biblioteques particulars: josep fontana

Josep Fontana i Lázaro 

(20 de novembre 1931 – 28 d’agost 2018) 

Recorda el seu primer llibre, o els seus primers llibres?

Sí, puc recordar-los perfectament, els títols potser no, jo devia tenir...no devia arribar als set anys. El meu pare era llibreter, i em va regalar cinc o sis llibres dient-me que em servissin per començar a fer biblioteca. Eren llibres en català i eren llibres, per dir-ho així, de non-fiction, un dels quals el d'estampes històriques de Catalunya de Ferran Soldevila. I amb el temps va ser un llibre que efectivament recordaria molt.

I llavors?

Bé, després, és clar, la biblioteca ha anat creixent. Primer, el fet d'estar vinculat a un negoci de llibreria em va ajudar en el món del llibre vell per aconseguir coses que d'altra manera potser no hauria aconseguit. Jo no he disposat mai de grans sumes per jugar a les subhastes, però he tingut força sort amb oportunitats; sort i coneixements, per dir-ho així, per aconseguir coses que són valuoses. Això a banda, la biblioteca ha anat com jo d'un domicili a un altre, creixent...De fet vaig haver d'agafar un altre pis on encara queden alguns llibres perquè em servís de biblioteca; jo treballava allà (els llibres per a mi fonamentalment han estat sempre eines de treball), fins que vaig trobar aquest altre lloc on som ara, que són dos pisos units, per posar-hi els llibres i viure i treballar al mateix lloc. Mentrestant encara en conservo alguns a l'altre pis, i a partir d'un cert moment es va començar a produir el transvasament en massa de llibres cap a la biblioteca de l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la UPF, on em penso que en aquests moments hi ha, meus, uns trenta-cinc mil volums.

Però aquí jo he seguit conservant el que necessito per treballar, hi tinc molt llibre de feina, bona part de llibre antic, i coses que a mi em fan gràcia (primeres edicions, els llibres dels temes que tinc entre mans). Cada dimecres, quan vaig a la Pompeu Fabra, porto una pila de llibres. Entre els que vull portar demà, per exemple, hi ha aquestes Memorias históricas de los monarcas othomanos...i quan he mirat a l'índex de les biblioteques he vist que només n'hi ha dos exemplars: la Biblioteca de Catalunya en té un, que diu 'No disponible', i l'altre el té la Universitat Rovira i Virgili, amb una nota que diu que és de la Biblioteca de Poblet, i també hi diu 'Ús local'. Aquest ara no em serveix, per això el duré. Tot el que porto allà ho dono, queda en propietat de la universitat.

[...]

Quin és el criteri perquè un llibre vagi a l'Institut d'Història, a l'altre pis o bé perquè es quedi aquí?

La biblioteca de l'Institut havia de ser no tant una biblioteca per a mi, per guardar-hi coses, com una biblioteca organitzada que servís als estudiants, i per tant vaig portar-hi molta cosa que de vegades després trobo a faltar, que em dol: de llibres del segle XIX que són fonamentals per a mi em vaig ocupar de tenir-ne dos exemplars.

He tingut la tendència a conservar en el possible els llibres que necessito pel meu treball. I no hi he portat gaire literatura, perquè suposava que això no era la meva feina. A més com a comprador de llibres, suposo que per la meva habituació professional, he tingut gairebé sempre la tendència o l'instint per comprar certes coses abans que fossin buscades i cares. Per exemple, hi va haver una etapa que em va agafar per comprar teatre català del segle XIX, i he aconseguit fer una col·lecció de Serafí Pitarra que és pràcticament completa, excepte dues o tres coses petites que no vaig trobar mai. I em vaig donar el gust de fer un Àngel Guimerà no només complet sinó en primeres edicions, que després vaig descobrir que és important perquè d'una edició a una altra hi havia canvis. Això em va agafar en moments en què aquestes coses eren relativament assequibles, i després van deixar de ser-ho...Quan ha estat necessari gastar diners per aconseguir una cosa que m'importés doncs ho he fet. Vull dir que l'ofici aquest d'haver estat amb llibres des que tenia quatre anys fa que acabis aprenent a distingir el gra de munts de palla, de les coses que t'ofereixen. Això és el que dóna una certa vàlua al que tinc, que se m'acudís comprar les primeres edicions de Guimerà o de Pitarra quan ningú no s'hi interessava, com tinc les rares edicions dels llibres de Joan Maragall en tirades de cinc-cents exemplars.

Puc deduir que vostè ha gastat tot el que ha guanyat en llibres?

Sí, sí, tots els meus estalvis han anat a parar als llibres. No he fet mai càlculs sobre això. Tampoc quan els vaig regalar a la universitat sense cap contrapartida (bé, a canvi de tenir un despatx allí, i també em van regalar un bolígraf).

Biblioteques particulars de Barcelona. Jaume Subirana (ed.); fotografies de Víctor P. Óbanos. Ajuntament de Barcelona, 2014. P.86-89.