divendres, 31 de març de 2023

la santa inquisició


POR HILLEL ITALIE
Bibliotecas de EEUU ven intentos récord de prohibir libros
Los Angeles Times
24|3|2023

 

Los intentos de prohibir y restringir libros en escuelas y bibliotecas públicas siguen en aumento y batieron un récord en 2022, según un nuevo reporte de la Asociación Estadounidense de Bibliotecas (ALA, por sus siglas en inglés) publicado el jueves.
La asociación registró más de 1.200 reclamaciones en 2022, casi el doble que el récord anterior de 2021 y de lejos la cifra más alta desde que la ALA empezó a recopilar los datos hace 20 años.
“Nunca había visto algo así”, dijo Deborah Caldwell-Stone, quien dirige la Oficina por la Libertad Intelectual de ALA. “Los dos últimos años han sido agotadores, aterradores, indignantes”.
El reporte del jueves no sólo documenta el creciente número de reclamaciones, sino también su naturaleza cambiante. Hace unos pocos años, las quejas solían proceder de padres y otros miembros de la comunidad y se referían a un libro concreto.
Ahora, las peticiones a menudo piden retirar varios títulos y están organizadas por grupos nacionales como el conservador Moms for Liberty (madres por la libertad), que dice tener una misión de “unificar, educar y empoderar a los padres para defender sus derechos parentales en todos los niveles del gobierno”.
El año pasado se presentaron objeciones contra más de 2.500 libros, en comparación con los 1.858 de 2021 y apenas 566 en 2019. En muchos casos se impugnaron cientos de libros en una sola queja. La ALA basa sus datos en reportes en medios de comunicación y notificaciones voluntarias de bibliotecas, y admite que las cifras reales podrían ser mucho mayores. Bibliotecarios de todo el país han referido acoso y amenazas de violencia o acciones legales.
“Cada día, bibliotecarios profesionales se sientan con padres para determinar cuidadosamente qué material de lectura es más adecuado para las necesidades de sus hijos”, dijo en un comunicado la presidenta de ALA, Lessa Kanani’opua Pelayo-Lozada. “Ahora, muchos trabajadores de bibliotecas enfrentan amenazas a su empleo, su seguridad personal y, en algunos casos, amenazas de cargos penales por proporcionar libros a jóvenes que ellos y sus padres quieren leer”.
Algunos libros han sido impugnados por personas progresistas debido a lenguaje racista -en especial el clásico “Las aventuras de Huckleberry Finn”, de Mark Twain-, pero la inmensa mayoría de las reclamaciones eran de conservadores e iban dirigidas a obras con temas raciales o LGBTIQA+, dijo Caldwell-Stone. Entre ellos están “Gender Queer”, de Maia Kobabe; “Lawn Boy”, de Jonathan Evison; “The Hate U Give”, de Angie Thomas, y una edición en libro del “1619 Project”, un reporte ganador del Pulitzer publicado por The New York Times sobre el legado de la esclavitud en Estados Unidos.
Se han propuesto o aprobado leyes que facilitan las restricciones de libros en Arizona, Iowa, Texas, Missouri y Oklahoma, entre otros estados. En Florida, donde el gobernador, Ron DeSantis, ha aprobado leyes para revisar los materiales de lectura y limitar las conversaciones en escuelas sobre identidad de género y libros sobre raza, se retiraron de forma temporal o indefinida títulos como “Looking for Alaska” (“Buscando a Alaska”), de John Green; “Hopeless”, de Colleen Hoover, la novela distópica de Margaret Atwood “The Handmaid’s Tale” (“El cuento de la criada”) y el libro ilustrado de Grace Lin “Dim Sum for Everyone!”.
Más recientemente, el distrito escolar del condado Martin de Florida retiró decenas de libros de sus escuelas primarias e intermedias, incluidas numerosas obras de la novelista Jodi Picoult y los libros de suspenso “Beloved” de la ganadora de un Pulitzer Toni Morrison y “Maximum Ride”, de James Patterson, una decisión que el autor superventas tachó en Twitter de “arbitraria y que raya el absurdo”.
DeSantis ha descrito los reportes de prohibiciones masivas como un “bulo” y en un comunicado publicado este mes afirmó que las acusaciones revelan que “algunos intentan utilizar nuestras escuelas para adoctrinar”.
Algunos libros consiguen regresar. Las autoridades del distrito escolar del condado Duval, en Florida, fueron muy criticados por retirar “Roberto Clemente: The Pride of the Pittsburgh Pirates”, una biografía para niños del fallecido astro puertorriqueño del béisbol. En febrero anunciaron que el libro volvería a las estanterías y explicaron que habían tenido que revisarlo y comprobar que no incumplía ninguna ley estatal.

dijous, 30 de març de 2023

el misteri de les llibreries que s'encongeixen


ANNA GUITART
El misteri de les llibreries que s'encongeixen
Ara
17|3|2023


“No té sentit tenir llibres a casa”. Paro de fregar plats i apujo el volum de la ràdio. Al Versió RAC1, Toni Clapés li explica a Sergi Pàmies que està llegint un llibre d’Oscar Tusquets en què diu això, que ja n’hi ha prou. Prou d’acumular llibres, quan resulta que tenim un aparell com la tablet, que treu sentit a les nostres biblioteques. Clapés esmenta alguns dels inconvenients que planteja l’arquitecte, evidentment apareix la qüestió de l’espai, i Pàmies fa una frase enginyosa i bastant indiscutible: és veritat, el que diu, però no és real, perquè hi ha gent que vol tenir llibres a casa.

