dimecres, 18 de juliol de 2018

un parell de sics


VÍCTOR-M.AMELA
La Contra | La Vanguardia
Jordi Llovet, professor de literatura
“El llibre és un objecte aliè a la major part de la gent”
13|7|2018

Literatura admirable
Dels meus primers dies a la redacció de, ara fa 34 anys, en recordo l’estentori riure que precedia Llovet quan arribava al balneari, les amagades taules de Cultura. Continua rient igual, envoltat de llibres, a Barcelona i a l’Empordà. Llovet és simpatiquíssim i una de les persones més llegides i cultes de Barcelona, de Catalunya, d’Espanya. Publica La literatura admirable, el seu cànon literari “del Gènesi a Lolita”: són glosses –les ha encarregades a brillants especialistes– de mig centenar de llibres admirables. M’explica que prepara una edició imminent de les cartes de Kafka i el deixo bolcat en els papers... de la inminent [sic] declaració de la renda.

Tinc 70 anys. Vaig néixer a Barcelona i visc en un poble de l’Empordà sense ‘pijos’. Soc professor de literatura, encara que catedràtic jubilat. Solter, mig casat amb la meva gosseta Fidel. Política? Socialista i federalista empordanès. Creences? Agnòstic judaïtzant: la mare era xueta.
Els seus pares llegien?
Malgrat ser enginyer industrial, el meu pare llegia: Carner, Pla, Simenon. I la meva mare ens estimava.
Quines vocacions tenia?
Jo? Metge, per humanitarisme. En vaig fer un curs... i vaig passar a Filosofia i Lletres: vaig estudiar totes les Humanitats.
Quines feines ha exercit?
Professor! No tinc cap altre ofici.
Quin llibre va ser el primer a llegir?
Aventures de Salgari, sota els llençols, amb una llanterna. Als 17 o 18 anys, El Quixot per primera vegada: no vaig entendre gran cosa.
A quina edat aconsellaria llegir-lo?
A partir dels 18 anys. I després rellegir-lo cada cinc anys, fins al final de la vida.
Quin passatge d’El Quixot prefereix?
La derrota del quixot davant el Caballero de la Blanca Luna a Barcelona, i els seus pensaments, de retorn a la seva vila...i al seny.
Què faria per estimular la lectura?
Al Conseller d’Educació li faria una antologia amb textos de diverses nacions (també catalans), que garantirà l’afició a llegir.
Quins cinc llibres en llengua castellana hauria d’haver llegit tota persona culta?
El Quixot. Els poemes de Sant Joan de la Creu. El teatro crítico universal, de Feijoo. Desolación de la quimera, de Cernuda; i la prosa de Juan Benet.
I en llengua catalana?
El Llibre de meravelles, de Llull. Els poemes de Jordi de Sant Jordi. Tirant lo Blanc, de March [sic]. Bearn, de Villalonga. I les Elegies de Bierville , de Riba.
Quins tres autors contemporanis llegeix amb més plaer?
Melville, Proust i Kafka.
Si pogués preguntar-li alguna cosa a un escriptor mort, a qui li agradaria...?
A Voltaire: “Creies de debò en Déu..., o només volies un enterrament honorable?”.
Arribarem un dia a prohibir Lolita?
No caldrà: el llibre és ja un objecte aliè per a la major part de la població.
Quina obra literària ha rellegit més?
El Pentateuc.
Quin protocol segueix a l’hora de llegir?
De les quatre de la tarda fins a mitjanit llegeixo a la meva butaca d’orelles, amb cocacola i cigarrets, que em desvetllen. I gens d’exercici físic, d’acord amb Canetti!
Adoro Borges: què va aportar?
Va tornar metaliterària la literatura: els escriptors van poder parlar sobre llibres més que sobre la vida.
Quan va brollar en la humanitat la passió per narrar?
Fa milers d’anys, just després de la passió de cantar
Quin és el relat més antic?
La llegenda de Gilgamesh.
Quin llibre voldria haver escrit? 
Bouvard et Pécuchet, de Flaubert, el llibre més gran del segle XIX francès! Narra l’estupidesa humana. I en ella estem immersos.
Quin futur té la universitat?
En les lletres, l’enfonsament. En ciències i tècniques, l’especialització curta de mires.
Quina assignatura hagués de ser obligada a totes les edats?
La literatura, no la llengua: hi ha millor escola de llengua que una bona obra literària?
Quants volums componen la seva biblioteca personal?
Uns 40.000. Soc bibliòfil i bibliomaníac. Ja només compro pensant a llegar-los.
Sí? Quina destinació donarà a la seva biblioteca?
La meva universitat al·lega que no té espai... així que els llego mortis causa a la UPF. I quadres, discos i mobles bons. I vaig voler donar-los el minipimer, però ja en tenien un.
Algun volum molt valuós?
El primer Quixot que vaig llegir, una edició de Riquer barata (a Editorial Joventut)! I el  Dictionnaire critique, de Bayle (Rotterdam, 1720, mida gran foli). I la primera edició de les Cartes filosòfiquesde Voltaire (Amsterdam, 1734). I una edició d’El Quixot de l’impressor Verdussen, del 1672, que conté les primeres il·lustracions mai abans realitzades de les desventures de Don Quixot.
Evoqui un moment significatiu de la seva llarga carrera com a professor.
Cada primer dia de classe: cares noves, sempre joves, i jo cada any més vell! Però cada any millor professor...
Quin personatge literari masculí li agrada més?
Moisès, amb les taules de la llei sota el braç.
I femení?
Félicité, la criada d’un conte de Flaubert.
I quina autora?
Madame de La Fayette.
Per què les dones llegeixen més que els homes, avui dia?
Per ser més curioses, i per compensar el seu realisme innat... llegint històries fabuloses.
Quin paral·lelisme troba entre la política actual i la literatura clàssica?
El teler de Penélope: primer es teixeix, després es desteixeix.
Quin llibre voldria que l’acompanyés a la tomba?
L’Antic Testament, obert pel llibre d’Isaïes.
I al seu epitafi, que hi diria vostè?
“Passa de llarg, caminant. La conversa s’ha acabat”.

