màquines lectores

«Llegir és un acte creador particular i íntim. I, sobretot, és un acte. La música és l'embriaguesa i lliurar-se; la pintura és la contemplació; l'escultura és el tacte i l'admiració; el teatre, la dansa i el cinema són viure un somni que ens és donat..., però la literatura escrita demana una màquina lectora.

L'escriptura és un invent tan poderós que va crear una màquina nova, la màquina de carn que demanava Hamlet. Una màquina que és capaç d'aprendre a llegir. Les màquines lectores passem la vista per la superfície escrita, paper, paret, pantalla...i construïm un «holograma». Creem un espai mental en què interpretem, raonem, dialoguem amb el text (assaig) o ens emocionem i vivim experiències que ha imaginat l'autor i que nosaltres interpretem, cadascú a la seva manera (ficció), o tenim experiències quasi místiques (poesia).

La imatge de la persona que llegeix asseguda immòbil com una figura passiva és un engany absolut, aquesta persona està fent funcions cerebrals complexíssimes, per això necessita la immobilitat i la concentració. Llegir és únicament per a gent molt activa. I que cerca un espai privat de llibertat.» 

Suso de Toro. La Literatura des de dins. Traducció d'Andratx Badia. Gregal, 2018. P. 19.