Jo formo part d’aquesta gent, però fa poc em vaig adonar que potser no podrà ser sempre així. Vaig haver de canviar de pis, i clarament els preus no són compatibles amb dedicar espai a una biblioteca. Amb el que costa arribar a final de mes, poder-se permetre pagar un lloguer més alt per tenir espai per als llibres acabarà sent, pràcticament, un privilegi. El metre quadrat va tan car, que ja no sabrem on col·locar les famoses Billy d’Ikea, perquè necessitarem cada centímetre. Tusquets en parla, precisament, d’Ikea. Clapés m’ha passat (gràcies!) la referència del seu llibre, és Pasando a limpio (Acantilado), i m’he posat a llegir. Estiguis d’acord o no amb la seva tesi, hi ha molta lucidesa en Tusquets, també en el capítol que ens ocupa, que dedica al llibre de paper.

El llibre, disseny defectuós?

Sap que la tesi que defensa és impopular, sosté que és un disseny defectuós, però tot i així construeix un raonament sòlid al voltant d’aquesta idea. Parla de sostenibilitat, de problemes d’espai, de la impossibilitat d’obrir els llibres del tot (aquest potser és l’argument que m’ha convençut menys), de la pols que acumulen (m’estranya que s’hagi deixat els fugissers peixets de plata) o de la missió impossible que representa tenir una biblioteca endreçada. Al final, explica que ell ja pràcticament no compra llibres físics, i és llavors que cita Ikea: segons un estudi de l’empresa sueca, les cases sense llibres són el doble que el 2010, i la venda de prestatgeries està caient en picat. Em semblen unes dades molt impactants i, la veritat, dubto molt que siguin només conseqüència de l’aparició de la tablet.

Quan vaig a casa de gent de l’edat dels meus pares, moltes vegades hi veig els mateixos llibres, suposo que en part per l’extingit Círculo de Lectores, que oferia el mateix catàleg a tot arreu (Shogún, un clàssic recurrent). Quan vaig a casa de gent de la meva edat, veig els mateixos mobles (no cal tornar a dir el nom de la marca sueca), però em sembla que els llibres són diferents. Podem triar tant! Ara falta veure què n’acabarem fent, dels llibres: suposo que les nostres biblioteques s’aniran empetitint amb les nostres cases. És una llàstima, perquè la satisfacció que suposa tenir llibres mereix, crec, un article a part. Jo, salvada per la campana, finalment vaig aconseguir un pis que no m’ha demanat sacrificis. Si no l’hagués trobat, segurament sí que hauria tirat de llibre digital per suplir els de paper, cosa que em fa pensar que aviat haurem d’actualitzar la famosa (i una mica esnob) frase de John Waters: “Si vas a casa d’algú i no té llibres, no te’l follis”. Per si de cas, abans de girar cua, pregunteu-li si té tablet.    

 

-------> Llegiu també: El llibre de paper.


dimecres, 29 de març de 2023

la biblioteca de les coses


JOSEP FITA
La biblioteca que presta de tot menys llibres
La Vanguardia
19|3|2023


Trepants, aspiradores, aletes de busseig, assecadors de cabells, màquines de cosir, allargadors, crosses, cadires de rodes... Encara que ho pugui semblar, no és la llista d’un catàleg de productes d’uns grans magatzems. Res més lluny de la realitat. Aquests articles formen part del catàleg que ofereix una biblioteca. Sí, una biblioteca. Però no una de qualsevol, sinó la Biblioteca de les Coses, del districte de Sant Martí de Barcelona, que va obrir les portes el 2020 –pocs dies abans de l’eclosió de la pandèmia del coronavirus– i que deixa gairebé de tot menys llibres.

Van ser dues entitats, Nusos i Rezero, les que van impulsar aquesta iniciativa, que ja era present en alguns països anglosaxons i no a Espanya. “Vam pensar que podria ser una manera molt tangible de canviar hàbits de consum amb un impacte ambiental clar”, explica a La Vanguardia Eli Miralles, coordinadora de projectes de Nusos.

Però, com funciona? Doncs com una biblioteca a l’ús, però sense llibres. L’usuari –que no ha de pagar cap quota per ser-ho– pot agafar en préstec qualsevol dels articles del catàleg i fer-lo servir durant una setmana. El preu del servei oscil·la entre 1 i 5 euros en funció del producte.