dimarts, 17 de juliol de 2018

paresidos rasonables


Des del 1981, cada tercera setmana de juliol (coincidint amb l'aniversari del naixement de Hemingway, suposo), un munt de barbuts s'arrepleguen a Key West, Florida, per tal de participar en el concurs organitzat per The Hemingway Look Alike Society, l'objectiu del qual és, com podeu imaginar, trobar el doble de l'escriptor.




dilluns, 16 de juliol de 2018

la biblioteca de borges


La Vanguardia, 5|7|2018.


diumenge, 15 de juliol de 2018

aquí t'espero, va dir el punt de llibre



Punts de llibre de la cadena mexicana de llibreries Gandhi.


dissabte, 14 de juliol de 2018

lectors, bardòlatres, praegustators et al.


¿Un lector qué es? Lector es quien no escribe lo que lee. Se podría pensar, entonces, que lo opuesto a un lector es un escritor. No. Lo opuesto a un lector es el bardólatra. Bardólatra y lector, ambos igualmente despreciables; al final los unos y los otros son secuaces de los unos y los otros. 
Y luego, y siempre disponible, estás tú, el praegustator, nuestro probador de venenos.

Rubén Martín Giráldez. Magistral. Jekyll & Jill, 2016. P. 11.

divendres, 13 de juliol de 2018

mi antonio no me lee ná


VÍCTOR-M.AMELA
La Contra | La Vanguardia
Vincent Monadé, president del Centre National du Livre de París
“L’amor és dues persones discutint juntes... de llibres”
11|7|2018

