dilluns, 28 de desembre de 2009

cinc manolos


Gentilesa d' en Girbén, un just.




Autoretrat (1933) ......................Josep Maragall (1942)



Noi llegint (1924).........................Retrat masculí (1935)













Totore llegint (1937)


Matilde rep un missatge al bloc. És d'en Girbén, de Foravial. Tinc una cosa per a tu, si la vols. Cinc lectors per ampliar i renovar la petita galeria de la dreta. Sí, vull, diu ella, una mica sorpresa, que hom està acostumat a viure en la selva, on un bon moc val més que mil bondies i el cos, preparat per a esquivar pedres, poc sap d'acceptar regals. Un present d'aquells de te'l- faig-perquè-em-don-la-gana-que-no-tinc-cap-obligació. La generositat d'en Girbén em commou tant que no sé què carai dir. Gràcies.


· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·


Manuel Martínez i Hugué, conegut a tot arreu pel nom de Manolo, va néixer a Barcelona l'any 1872 i va morir a Caldes de Montbui l'any 1945.

Passà deu anys a París, del 1900 al 1910, i després a Ceret (1910-1914 i 1919-1927). Va ésser, en el curs de la seva vida, escultor, pintor, creador de joies i poeta. Els seus versos en català, castellà i francès són aplegats en un volum. En totes aquestes activitats demostra un esperit i una personalitat ben definides d'un caràcter i expressió únics. Exposa individualment a Nova York, París, Barcelona, Zuric, Frankfurt, Berlín, i té escultures als principals museus de tot el món. La primera edició de la Vida de Manolo va ésser publicada l'any 1927 després de diverses estades de Josep Pla a Ceret i és el resultat d'una sèrie de soliloquis i diàlegs sobre la vida i les opinions d'un dels homes més notòriament interessants -segons Pla- de la nostra època. Parlen de tot: de la seva infància i adolescència a Barcelona, dels primers contactes artístics, de la seva vida atzarosa, tant a Barcelona com a París, de la bohèmia artística i literària i del realisme intel·lectual de la seva obra a la recerca sempre del moviment, de la llum i d'un modelatge totalment personal. Manolo té una agudesa i una intel·ligència natural que fascinen Pla, i d'aquesta mútua comprensió neix aquest llibre, que recull les expressions més típiques de l'artista. Aquestes pàgines tenen molt de reportatge perquè no es perd mai la vivacitat del més immediat i directe. "L'escultor ha de donar el pes", diu Manolo. L'escriptor també, i així entre Manolo i Pla tenim un llibre admirable.


(Text de la solapa del llibre Vida de Manolo contada per ell mateix. Josep Pla. Destino, 1988)

15 comentaris:

  1. Impressionant, Matilde. Acabo d'intercanviar algu mail amb en Girbém font constant d'inspiració. Però em sobrepasses. Pocs minuts abans que fineixi el dia dels Pallussos, on tots esdevenim germans.

    ResponSuprimeix
  2. Entre la Matilde i en Girbén m'heu fet vessar una llagrimeta. Què bé que escriviu quan estimeu algú!

    ResponSuprimeix
  3. Ai, Lluís, quin regal que m'ha fet en Girbén! No en sóc digna.

    ResponSuprimeix
  4. Allau, a mi se m'agreuja l'agrafia per moments. No puc dir ni mu.

    ResponSuprimeix
  5. Ep, aquesta entrada l'heu de visualitzar amb Firefox!!

    ResponSuprimeix
  6. ...Manolo forever.....

    ...moltes gràcies a Girben per la col·laboració,....


    una anècdota: ahir dia de Sant Innocents van venir a la biblioteca una colla de joves disfressats de papanoel fent xivarri, es pensaven que la data els atorgava dret a fer el imbècil, però els vaig fotre fora,..va ser genial, sentir que tens poder sobre el PPN i que obeeix les teves ordres...

    ResponSuprimeix
  7. Oh! Tampoc és que hagi fet res de l'altre món! Tenia a mà el catàleg general del Manolo i sabia del teu interès per les imatges de lectors...
    Per cert que catàleg és incomplet, no hi ha cap de les peces que van sorgir de l'amistat entre el Manolo i els meus avis. Em comprometo a penjar una entrada amb la part de les memòries de la meva mare on explica la guerra a Caldes de Montbui, inclòs el fascinant episodi del pas de la columna Líster pel mas on s'amagaven.

    ResponSuprimeix
  8. Veí de les Corts29/12/09 18:00

    Has vist això, http://www.baltimoresun.com/entertainment/poe/bal-poe-1004,0,1085327.story
    , Robert?

    ResponSuprimeix
  9. Sí, sí, d'acord, Girbén, el que tu em diguis...
    Muuuuuuuu, ai no, vull dir: gràcies.

    Ja pots posar fil a l'agulla. Esperem l'episodi del pas de la columna Líster.

    ResponSuprimeix
  10. ...doncs no veí, moltes gràcies, aquest vespre probaré de legir-ho...

    ResponSuprimeix
  11. òndia quin regal més xulo! :) ara he entès part del teu missatge :) és que m'he passat el dia de shoping per la city i nena, quin estrés! encara no havia bloguejat ;P (osea)

    ResponSuprimeix
  12. Hola. Robert, he trobat una traducció al català del poema Alone d'en Poe. Està presentat com a videoclip i és una de les creacions dels de "blocsdelletres". El trobareu al següent enllaç:

    Alone, de Poe

    Salut!
    S.

    ResponSuprimeix
  13. Tan sols vull dir que la història de Manolo i la guerra -en la propera versió de ma mare- ja es pot llegir al Foravial.

    ResponSuprimeix
  14. Gràcies, Sadurní i Girbén. Apa, som-hi!

    ResponSuprimeix