Gairebé 500 articles formen el catàleg de la biblioteca –un 90% prové de donacions i un 10% l’adquireix el projecte. Entre els que tenen més demanda hi ha, explica Miralles, un equip de música portàtil amb un gran altaveu, i micròfon incorporat, i amb connexió bluetooth. “També tenen molta sortida les cadires de rodes i les màquines de cosir”.

Segons la tècnica de Rezero Laia Tresserra, la biblioteca pretén trencar amb l’associació que es fa “entre una necessitat i emportar-nos la mà a la butxaca per satisfer-la”. “No fa falta tenir objectes, sinó tenir-hi accés”. Aquest canvi d’hàbits, defensa, implica tota una sèrie de beneficis, entre els quals els ambientals, un dels motius pels qual els impulsors van posar en marxa la iniciativa: “Cada vegada que evitem una compra, estem estalviant les emissions de CO2 que estarien associades a un objecte. Les nostres estimacions són que el 2022 vam estalviar l’equivalent a 2.681 kg d’emissions de CO2  i 932 quilos de residus”.

La biblioteca, ubicada al casal de Ca l’Isidret, obre les portes dues tardes a la setmana (dimarts i dijous de les 16 h a les 20 h). El local el cedeix la Taula Eix Pere IV que, al costat d’un grup de veïns, es van afegir a la iniciativa impulsada per Nusos i Rezero. També l’Agència de Residus de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona hi contribueixen aportant suport econòmic.

La Maria, la seva única treballadora, rep l’ajuda de voluntaris per atendre els usuaris, gairebé 400 actualment. L’Anastasi, de 64 anys i veí del districte, dona un cop de mà “des del primer dia”. “Faig tota mena de coses: des d’anar a buscar algun objecte que ens donen fins a muntar prestatgeries, netejar els productes, posar-los a punt o estar en contacte amb els usuaris”.

En Jaume (63 anys) és un d’ells. Ha fet servir el servei en tres ocasions. En totes va obtenir articles de fusteria: que si un decapador, per treure pintura de portes, per exemple; que si una serra de vaivé... Valora com a “molt bona” l’experiència. “Agafar aquestes eines en préstec em va servir per saber si seria capaç de fer-les servir correctament”, esgrimeix. “Si veig que no, doncs truco a un professional perquè faci la feina, i només hauré invertit tres o quatre euros a haver-ho intentat”.

La meitat dels usuaris del servei són veïns del districte, gairebé l’altra meitat són de la ciutat i hi ha un 6% que ve de fora. “Si dones l’oportunitat, les persones s’animen a fer un canvi d’hàbits”, conclou Tresserra.


dimarts, 28 de març de 2023

agraiments

 


Bibliotecaris, merci per la part que us toca. 

De res. Ha estat un plaer.

 

dilluns, 27 de març de 2023

parlem amb nickolas butler

 

 

L’autor conversa amb Llucia Ramis sobre la seva nova novel·la, "Buena suerte" / "Bona sort". Dijous 10 de març 2022. Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles.

 

diumenge, 26 de març de 2023

al tren

 

The Reader (64) on her train ride in Chicago, Darren Thompson


dissabte, 25 de març de 2023

avui a olot

 


La biblioteca de la curiositat infinita
Cia. Marga Socias
Dissabte 25 de març de 2023, 17 h, Teatre Principal d’Olot
Una instal·lació que és una biblioteca plena d’històries amb diferents espais per descobrir-ne lliurement un munt

En aquesta biblioteca cada llibre és un viatge que, tot i que no pretengui canviar el destí de ningú —encara que ho podria ben fer—, ofereix la possibilitat de convidar-lo a un univers fascinant. Aquesta biblioteca és un món per descobrir on pot passar qualsevol cosa.

Marga Socias és una artista a qui li agraden les històries i, sobretot, li agrada explicar-ne. Actua, escriu i idea espectacles. Parteix de les escletxes de la quotidianitat però el que fa és inclassificable. Hi ha una constant: busca crear experiències per als altres. Experiències de tota mena i amb tots els recursos disponibles. Ha participat arreu del món en propostes escèniques diverses expandint-se cap a tots els racons imaginats i desitjats. I el joc continua.

Algú va dir que l’afortunada troballa d’un bon llibre pot canviar el destí d’una ànima.

Idea original: Marga Socias
Bibliotecàries: Marga Socias, Violeta Avilés, Maika Eggerick i Clara Sáez
Disseny i construcció de l’escenografia: Thomas Roper
Disseny gràfic: Sandro Bedini
Paisatge sonor: Carlos Fontova
Llibret especial: Noa Hernández
Enquadernació: Mercè Soler

 

divendres, 24 de març de 2023

xavier graset conversa amb nickolas butler

 


Més 324. 08/03/2022. Xavier Graset conversa amb Nickolas Butler.