Tinc 48 anys. Soc de París. He estat llibreter i soc escriptor. Estic casat. Tinc tres fills. Política? Soc socialdemòcrata. Soc un agnòstic que practica la religió jueva. Llegiu junts, parella! Dona que llegeixes: si l’estimes, jo puc ajudar-te a atreure a la lectura l’home de la teva vida
Com fer llegir
L’Estat francès li lliura... 20 milions d’euros cada any!, i els administra per fomentar l’edició, la traducció, la venda i la lectura de llibres. Monadé és un lector passional i el seu fervor és contagiós: ve de gust llegir el que ell llegeix, veient el seu plaer i entusiasme. Publica Cómo hacer leer a los hombres de tu vida (Plataforma): sap que molts homes madurs no llegeixen, però creu que són recuperables per les seves parelles, a les quals suggereix idees per encomanar a l’home. Em cita  Com una novel·la, de Pennac, com a exemple d’amor per la lectura, i em recorda que el primer dret de tot lector “és el dret a no llegir”. El plaer no es força, mai! Llegir en veu alta a un nen és la millor iniciació.

Evoqui una escena seva com a lector.
Tinc set anys, porto tapall i empunyo un punyal de plàstic: apunyalo els coixins del sofà dels meus pares. Són tigres! He estat llegint aventures...
Què volia ser de gran?
Editor. L’ofici més bonic del món! T’envoltes d’autors, de llibres, d’històries... i ajudes a que el món les conegui.
L’ha exercit?
No, però vaig ser llibreter! A la més antiga llibreria de París, Delamain, plaça Palais Royal.
I com va anar l’experiència?
Hi entrava un i deia: “Busco un llibre, té cobertes blaves”. I busca’l!
Algun moment inesborrable?
Va entrar una noia i me’n vaig enamorar.
Quin llibre li va comprar ella?
La novel·la de Marguerite Duras Le ravissement de Lol V. Stein. Vaig esbrinar la seva adreça i li vaig enviar un ram de flors.
I?
Vaig fracassar.
Quin lector és el més conspicu que ha conegut?
El meu avi: llegia quatre llibres per setmana, fins als 92 anys... De jove volia ser escriptor, però les trinxeres de la Primera Guerra Mundial el el van traumatitzar i ja només va voler viure tranquil i llegir.
En quin moment de la història hem llegit més?
Ara! Gràcies a l’escolarització general. Però la reduïda elit lectora d’altres temps...llegia moltíssim.
I la dona? Des de quan llegeix?
Sempre, però més des de Madame Bovary, de Flaubert.
I avui hi ha més dones lectores que homes, oi?
Entre els lectors de més de setze llibres a l’any, el 70% són dones; homes, la resta.
Succeeix a totes les franges d’edat?
Entre els 13 i 19 anys, nois i noies estan igualats. Després... elles segueixen, i ells van deixant de llegir.
A què ho atribueix?
No ho sé, però ho considero un fracàs individual i social!
I per què una dona que llegeix s’aparella amb un home que no llegeix?
Perquè l’estima... malgrat que no llegeixi. Per mi, l’amor és dues persones discutint juntes: i els llibres donen motius! Uneixen parelles.
Una manera original de veure-ho...
Em permet adreçar-me a les seves lectores?
Seves són, meves no.
Ser feliç és ser capaç de viure sense l’altre. Des de la teva felicitat, un dia decideixes conviure. Dona: si el teu home no llegeix i l’estimes, ajuda’l a llegir! Així ell serà més feliç. Sereu més feliços junts. I tocarà menys les pilotes.
Com s’aconsegueix això?
Si a ell li agrada el futbol, tornes de comprar i deixes a taula Febre a les grades, de Nick Hornby, dient, desdenyosa: “Venia amb el diari, però jo passo: va de futbol!”.
Ahà, psicologia inversa!
És molt probable que s’animi a llegir-lo. Que li agrada el rock? Doncs porta la biografia de Springsteen, o l’extraordinària novel·la Alta fidelitat, de Nick Hornby, sobre dos amics que competeixen en gustos musicals.
I si a l’home li agrada sortir a córrer? 
Córrer, novel·leta deliciosa sobre el gran atleta Émil Zatopeck, obra de Jean Echenoz. I, després, dona..., ensabona el teu home!
Com? Què vol dir?
En una sobretaula familiar o amb amics, deixa anar: “El meu Antonio està llegint tal cosa, ah que sí?”. Ell s’animarà a comentar-ho. I així arribarà el dia que algú li dirà: “Escolta, tu que llegeixes tant, què m’aconselles?”.
Ahà, lector per reforç positiu!
Així retrobarà un motiu d’orgull, d’autoestima, en la lectura. A molts homes els atreuen l’acció, la violència, la guerra, els zombis..., i hi ha moltes novel·les en aquest registre!
Jugar amb els gustos: bona idea!
La meva parella i jo tenim gustos molt diferents, però quin gran plaer llegir junts, un al costat de l’altre, en silenci! Aixequem la vista sobre les pàgines i ens somriem.
Quin llibre l’he d’imaginar llegint? 
Les ànimes fortes, de Jean Giono; per mi, el millor coneixedor de l’ànima humana!
Aconselli un llibre per fer riure. 
La conjura dels necis, de J.K. Toole.
Algun llibre vingut de Catalunya?
Jo confesso, de Jaume Cabré: ben escrit!
Amb quin llibre no ha pogut?
Sota el volcà, de Lowry.
A quin autor retornarà sempre?
A Dumas: violant la història de França, quins fills més guapos ha engendrat!
Quin llibre el va salvar?
Va morir algú proper, el dolor em traspassava, em vaig tancar: vaig llegir La constel·lació del gos, de Paul Heller. Durant aquell lapse de temps, em vaig exiliar del dolor.
Alguna arma secreta per portar l’home a la lectura?
Que la seva parella li llegeixi El carnisser, d’Aline Reyes, o Les edats de Lulú, d’Almudena Grandes, pàgines amb molt d’erotisme.
Quin és el llibre més seductor?
Dona: escriu un llibre sobre tu i l’hi dones. Si t’estima, el llegirà. Si no..., deixeu-ho estar.

