tag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post4698115958781208745..comments2024-03-03T09:47:33.227+01:00Comments on de casa al club: com desfer-se de cinc-cents llibresmatilde urbachhttp://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-19290383573559420942014-12-11T06:32:12.113+01:002014-12-11T06:32:12.113+01:00Respecto (i admiro) el teu atac de lucidesa, Vilar...Respecto (i admiro) el teu atac de lucidesa, Vilardell. Només provava d'explicar que cadascú se sap la seva, i que jo encara em trobo en la fase de mirar de desempallegar-me d'aquesta consideració reverencial per l'objecte. No descarto que arribi el dia en què seré capaç de desfer-me'n d'uns quants. Mentrestant, l'única mesura que he pres ha set abandonar la compra compulsiva. Bé, això i que ara ja els guixo. Una miqueta. Amb llapis. Fluixet.matilde urbachhttps://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-58625961628006835672014-12-10T19:02:57.879+01:002014-12-10T19:02:57.879+01:00Bé, encara que pugui sonar foteta o menyspreatiu, ...Bé, encara que pugui sonar foteta o menyspreatiu, amb "cultureta" volia englobar a tots els qui ens interessa el tema cultura, i he generalitzat massa.<br />En els meus quatre trasllats de casa, sempre arrossegava amb mi la biblioteca - que no crec que passés d'uns mil dos cents volums -, però en la darrera, mig per mandra mig per un atac de lucidesa, em va semblar que, per edat i estat d'ànim, ni tenia ganes d'endur-me'ls tots, ni tampoc hi veía el sentit a guardar uns quants exemplars - principalment novel.les - que o no m'havien agradat o no hi veía la necessitat de seguir tenint-los, ja que no els tornaria a llegar. I sense pensar-m'hi gens, vaig posar un anunci i cinquanta anys ´d'acumulació bibliográfica se'n van anar al mercat a preu de saldo. Reconec que tants anys de bibliofilia llançada per la finestra, em van deixar una mica de melancolía, al principi, però ara, que rellegeixo el que em ve de gust, m'adono que tan malament no ho vaig fer.<br />Miquel VilardellAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-24848334687806632652014-12-09T09:57:55.674+01:002014-12-09T09:57:55.674+01:00Quan el pare em va ensenyar a llegir, a casa no hi...Quan el pare em va ensenyar a llegir, a casa no hi havia ni un trist llibre, tret d'una cartilla de lectura (no sé com s'ha de dir en català) d'aquelles de <em>la eme con la a, ma</em>. Després, com que va resultar que em passava el dia exercitant la meva nova habilitat, van començar d'arribar aquells contes encunyats d'en Ferrándiz, l'enciclopèdia pagada a terminis, els àlbums de Mortadelo y Filemón de la col·lecció <em>Olé</em>, les Joyas literarias juveniles de Bruguera, l'Agatha Christie, etcètera. L'entreteniment els devia semblar prou estrambòtic, però, almenys, estava quieta i callada, i això s'agraeix molt quan tens quatre filles enredant per casa, suposo. Paro ja amb la cosa dickensiana, que al final hauria d'arruïnar (o, encara pitjor, matar) els pares i no és cas, pobrets meus.<br />La cosa és que, a banda de llegir-los, els havia de cuidar, igual que els pijames i els jerseis, per allò de l'aprofitament a casa dels pobres. D'aquí el meu respecte reverencial per l'objecte: que era un luxe estrany, vaja. Fins fa poc no he gosat subratllar-los, ni que fos amb llapis i fluixet, ja veus tu. No sóc una cultureta. Ni una intel·lectual. I potser sí que un meu cosí va flipar en colors quan va venir a casa i va veure les parets entapissades de llibres; però no menys que jo en visitar el taller que s'ha muntat al garatge, on et ben juro que un dia d'aquests acabarà per fabricar un coet d'aquells que es fan servir per anar a la lluna. <br />Només sóc una lectora que s'ha pagat el vici i que, al final, ha acabat acumulant uns quants milers d'exemplars. Però ni amb els cinc trasllats que he hagut de patir fins ara he set capaç de desfer-me'n d'un. Com a màxim, m'he cagat, de tot cor, això sí, en la mare que va parir en Gutenberg.<br />I de què servirà tot això? De res, tret d'alimentar la meva pira funerària, per exemple.matilde urbachhttps://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-28307484689942485152014-12-08T12:45:43.575+01:002014-12-08T12:45:43.575+01:00volia dir "pegar," no "pagar"
...volia dir "pegar," no "pagar"<br />MiquelAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-12563583884982243362014-12-08T12:09:58.198+01:002014-12-08T12:09:58.198+01:00Salvant les distàncies i la categoria, m'ident...Salvant les distàncies i la categoria, m'identifico al 100 % amb Monterroso. Crec que els "culturetes" confonem massa la lectura amb la bibliomania, el "tenir" cultura amb acumular, quasi com fetitxistes,material - no sols llibres - i, com diu ell, l'exhibició amb la intel.ligència. Jo també em vaig vendre uns 500 exemplars, i quasi tots els amics lectors van estar a punt de pagar-me per haver comès aquesta barbarie, però jo, a part d'algun títol que potser sí m'hauria d'haver quedat, es pot dir que fins i tot em va fer feliç haver-me'ls tret de sobre, i a pes, a més. Ironia del destí : molts dels meus llibres van anar a parar a una llibreria de segona mà d'un amic meu, que me n'ha retornat algun !<br />Miquel VilardellAnonymousnoreply@blogger.com