dijous, 23 de març de 2023

fauna de biblioteca


SERGIO C. FANJUL
Fauna de biblioteca
El País
17|10|2018

A la biblioteca pública van los que no tienen. Los que no tienen libros. O dinero para comprarlos. Los que no tienen silencio para estudiar. U oficina en la que trabajar. Los que no tienen amigos. O esperanza. Los que no tienen donde pasar el día. Los que no tienen otra cosa que hacer.
Sin embargo, todos tienen una misma cosa: hambre. Ya sea de conocimiento o de bocata de chóped.
Me hace muy feliz ir a las bibliotecas y ver que la gente, de toda clase y condición, las usa, y las usa mucho, y vence la dictadura del Twitter y esta edad oscura dominada por las ya clónicas series de Netflix. Y qué bien me caen los bibliotecarios, industriosos guardianes de la palabra común.
Todo esto me da esperanza en la humanidad, esa humanidad que chapa para el examen, que lee novelones, que dormita enfrente de una revista.
En mi Oviedo natal había un homeless ilustrado que era el primero en llegar y el último en irse: se pasaba el día leyendo a Kant. Daba para una amable película de sobremesa. Así hay muchos en Madrid, personas callejeras que combaten ese vacío horario de la mejor manera que se me ocurre.
Yo frecuento las bibliotecas de Iván de Vargas, cerca de la Plaza Mayor, y la de Pedro Salinas, próxima a Puerta de Toledo, pero ahora hay un carné unificado que permite sacar libros de cualquiera y devolverlos donde mejor te venga.
Es como si todas las bibliotecas de la Comunidad de Madrid estuvieran conectadas por agujeros de gusano en el espacio-tiempo, es una pena que no pueda uno entrar por una y salir por otra, como siempre fantasee que se podría hacer en los establecimientos de El Corte Inglés: entrar por Callao y salir por Goya, entrar por Granada y salir por Lisboa.
No todo es buen rollo en las bibliotecas: también ansiedad y zozobra. Siempre me acuerdo de aquel capítulo de Cosmos en el que Carl Sagan mostraba, en una biblioteca neoyorquina, el pequeño fragmento de estantería que un ser humano puede leer a lo largo de toda una vida.
Así que me pongo muy loco y empiezo a derivar entre leer este periódico, y luego su competencia, para pasar después a un tratado de Electrónica Básica, y a otro de perros bonitos, y acabar naufragado en una novela rusa del XIX. El zapping vital nunca abandona. Cuando me bloqueo levanto la cabeza y miro a los otros. La señora que busca en el ordenador. El chaval que revisa las películas. El guardia de seguridad que bucea en la nada.  Ese otro lector bloqueado que, aburrido, levanta la cabeza, escanea la sala y me mira… y resulta que ese hombre soy yo. No, es broma.

dimecres, 22 de març de 2023

la biblioteca d'albert serra (el cineasta, no la novel·la)


LLUCIA RAMIS
La biblioteca d'Albert Serra
La Vanguardia
13|3|2023

Cada biblioteca és un món. Des d’aquesta nova secció ens proposem d’explorar les de persones destacades de sectors diversos, com el cinema, la música, el disseny, la ciència, l’art, la gastronomia, l’esport, l’empresa. I així conèixer-les a través dels seus llibres.

 

