Apunts de lectura
La novel·la segueix una investigació d’assassinat, però va més enllà del gènere negre, ofereix una reflexió sobre la societat siciliana i les relacions de poder en el context del fenomen de la màfia.
A través de la investigació encomanada al capità Bellodi, procedent del nord d’Itàlia, de Parma, anem coneixent el fenomen de la màfia. El fet que sigui de fora de Sicília li atorga realment una funció investigadora de sociòleg. També encarna la representació de la legalitat i la integritat.
Tot just iniciat el relat, es manifesta un dels elements fonamentals de la màfia: l’omertà, la llei imperiosa del silenci; la negativa a respondre a qualsevol persona que no formi part de la comunitat d’interessos per por de represàlies. Trencar l’omertà és una falta molt greu.
No és que hi hagi silenci sobre les activitats de la màfia, és que fins i tot es nega la seva existència. A la pregunta sobre la màfia, la resposta és immediata: són històries inventades pels enemics de Sicília.
El relat va descrivint els factors del fenomen de la màfia, la creació d’un sentiment propi, molt concentrat, d’aferrament a la gran tradició humana: la família.
D’alguna manera, el capità Belloni “que ve de la península” es va sorprenent a cada pas dels costums sicilians, aleshores molts desconeguts a la resta d’Itàlia, precisament perquè a les organitzacions sicilianes no els interessava donar-se a conèixer; aixecar la llebre en termes familiars. I per això utilitzen la poderosa emoció de la por.
Sciascia, va mostrant, a través dels diàlegs en els interrogatoris que realitza la policia, la singular personalitat dels protagonistes mafiosos. Així com els diferents factors que fan possible una organització com la màfia. En aquest sentit cal esmentar la figura del capo, qui representa el poder de la màfia, i, a la novel.la l’encarna Don Mariano Arena, un home que opera a l’ombra, silenciós i desconfiat, al qual socialment se li atorga la saviesa de l’experiència. A través de la complicitat social i de les institucions, aconsegueix evadir la justícia.
Com és evident, la màfia tindria més dificultats per subsistir si la classe política es posés d’acord per exterminar-la. Però la ma de la classe política teixeix xarxes d’encobriment en totes les institucions de l’estat : poder judicial, poder mediàtic, policies…
Mentre el capità va avançant en les seves investigacions, el poder polític, des de Roma, va treballant per tal que el cas passi completament desapercebut i es busqui la coartada perfecta que deixi impune el crim.
Sciascia utilitza un estil sobri, concís i realista, amb un llenguatge directe d’acord amb el caràcter de cada personatge, de manera que fa que la novel·la sigui molt eficaç en la seva denúncia. Els diàlegs, sovint breus i incisius, són fonamentals per descobrir els mecanismes de la màfia i les seves dinàmiques de poder.
Una nota de l’autor encapçala el relat amb un text de Shakespeare, potser a manera d’un símbol que representaria la màfia que si bé abans operava en l’ombra com l’òliba, ara, gràcies a la corrupció i la seva implicació social i amb la política, opera a plena llum del dia.
… com l’òliba,
quan de dia apareix.
(Shakespeare, Enric VI).
Sciascia mostra com la màfia no és només una organització criminal, sinó un veritable sistema que influeix en la política, l’economia i les relacions socials. És una entitat invisible però omnipresent que prospera gràcies a la complicitat i el silenci d’una societat dominada per la por.
No cal dir que El dia de l’òliba transcendeix la realitat siciliana, esdevé una metàfora universal aplicable perfectament al fenomen de la corrupció política amb totes les dinàmiques dels poders de l’estat en joc i amb la connivència dels poders mediàtics. La veritat esdevé una matèria cada vegada més complexa en un context de manipulació permanent a través de les xarxes socials.
“La veritat és al fons d’un pou: mires dins un pou i veus el sol o la lluna; però si t’hi tires a dins, ja no hi ha el sol o la lluna, hi ha la veritat”.
