la crisi del paper

MATTHEW TREE
La crisi del paper
El puntAvui
5|10|2025

 

El mes de maig passat, el règim de Trump va retallar subvencions d'1,2 milions de dòlars a moltes editorials petites —que funcionen com una opció alternativa vital per contrast amb les grans editorials comercials— qua aviat hauran de tancar la barraca. No només això, sinó que l'any passat més de 10.000 llibres van ser prohibits a les escoles i biblioteques públiques als EUA (7.000 més que l'any anterior). A més a més, hi ha hagut molts casos de bibliotecaris amenaçats de mort senzillament perquè el seu estoc inclou títols que certs individus ultraconservadors consideren ofensius. Entre els títols vetats, n'hi ha que parlen dels drets LGBT+ o de temes sobre el racisme, però també novel·les com Half of A Yellow Sun (hi ha traducció catalana: Mig sol blanc), de la Chimamanda Ngozie Adichie (membre, per cert, de l'Acadèmia Americana de les Arts), una novel·la excel·lent sobre la guerra de Biafra. Ras i curt, sembla que ara es pot prohibir qualsevol cosa per qualsevol raó, sense tenir en compte els desitjos de la majoria dels lectors nord-americans. I això en un país en què, des de l'any 1961 fins fa poc, la censura amb prou feines ha existit. No pas com aquí, on els censors franquistes feien el que els donava la gana, fins al punt que només hem tingut la llibertat d'expressió verbal durant els últims 49 anys. Ara, és clar, tanta censura és inimaginable. Oh, wait! A causa de les paraules que van rapejar, Valtònyc es va haver d'exiliar i Pablo Hasél ha passat quatre anys a la garjola. Potser, doncs, és només una qüestió de temps abans que els censors madrilenys arribin a prohibir segons quins llibres. Als EUA, el principal grup de pressió americà a favor de la censura té un nom força innocu: Moms for Liberty (Les mamàs a favor de la llibertat). Si existeix una organització d'aquí capaç de promoure una censura semblant, ja sabem quin nom té: l'Audiencia Nacional.