Una habitació plena de llibres té un aire acollidor. També és estètic. A Albert Serra li agrada envoltar-se de llibres, i li crida l’atenció no veure’n a les cases dels rics. El seu admirat Karl Lagerfeld deia que en tenia tres-cents mil, però el mateix llibreter del dissenyador assegura que superava el milió; necessitava apartaments sencers per guardar-los. Els de Serra es reparteixen entre Barcelona, Banyoles (hi ha traslladat els més voluminosos) i París, on té un pis compartit amb un coproductor lisboeta. El problema és la manca d’espai. I l’excés de pes. Serra viatja molt, i intenta no anar gaire carregat; de vegades llegeix al Kindle, però no gaudeix igual.
El saber ocupa lloc i gairebé cada racó del seu pis de l’Eixample, folrat de prestatgeries fins al sostre. La primera va ser una de ferro, làmines fines. Després hi arribaren les de fusta, a la mateixa sala de lectura, on hi ha una catifa estil Lluís XV (o, en el seu cas, millor Lluís XIV), dos coixins amb la bandera nord-americana damunt d’un petit sofà, un cartell d’Història de la meva mort, i una butaca orellera davant la finestra que dona al carrer. Al costat, uns quants volums en què es recolza Sumo de Helmut Newton, i darrere, les obres completes de Balzac, Flaubert, Goethe i Tolstoi, de l’editorial Aguilar, encimbellades per uns dinosaures de plàstic que qualcú es va deixar.
Els llibres s’apilaven al terra hidràulic, fent columnes, i calgueren més prestatgeries al menjador, a l’entrada, a la cuina. Al començament, els agrupava per temes: cinema, art, història, filosofia, poesia, moda, música, teatre, economia. Però tot d’una la cosa va prendre un ordre personal. Els té localitzats de memòria. Per exemple, parlant de literatura russa, esmenta Memòria de la casa morta, el seu preferit de Dostoievski. Sap que és en un dels quaranta prestatges del menjador, més o manco per aquí. Mentre el cerca, ens observen un cartell d’Honor de cavalleria i grans fotos emmarcades de Lluís Carbó i Lluís Serrat Masanellas, recurrents a les seves pel·lícules. El troba.
Un llibre el porta a un altre. I la curiositat, i la passió. Goethe li va fer descobrir Beaumarchais, “potser un dels personatges més extraordinaris de la història, té una retòrica increïble”; en llegí una biografia durant el confinament. També llegí Les confessions de Rosseau i El diari londinenc, de James Boswell.
Li agrada la literatura llibertina del XVIII i la francesa del XIX i el XX. I tot i que no els compra responent a un pla, n’està al cas gràcies a converses amb amics, i a revistes com London Review of Books o New York Review of Books. En compra molts a França perquè, indica, allà la gent guanya infinitament més que aquí, però els llibres són infinitament més barats. Llegir en anglès li fa més mandra. No és fetitxista, tot i que en té molts de la Pléiade. Els ha fotografiat per evitar comprar-los dues vegades (li ha passat qualque cop). Té diverses edicions de la Ilíada i els clàssics de la Bernat Metge. I una col·lecció d’estratègia militar publicada pel Ministeri de Defensa.
Llegeix constantment sobre la Segona Guerra Mundial, tan transcendental que encara en vivim les conseqüències. Té llibres sobre Goebbels i com a mínim dos sobre la presidència de Trump: La habitación donde sucedió, de John Bolton, i Fire and Fury, de Michael Wolff, que considera una obra mestra: “Entens per què va guanyar”. Li agraden les memòries, la correspondència, les biografies, i a ca seva n’hi ha de Lagerfeld, Ava Gardner, Andy Warhol... i Tony Ryan (Serra deu ser la persona que té més llibres sobre el fundador de Ryanair: sis). Entre els seus escriptors preferits hi ha l’historiador Paul Veyne, i Roberto Longhi l’ha influenciat molt. Ha llegit À la recherche du temps perdu dues vegades i mitja. I enmig de Proust, Stendhal, Simone de Beauvoir, Marquès de Sade, Casanova i Tout Saint-Simon, sorprèn My Dark Place, de James Ellroy. Reconeix que l’autor li interessa més que l’obra: és únic, diu, no n’hi ha dos d’iguals, li passa de tot, és fascinant. Llegeix més Saul Bellow. I Houellebecq. “Naipaul i Coetzee són molt bons”. Elfriede Jelinek també; ho té tot, d’ella, però el seu teatre no l’entusiasma; massa grotesc. De sobte troba Stéréoscopie, de Marina de Van, “és un llibre delirant d’una actriu molt rara, de les drogues que prenia i la conseqüent caiguda lliure, autobiogràfic; haurien de traduir-lo”.
Les literatures espanyola i catalana no el motiven gaire, tot i que no hi falten Josep Pla, Palau i Fabre, Gabriel Ventura, Joanot Martorell. Veig La Regenta, segurament de quan estudià Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura a la UB. Dues dècades després, ha rebut dos César amb Pacifiction, considerada la millor pel·lícula de l’any per la prestigiosa Cahiers du Cinéma. Davant les cartes de Norman Mailer, exclama: “La quantitat de feina que arribaven a fer!”, com si això no fos atribuïble a si mateix. Ara està ficat en un nou guió, i a finals de març publicarà Un brindis per Sant Martirià a H&O Editores.
A més de l’espai i el pes, cal comptar el factor temps. A la prestatgeria de la cuina, rere la porta, hi ha llibres de cuina; una col·lecció sobre formatges, menja formatge cada dia. Cuina bé, però poc, perquè no para. Troba a faltar llegir novel·les llargues, diu que permeten viure en un món diferent, lluny de tu mateix. Per ell llegir és l’única manera d’aprendre coses divertides, i cada cop pot llegir menys. Això no treu que continuï comprant llibres. Els darrers són damunt la taula, tot esperant el seu lloc a la biblioteca d’Albert Serra.

 

dimarts, 21 de març de 2023

el gust és vostre




dilluns, 20 de març de 2023

amèrica és el poble del costat



SÍLVIA MARIMON MOLAS
Nickolas Butler: "El consum de metamfetamines és com una epidèmia a la Nord-amèrica rural"
Ara
16|3|2022

Nickolas Butler (Allentown, Pennsilvània, 1979) diu que el Somni Americà s’està esllanguint, però ell en part en podria ser un exemple. Amb Canciones de amor a quemarropa (Libros del Asteroide, 2014), la seva vida va fer un gir de 180 graus: la novel·la es va convertir en un bestseller internacional. Abans s’havia guanyat la vida amb múltiples feines. Va treballar a Burger King, a la indústria càrnica, venent frankfurts... Després van venir més llibres d’èxit: Al cor dels homes (Empúries/Asteroide, 2017) i Algo en lo que creer (Libros del Asteroide, 2020). Ara acaba de publicar Bona sort (en català publicat per Periscopi i traduït per Marc Rubió, i en castellà per Libros del Asteroide). Butler deixa Wisconsin, on ha crescut, viu i on situa la majoria de les seves novel·les, per traslladar-se a Jackson (Wyoming). Allà viuen el Bart, el Teddy i el Cole, tres amics que reben un encàrrec: acabar una luxosa casa de milions de dòlars, en un lloc pràcticament inaccessible, sobretot quan neva, en molt poc temps. És una salvatjada, però ho accepten perquè creuen que els diners els poden canviar la vida. Darrere l’encàrrec hi ha la Gretchen. El misteri és per què ella té tanta pressa.


