guies de lectura

dimarts, 25 de setembre del 2012

el camí de sirga des del cel



Ep, MU, la intenció era bona...
Volia aprofitar les imatges de famós vol americà del 1956 i acarar-les amb unes ortoimatges actuals de Mequinensa.
Així podríem visualitzar la vila del Moncada encara viva i contrastar-la amb l'actualitat.
Però ha passat que quan, per ordre de la Chacón es va digitalitzar aquell material gràfic d'excepció per fer-lo de domini públic, cada comunitat autònoma es va fer càrrec del fragment corresponent, i, per ben poc, Mequinensa és ben aragonesa i aquella gent té un sistema cartogràfic que és una mè lligada d'un cordill... Mira que ho he intentat, però no hi ha hagut manera.
Així que m'he dit: ves a l'eficaç Vissir3 del nostre Cartogràfic i recull imatges de la Faió, de la qual només ens separa lo Riu.
A la foto del 1956 és veu perfectament el poble a la vora d'un riu per on baixen unes grans barcasses (suposo que plenes del carbó de les mines de Mequinensa). A la foto actual és veu la punta del campanar de la portada.
Per alguna cosa la facultat és de Geografia i Història... La de relats que podem trobar en els mapes!


6 comentaris:

  1. Calfant motors, que avui és la trobada:

    «...dins del paper determinant que juga Mequinensa a la novel·la, cal destacar l'atípic protagonisme, a l'alçada de molts personatges humans, d'un element que podria haver passat com un simple detall paisatgístic, el riu:

    El riu era l'eix de tota la vida econòmica de la vila i dels vilatans. De criatures, el riu era per a nosaltres una cosa extraordinàriament atractiva: hi anàvem a pescar, hi anàvem a nedar, a navegar, i alguns hi anaven a ofegar-se -perquè cada any hi havia algú que hi moria. El mequinensà no sabia concebre la vida sense l'Ebre i sense el Segre, perquè ambdós s'ajuntaven a la mateixa punta del poble. El riu era un element importantíssim i la navegació per a nosaltres era un món gairebé màgic.

    És lògic, doncs, després d'aquestes paraules del mateix autor, que la novel·la doni prioritat a l'ambient de la Mequinensa fluvial, per damunt de, per exemple, el de la mineria o, a molta més distància, el del comerç o la pagesia.»

    Guia de lectura de Jesús Moncada a cura d'Emili Bayo i Mercè Biosca. La Magrana, 1992. P. 43.

    ResponElimina
  2. Saps què em sap greu? no haver col·laborat aquest cop amb vosaltres. Perquè el Camí de Sirga em va atrapar, i molt. I em va plaure l'epopeia que s'hi explica la història que no és història. Aquest recorregut. També la creació d'una Mequinensa mítica, idealitzada. El lloc imaginari.

    Passeu-vos ho bé a la trobada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, al menys tenim el teu testimoni favorable, Eulàlia.
      I gràcies pels bons desitjos, que avui encetem la sisena temporada (51 llibres a l'esquena). Com passa el temps.

      Elimina
  3. Valtros. Avui fa 115 anys algú.
    Festa major que hquria de ser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pos mira, Fgt, a Camí de Sirga hi ha un personatge que també té la mania de celebrar (recordar,més aviat) els aniversaris dels ja traspassats. L'Estanislau, del cafè del Moll.
      Ell (l'Estanislau) diria: si el fetge l'hagués acompanyat, avui, William Faulkner faria 115 anys.

      Elimina