dijous, 12 de juliol de 2018

premis i gènere


En 1998 formé parte de un jurado de tres personas para juzgar un premio literario. De ciento cuatro novelas presentadas, elegimos a un ganador y cuatro finalistas, después de llegar al consenso con una facilidad y una unanimidad poco usuales. Éramos tres mujeres, y todos los libros que elegimos habían sido escritos por mujeres. La mayor y más sabia de nosotras dijo: ¡Ay! Si un jurado compuesto por mujeres solo elige finalistas mujeres, la gente nos tildará de camarilla feminista, desestimará las elecciones por prejuiciosas y el libro ganador saldrá perjudicado.
Dije yo: Pero si fuésemos hombres y eligiéramos solo libros escritos por hombres, nadie diría ni pío.
Es cierto, dijo la Mujer Sabia, pero queremos que la ganadora goce de credibilidad, y la única manera de que tres mujeres puedan conseguir credibilidad como jurado es nominando a hombres entre los finalistas.
Contra mis inclinaciones y mi voluntad, le di la razón.
Y de este modo, dos mujeres que habrían debido estar entre los finalistas se vieron expulsadas y dos hombres cuyos libros estaban en los puestos seis y siete pasaron a formar parte de ese grupo...

Ursula K. Le Guin. «Premios y género». A: Contar es escuchar. Sobre la escritura, la lectura, la imaginación. Círculo de tiza, 2018. P. 195-196.

dimecres, 11 de juliol de 2018

el descans del turista


Fotografia d'Albert Arnaus.
Biblioteca Agustí Centelles, Barcelona, 3|7|2018.


dimarts, 10 de juliol de 2018

laboratori lector


LLUÍS LLORT entrevista DANIEL CASSANY
“El verb ‘llegir’ ha anat canviant de significat”
El Punt Avui
9|8|2018

Daniel Cassany (Vic, 1961) actualment és professor titular d’anàlisi del discurs de la Universitat Pompeu Fabra. És un investigador de la lectura i l’escriptura amb un extens bagatge. Entre els nombrosos llibres i articles que ha publicat, destaca La cuina de l’escriptura, del qual s’han venut 25.000 exemplars en català i 150.000 en castellà. Ara presenta Laboratori lector. Per entendre la lectura (Anagrama). En vint capítols temàtics, Cassany ofereix una visió àmplia, interdisciplinària i divertida de la lectura, amb exercicis per comprovar l’amplitud de les fixacions oculars, descobrir els automatismes del cervell, de com treballa la memòria... Així, entre altres temes, aprenem a revisar les estratègies amb què explorem un escrit per detectar-ne la intenció, l’estructura o la ideologia.

