les obres de ficció. I a la biblioteca, sense anar més lluny, el tenim endreçadet amb les novel·les de Roth i no pas amb les biografies.

      Al principi de Patrimonio hi ha un moment en què Roth, de camí a casa de son pare per tal de comunicar-li el que té, s'equivoca de sortida i va a parar al cementiri, davant la tomba de sa mare. Una mica més endavant diu:

      "Esta vez, al tomar el desvío, me concentre en lo que hacía, no fuera a equivocarme y acabar otra vez camino del cementerio. No iba a sacar nada en limpio adquiriendo semejante hábito, aunque tampoco lamentaba mi equivocación del día anterior. No alcanzaba a explicarme en qué aspecto me podía haber beneficiado -no me había servido ni de confortación ni de consuelo; en todo caso, me había confirmado en mi noción de destino-, pero ello no me impedía alegrarme de haber ido a parar allí. Me pregunté si mi satisfacción no procedería del hecho de que aquella visita al cementerio resultaba correcta desde el punto de vista narrativo: paradójicamente, cabía percibirla como algo no enteramente fruto del azar, no impredecible..."
      (p.73)

      La negreta és meva, però la cursiva de narrativo és d'ell.

      Molt més endavant, en una escena magnífica on un col·lega del pare li fa llegir les seves memòries de supervivent (és genial: en Roth s'escandalitza del contingut!!) trobo un diàleg pare-fill:

      "-Ya. ¿Y tú te lo crees? ¿Te crees todo lo que cuenta?
      -¿Tú no?
      -Vete a saber. Igual es sólo un libro."
      (P. 221.)

      Doncs això, que potser Patrimonio només és un llibre. No és una crònica dels fets. És literatura. I de la bona.

      Elimina
    4. I sobre això de pelar-se-la, acabo de recordar una cita fantàstica de El teatro de Sabbath que té a veure amb les biblioteques. La vaig posar aquí ara deu fer un any. Saps què, dissabte hi tornaré, sí. Reemissió, vaja.

      Elimina
    5. Ep, que a la biblioteca tenim com a no ficció, és a dir, a les biografies, Los hechos... i la Philip Roth Society la considera obra de ficció. Aiaiai...

      De fet, aquests de la Society només consideren non fiction Reading my self... i Shop Talk.... Compte, doncs, amb els subtítols autobiografía de un novelista i una historia verdadera.

      Elimina
    6. Miquel Vilardell13/2/13 18:08

      Estic d'acord amb tu i amb els de la Society aquesta, i amb el mateix Roth, que des de finals dels setanta, tant si el narrador és Zuckerman com si és un altre, o ell que ens explica una "història veritable",parteix de la premisa - que a vegades molts lectors obliden - que quan es fa un exercici de recreació narratiu, la realitat va per un cantó i la literatura per un altre. I a "The facts", per acabar de reblar el clau, relata els "fets reals" que van inspirar-li "My life as a man" - crec, perquè no l'he llegida - i ho torna a convertir en literatura. És a dir, que amb les dues excepcions que li salven els de la seva Society, tot el que ha escrit Roth és ficció. Una altra qüestió, apassionant però inacabable, és descobrir quant hi ha de "fets" i quant d'"invenció", per bé que, com dius tu, tant li fa, mirant els resultats...És clar que des del punt de vista de com es conformen els arguments de les seves "ficcions", potser no que tant li fa, ja que d'alguna manera jo penso que vol intrigar al lector, com aquell que llegeix una novel.la policiaca, i segueix el misteri, també Roth vol que especulem sobre què hi ha de real i què d'inventat, i així entrem millor en el joc i potser ens engresquem més amb la lectura (a mi em va passar amb "Operación Shylock", que parteix d'un fet real)

      Elimina
    7. Doncs jo, quan vull, sóc una creient fervorosa:

      Tenéis que leer mis libros como ficción, exigiendo los placeres que la ficción puede suministrar. No tengo nada que confesar, y mi autobiografía apenas si consistiría en capítulos sobre mí mismo, sentado solo en una habitación, mirando una máquina de escribir. La tediosa monotonía de mi autobiografía haría que El innombrable de Beckett se leyera como si fuera Dickens [...]. Si todo lo que esos sutiles lectores alcanzan a ver en mi obra es mi autobiografía, es que no son sensibles a la ficción, ni a la imitación, ni a la ventriloquia, ni a la ironía ni a todos esos delicados mecanismos y artificios con los que las novelas crean la ilusión de una realidad más real aún que la nuestra.

      Creient i, a sobre, una criatura sensible a la ficció. Ahí és ná.

      Elimina