tag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post7376485792556865041..comments2024-03-24T15:53:29.347+01:00Comments on de casa al club: epílegmatilde urbachhttp://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-27556059490983154022022-01-27T08:29:59.258+01:002022-01-27T08:29:59.258+01:00També cada gaudidor meridional, septentrional, esl...També cada gaudidor meridional, septentrional, eslau, etc ho és a la seva manera. Masoquistes no em semblen els personatges russos, simplement turmentats, infeliços, desgraciats... això, per a mi, com els bons i dolents a les pel.licules, jo en general m'identifico amb els últims.Miquel Vilardell Molsosahttps://www.blogger.com/profile/01083144930169678254noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-9303524853656115442022-01-27T07:45:35.421+01:002022-01-27T07:45:35.421+01:00Cadascú per on l'enfila. Cada meridional infel...Cadascú per on l'enfila. Cada meridional infeliç (que també n'hi ha, no et pensis) ho és a la seva manera. De gaudir patint en dic masoquisme. I no li trobo la gràcia.matilde urbachhttps://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-83944790832592396222022-01-26T21:29:49.296+01:002022-01-26T21:29:49.296+01:00Doncs jo crec que m'hi identifico molt amb els...Doncs jo crec que m'hi identifico molt amb els russos, justament perquè em sento poc meridional i, a vegades, també em prenc massa seriosament, fins a la ratlla del ridícul. I altres vegades, per contra, caic en el sarcasme i en l'ofensa. No sé, m'agraden les ànimes turmentades, encara que facin riure, crec que dónen més joc que els presumptament feliços mediterranis, asolellats, petarderos, tavernaris i que gaudeixen taaaant de la vida.Miquel Vilardell Molsosahttps://www.blogger.com/profile/01083144930169678254noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-80153992131685926362022-01-26T10:39:48.512+01:002022-01-26T10:39:48.512+01:00Ai, sí, Dostoievski i la culpa. Doncs mira, hi ha ...Ai, sí, Dostoievski i la culpa. Doncs mira, hi ha una cosa que no comparteixo gens amb ell, això de que el patiment i la humiliació són el camí per purgar-la. Els russos (els de ficció, els altres no tinc el gust) trobo que s'ho agafen tot molt seriosament; principalment a ells mateixos, no sé com dir-ho. En això soc meridional, la veritat sigui dita. matilde urbachhttps://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4420729306140467045.post-76729485666417628482022-01-26T09:46:07.704+01:002022-01-26T09:46:07.704+01:00Coincideixo amb la Tamara, amb la lectura de Crim ...Coincideixo amb la Tamara, amb la lectura de Crim i càstig no han deixat d’acompanyar-me totes les arrels cristianes que, des de infant i, abans encara, per herència o pel embolcall històric -social i religiós m'han acompanyat tota la vida, les diferències, la injustícia, la culpa (la original i totes les posteriors) , el desempara, la mentida, la hipocresia social, la expiació per l'acceptació dels altres, l'amor, el propi i innecessari perdó i sempre, la esperança. En Sísif també podia ser feliç jordi casalsnoreply@blogger.com