La majoria de les seves novel·les passen a Wisconsin, on viu amb la seva família, però aquesta es trasllada a Wyoming.

— Fa uns quants anys vaig sentir la història que d’alguna manera és la inspiració de la novel·la. Aquesta història va passar a Eau Claire, on visc, però no vaig trobar adient situar allà la novel·la. La casa de la història original valia un milió de dòlars, però vaig pensar que per què no fer-la molt més perversament cara. I fer-la a Jackson, Wyoming, on el paisatge és brutal. A Jackson passa el mateix que en moltes comunitats dels Estats Units: hi va a viure gent rica que expulsa la població que fa anys que hi viu. I m’agradava la idea de posar el focus en una petita comunitat on hi ha grans diferències de riquesa. I parlar del conflicte que se’n pot derivar.

Hi ha una crítica implícita al capitalisme salvatge. Paletes donant-t'ho tot per construir una casa i una dona que té molts diners però que no té temps per gastar-los.

— Vivim una època interessant, a les xarxes socials veiem persones que es compren coses boniques, viatgen a llocs fantàstics, semblen felices, i pensem que tenir tot això ens farà més feliços. Però no funciona. I mentrestant destruïm el nostre entorn. Amb la meva dona ens vam construir una casa i això també em va fer reflexionar. Quan hi vam anar a viure no em vaig sentir pas més feliç.

Com va influir-lo aquesta experiència personal?

— Cada dia parlava amb els paletes. Molts eren excompanys d’escola, ens trobem als bars, coneixem la mateixa gent... Són bona gent i tenen una vida força dura. Molts s’han divorciat diverses vegades. Beuen i fumen molt i alguns consumeixen drogues. I hi ha una altra qüestió: quan algú de classe mitjana treballa al límit per una altra que té milions i milions.

Podem parlar de classe mitjana o està desapareixent?

— Bé, ara als Estats Units el més preocupant és que cada vegada és més difícil accedir a l’educació i al sistema sanitari i comprar-se una casa. Tot allò que els nostres avis es pensaven que era el Somni Americà s’està diluint. I la gent n’és cada vegada més conscient. Però també hi ha una certa negació, perquè si no existeix el Somni Americà, no som tan especials com ens pensàvem. Aleshores, quin sentit té tot plegat? Jo no diria que la classe mitjana està desapareixent, però sí que s’està encongint. Però hi insisteixo, molta gent no ho vol veure, perquè quan ets conscient que ja no pots accedir a aquest somni, què pots fer? Has de canviar-ho tot: el govern i el país. I és difícil d’imaginar.

L’altra cara és la Gretchen, que té moltíssims diners però no té temps de gastar-los.

— La meva dona és advocada i quan va començar treballava per a una firma molt exclusiva i veia com els socis més antics feien molts diners però no podien gastar-los. No crec que tinguessin gaire qualitat de vida i els seus matrimonis eren un desastre. No veien mai els fills i molts eren alcohòlics. I, aleshores, quan vaig sentir la història d’algú que oferia una recompensa si aconseguien acabar la casa en tres setmanes, em vaig preguntar per què hi havia tanta pressa. I va ser quan va néixer la història de la Gretchen. Ella és el motor de la història.

Hi ha l’amistat entre els tres paletes, que es cuiden els uns als altres. El Teddy és el que sembla més avorrit i menys espavilat però també el que se’n surt millor. És l’únic religiós i l’únic pare.

— És el que té xarxa, una comunitat en qui recolzar-se, pensa en altres coses a part dels diners.

Les drogues estan molt presents a la novel·la, en concret l’addicció a les metamfetamines.

— El consum de metamfetamina és com una epidèmia a la Nord-Amèrica rural. És un problema molt greu, també a Jackson. Hi ha molta gent addicta que s’està morint pel consum d’aquesta droga. Quan el meu amic em va dir que li havien ofert una recompensa de 15.000 dòlars si acabava la casa en tres setmanes em va dir que no l’haurien acabat ni amb l’ajuda de les metamfatemines. Qui diu una cosa així? ¿Pot ser que realment hagués considerat aquesta possibilitat? La gent diu que prendre’t aquesta droga és com viatjar en cotxe a més de mil quilòmetres per hora. Em vaig beure molts cafès per accelerar el meu cor, tancava els ulls i m’ho imaginava per poder recrear la sensació que tot estava fora de control.

 

diumenge, 19 de març de 2023

fantasies sexuals d'ahir i d'avui


Las bibliotecarias son las trabajadoras del mundo que más pinta tienen de estar haciendo lo que hacen como podrían estar haciendo cualquier otra cosa. Yo siempre me quedo mirando a las bibliotecarias y pensando qué otra cosa podrían estar haciendo. Manosear libros es algo para lo que evidentemente no ha nacido nadie. La de bibliotecaria no es una vocación, sino una renuncia.

