cinc manolos

Gentilesa d' en Girbén, un just.



Autoretrat (1933) ......................Josep Maragall (1942)



Noi llegint (1924).........................Retrat masculí (1935)













Totore llegint (1937)

Matilde rep un missatge al bloc. És d'en Girbén, de Foravial. Tinc una cosa per a tu, si la vols. Cinc lectors per ampliar i renovar la petita galeria de la dreta. Sí, vull, diu ella, una mica sorpresa, que hom està acostumat a viure en la selva, on un bon moc val més que mil bondies i el cos, preparat per a esquivar pedres, poc sap d'acceptar regals. Un present d'aquells de te'l- faig-perquè-em-don-la-gana-que-no-tinc-cap-obligació. La generositat d'en Girbén em commou tant que no sé què carai dir. Gràcies.

· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Manuel Martínez i Hugué, conegut a tot arreu pel nom de Manolo, va néixer a Barcelona l'any 1872 i va morir a Caldes de Montbui l'any 1945.

Passà deu anys a París, del 1900 al 1910, i després a Ceret (1910-1914 i 1919-1927). Va ésser, en el curs de la seva vida, escultor, pintor, creador de joies i poeta. Els seus versos en català, castellà i francès són aplegats en un volum. En totes aquestes activitats demostra un esperit i una personalitat ben definides d'un caràcter i expressió únics. Exposa individualment a Nova York, París, Barcelona, Zuric, Frankfurt, Berlín, i té escultures als principals museus de tot el món. La primera edició de la Vida de Manolo va ésser publicada l'any 1927 després de diverses estades de Josep Pla a Ceret i és el resultat d'una sèrie de soliloquis i diàlegs sobre la vida i les opinions d'un dels homes més notòriament interessants -segons Pla- de la nostra època. Parlen de tot: de la seva infància i adolescència a Barcelona, dels primers contactes artístics, de la seva vida atzarosa, tant a Barcelona com a París, de la bohèmia artística i literària i del realisme intel·lectual de la seva obra a la recerca sempre del moviment, de la llum i d'un modelatge totalment personal. Manolo té una agudesa i una intel·ligència natural que fascinen Pla, i d'aquesta mútua comprensió neix aquest llibre, que recull les expressions més típiques de l'artista. Aquestes pàgines tenen molt de reportatge perquè no es perd mai la vivacitat del més immediat i directe. "L'escultor ha de donar el pes", diu Manolo. L'escriptor també, i així entre Manolo i Pla tenim un llibre admirable.


(Text de la solapa del llibre Vida de Manolo contada per ell mateix. Josep Pla. Destino, 1988)