Confesso que, fins com aquell que diu ahir, coneixia ben poc de Ray Bradbury, les inevitables cròniques marcianes, que per cert sempre m’havien deixat glaçat com un llac de plutó (per molt que diguin els científics mai deixaré de considerar-te planeta), alguna adaptació a The Thillight zone i el guió de Moby Dick, la peli de John Huston.. Arrel d’una entrevista al País i de celebrar que un avi de noranta anys gaudeixi d’una vitalitat tant contagiosa em vaig decidir a llegir més coses d’ell. Vaig començar amb un llibre de títol irresistible: remedio para melancólicos, són contes, alguns d’ells deliciosos com un d’uns nens que van a caçar sirenes, després les daurades pomes dels sol, més contes de ciència ficció amb petites (petites,badoc?) dosis de poesia. I darrerament n’he llegit un parell més, que en certa forma es complementen, el vino del estio, que com el seu nom indica transcorre durant els mesos d’estiu i la nova nineta dels meus ulls la feria de las tinieblas. Estem en un poble del mig oest americà durant la dècada dels cinquanta en plena tardor, l’època festiva d’estiu ja només és un record llunyà, és temps poc propici per a la diversió, però ai las! Arriba una fira, i quina fira, heu vist la sèrie de la HBO Carnivale?, bé, aquí paro.....
Tres coses m’han agradat molt d’aquesta novel·la. Una, que escenes importants esdevenen en una biblioteca, la biblioteca pública del poble. Dos, l’home il·lustrat i el venedor de llamps que segueix les turmentes a la recerca de potencials clients i tres, tot. Ha estat un plaer indescriptible descobrir aquesta joia amb regust a episodi de la dimensió desconeguda, gelat de vainilla recobert de xocolata i mercuri fos a temperatures asfixiants. Ara, mateix, tolit, esmaperdut encara per la lectura, afirmo ( a veure si algú m’ho contradiu) que Bradbury ha creat les atmosferes més sorprenents des de Poe. En la meva opinió, qualsevol persona que vulgui escriure, en els contes de Bradbury trobarà tot un curset accelerat de creació i per acabar de reblar el clau pot llegir Zen en el arte de escribir on aconsella als futurs escriptors com fer-ho, tot un curset de narrativa, i de franc!
http://www.raybradbury.com/
Tres coses m’han agradat molt d’aquesta novel·la. Una, que escenes importants esdevenen en una biblioteca, la biblioteca pública del poble. Dos, l’home il·lustrat i el venedor de llamps que segueix les turmentes a la recerca de potencials clients i tres, tot. Ha estat un plaer indescriptible descobrir aquesta joia amb regust a episodi de la dimensió desconeguda, gelat de vainilla recobert de xocolata i mercuri fos a temperatures asfixiants. Ara, mateix, tolit, esmaperdut encara per la lectura, afirmo ( a veure si algú m’ho contradiu) que Bradbury ha creat les atmosferes més sorprenents des de Poe. En la meva opinió, qualsevol persona que vulgui escriure, en els contes de Bradbury trobarà tot un curset accelerat de creació i per acabar de reblar el clau pot llegir Zen en el arte de escribir on aconsella als futurs escriptors com fer-ho, tot un curset de narrativa, i de franc!
http://www.raybradbury.com/