Por otro lado, perversiono a menudo con la idea de ser violado por una banda de bibliotecarias, sobre una mesa de biblioteca y con todas las novelas de William Faulkner encima, abiertas a coro por la página 33.

 

Alberto Olmos. Trenes hacia Tokio. Lengua de trapo, 2006.


dissabte, 18 de març de 2023

bancs de paners

 

 

JÚLIA TRULLÀ
Madrid estrena 20 bancos en forma de libro para sentarse a leer
OndaCero
14|3|2023 

 

Madrid instala bancos con forma de libro para promover el gusto y la afición por la lectura bajo la campaña ‘Asienta la lectura-siéntate a leer’
El Ayuntamiento de Madrid, a través de las áreas de Cultura, Turismo y Deporte y de Economía, Innovación y Empleo, ha puesto en en marcha la campaña de promoción de la lectura ‘Asienta la lectura-siéntate a leer’ instalando, durante tres meses, 20 bancos en forma de libros repartidos por toda la capital. El objetivo de esta iniciativa es promover el gusto y la afición por la lectura en todos sus formatos.
Tomando como eje vertebrador la celebración del Día Internacional del Libro, que será el próximo 23 de abril, así como las Ferias de Madrid y del Libro Antiguo de Primavera, estos puntos de encuentro al aire libre que invitan a los ciudadanos a sentarse a leer durante unos minutos o a escuchar una lectura.
[...] 
Cada banco está dedicado a una obra de un autor diferente y están ubicados en localizaciones cercanas a librerías, donde poder adquirirlos, o bibliotecas municipales, donde poder leerlos de forma gratuita. Ambas se unen a esta iniciativa como agentes culturales que proporcionan lectura, con el objetivo de dinamizar la actividad de las bibliotecas municipales y las librerías de la ciudad, en especial las pequeñas de proximidad y especializadas. Mediante un código QR en cada uno de los bancos, se podrá navegar por la información sobre los equipamientos culturales y comerciales de la ciudad.

Los autores a los que están dedicadas las esculturas son: Javier Castillo, Santiago Díez, María Esclapez, Albert Espinosa, Arta Game, Juan Gómez Jurado, Francisco Ibáñez, Joana Marcus, Risto Mejide, Juan José Millás, Kate Morton, Ana Punset, Miriam Tirado, J.K. Rowling, Elísabet Benavent, Rosa Montero, Julia Navarro y Eloy Moreno, además de escritores clásicos como Emilia Pardo Bazán y Benito Pérez Galdós cuyos bancos se colocarán también en el paseo central de El Retiro durante la celebración de la Feria del Libro.




Aquí i aquí trobareu més bancs-llibre d'altres ciutats.

divendres, 17 de març de 2023

metamfetamina i escapisme de classe


ADRIÀ PUÉRTOLAS
Metamfetamina i escapisme de classe: la 'Bona sort' de Nickolas Butler
El Nacional
10|5|2022


La novel·la de l’autor americà retrata l’atracció enverinada de l’ascensor social i la classe treballadora dels EUA

El Cole, el Teddy i el Bart, protagonistes de Bona Sort (Periscopi), són tres fills de Wyoming i de les Muntanyes Rocalloses de l’Oest dels Estats Units. Tres country boys que comparteixen l’estima per la vida rural amb el seu creador, l’escriptor Nickolas Butler, que també viu envoltat de naturalesa a un altre estat americà, Wisconsin. Però les seves vides, aparentment tranquil·les, es transformen amb un encàrrec inesperat: una milionària els demana construir una mansió enmig de les muntanyes en un termini de temps quasi impossible. Si són capaços de complir-lo, rebran una prima que els catapultarà a una vida diferent: la del gran somni americà.

Després de l’èxit de Canciones de amor a quemarropa (Libros del Asteroide), convertit el 2014 en un best-seller internacional, Butler torna a explorar un dels temes que coneix bé: el de la classe treballadora americana. En aquest cas, l’escenari ha canviat, però l’origen i les inquietuds dels seus protagonistes segueix sent similars. Són constructors, paletes, sense estudis superiors, uns personatges que l’autor sempre reclama que haurien de tenir més protagonisme en la literatura contemporània. Ciutadans que veuen al seu voltant una prosperitat que no els acaba d’arribar, tot i que això no altera el seu amor als orígens geogràfics.

Bona Sort és en realitat un testimoni dels processos de gentrificació que viuen els Estats Units i de les seves conseqüències per a aquest grup social. Però en aquest cas, no és un escenari urbà el que es veu transformat per l’arribada d’estrangers amb poder adquisitiu; és la petita població de Jackson, Wyoming, un enclavament turístic al peu de les Muntanyes Rocalloses i porta d’entrada al Parc Natural de Yellowstone.

Convertit en un destí ideal per esquiar i fer turisme de naturalesa, la novel·la retrata una comunitat en què viatgers i nouvinguts amb un gran poder adquisitiu conviuen amb una població local treballadora: un ecosistema de riquesa molt desigual, del que se’n deriven conflictes. El principal, el poder de la promesa enverinada d’una fortuna, que transforma els protagonistes, propietaris d’una petita constructora anomenada True Triangle. L’oportunitat de fer-se rics fent una mansió es convertirà primer en un horitzó però després en una maledicció per la qual estaran pràcticament disposats a entregar la vida.

Servir o convertir-se en l’1%?

“El Teddy estimava la seva dona. Però per molt bé que anessin les coses, ell albirava un futur encara més brillant. Era com una visió fugaç del paradís”. El Teddy, el Bart i el Cole somien en alguna cosa més. Són els integrants d’una Amèrica desesperada per tenir una part del que tenen els més rics i capaços de sacrificar la majoria del que tenen per aconseguir-ho. Fins i tot la salut, fumant metamfetamina com a estimulant laboral contra el cansament físic. Butler, que ha treballat en la indústria càrnica, en un Burger King o venent hot dogs, la coneix bé.

Bona sort retrata una classe consumida per una pulsió aspiracional, individualista i determinada a escapar a les limitacions de la identitat treballadora. Els seus referents són poder tenir un Rolex, amb el que el Cole somia per les nits, i poder ser propietaris d’una casa i no haver de llogar, el somni del Teddy. Recorda l’anàlisi del periodista Owen Jones a Chavs: la demonización de la classe obrera i la operació cultural del neoliberalisme per convertir l’èxit social o el fracàs en una qüestió d’esforç individual. És un punt de partida perfecte perquè la intervenció de la Gretchen, la rica advocada californiana que els encarrega la construcció de la mansió, provoqui un daltabaix. 

A partir de llavors, la seva rutina es converteix en una successió de llargues jornades a la muntanya, treballant en l’enclavament inaccessible on cal fer la casa. Es barallen amb les inclemències del temps i l’arribada de l’hivern i intenten salvar com poden els obstacles que els van apareixent durant el procés. No els fa res sacrificar el temps sempre que puguin rebre la recompensa en forma de prima que els van prometre. Però arribaran a dubtar que aconseguir-la sigui possible.

Si a Bona sort hi regna l’escapisme de classe és perquè en la societat que retrata la novel·la ningú vol ser treballador per sempre. El somni és l’èxit total, convertir-se en algú com la Gretchen, que viu una vida de luxe, a cavall entre Jackson i Califòrnia. Aquest també és, però, un còctel d’impulsos curiosos: els protagonistes odien els estrangers adinerats que arriben a Jackson i odien treballar per “satisfer una selecta desena part de l’u per cent de la població”. Per altra banda, volen convertir-se en ells.

Una família americana

Potser són les contradiccions de classe de Bona sort que recorden el que va ser un altre fenomen literari als EUA el 2016. És Una família americana (Ara Llibres), unes memòries en què l’escriptor J.D. Vance descriu magistralment una comunitat que no queda lluny a la del Teddy, el Cole i el Bart. Són dels treballadors dels Apalatxes, a l’est dels Estats Units. Ells són els receptors originals del hillbilly, un terme pejoratiu amb el qual es caricaturitza els habitants d’àrees remotes i rurals i sinònim d’altres com redneck o white trash. Sovint retratats com un grup social ignorant, de tradicions antiquades i amb predisposició a la violència, han estat un blanc mediàtic fàcil. I des de la dècada dels vuitanta, una comunitat en clar declivi.

Des de l’experiència personal com a hillbilly de naixement, Vance descriu el procés de desaparició del teixit industrial d’Ohio i del seu Kentucky natal de forma paral·lela al seu desarrelament infantil. La indústria del metall cohesionava i al voltant del qual s’estructurava la seva petita comunitat. La seva desaparició durant els vuitanta va deixar la comunitat orfe i a ell una herència d’inestabilitat familiar. I va desembocar en una generació diferent: “de petits volíem ser veterinaris o metges o homes de negocis. Però no obrers del metall”.

Amb una trajectòria completament fora del normal pel que fa el seu entorn, Vance va arribar a graduar-se a la prestigiosa Yale Law School. Com els protagonistes de Bona sort, Una família americana descriu una trajectòria marcada pel conflicte entre les limitacions dels seus orígens i els codis d’entorns socials exclusius com la mateixa Yale, en què sempre es va sentir un outsider. En altres paraules, s’endinsa en l’atracció de l’ascensor social però sense deixar de retratar com et fan sentir l’abundància material i la cúspide social quan has crescut molt lluny d’ells.  Com per als protagonistes de la novel·la de Butler, atènyer l’èxit a Amèrica sempre té un preu: “per aquells com jo amb la sort d’haver viscut el Somni Americà, els dimonis de la vida que vam deixar enrere continuen perseguint-nos”. I és que com el mateix Butler recorda, “viure en un món de milionaris quan tu no ho ets un pot acabar destruint-te”.