‘Laboratori lector’ no és un assaig disfressat de llibre d’exercicis, són exercicis reals.
És un llibre d’assaig divulgatiu i el que fa és aprofitar el fet que el mitjà per accedir a la informació és la lectura, que és el mateix tema de l’assaig. Aleshores juga amb això per presentar una varietat molt gran d’exercicis, de tasques, d’activitats, de jocs i d’experiments de com funciona la lectura.
Però no només des d’un punt de vista lingüístic...
La lectura és molt interdisciplinària. Treballen en la lectura els biòlegs, els psicòlegs, els educadors, els sociòlegs, els pedagogs, els lingüistes, els matemàtics... En una comunitat lletrada com la nostra, llegir és una activitat que afecta a tothom. A partir d’aquí, depenent de l’experiència de cadascú, la gent se sorprèn que hi hagi determinades coses que també són lectura.
Quines sorprendran més?
Potser el capítol de matemàtiques, el de xifres. Potser també el capítol de buscar informació a internet hi pot haver gent que pensi que no és lectura. Llegir és un verb que ha anat canviant de significat al llarg del temps.
A qui està dirigit, el llibre?
És un llibre per a qualsevol a qui li agradi la lectura, que llegeixi molt o que hagi d’ensenyar a llegir o ensenyar alguna cosa que s’aprèn llegint. En concret, però, penso més en estudiants d’universitat i secundària, en professors de totes les matèries, potser també en intel·lectuals... En aquesta ocasió he escrit un llibre divulgatiu, no és un text d’alta cultura ni d’investigació.
Com va limitar l’abast temàtic? Ens parla de les làpides de Roma als traductors automàtics per saber quanta estona ha de bullir un arròs coreà...
Fa més de 30 anys que recullo informació sobre el tema, però tenia molt clar que no volia un llibre de més de 200 pàgines. Volia fer un text recreatiu, que no vol dir de mala qualitat. Volia un llibre original, divertit, que d’una manera senzilla i limitada toqui punts i exemples clau.
Com a professor, nota que, percentualment, el nivell de comprensió lectora i de redacció cada cop baixa més?
És una pregunta clàssica amb una sèrie de pressuposicions que no comparteixo. Correspon a un interès que té la població, que és la idea que ara s’escriu pitjor, que la gent en sap menys, que l’educació va malament... Ho enfocaria d’una manera oposada: avui l’educació és molt més exigent, se li demana molt més a l’alumne. Una persona culta d’ara és una persona que llegeix en tres o quatre llengües, com a mínim; una persona que tant sap com funciona una biblioteca clàssica com els recursos que hi ha a internet, quines són les sèries de Netflix i quins són els millors novel·listes russos... Avui tothom arriba, o pot arribar si ho vol, al graduat escolar. Fa cent anys eren ben pocs. Si comparem els titulats universitaris de fa cent anys amb els milers actuals potser sí que ara no tenen el mateix nivell d’abans, però és una comparació tremendament injusta.
En la nostra societat sembla que llegir llibres cultiva més la persona que anar a museus o escoltar música. L’alumne que diu “No llegeixo però sé que soc llest”, com cita al llibre, és un pas més de l’evolució?
Som una comunitat molt lletrada. La lectura i l’escriptura estan molt vinculades a la intel·ligència. Algú a qui no li agrada llegir s’ha de desmarcar d’aquesta idea. I ha d’aportar arguments. Però nosaltres no som tan lletrats com a la Xina i al Japó. A l’Àsia tenen cultures infinitament més lletrades que nosaltres. La nostra visió egocèntrica és una mica injusta perquè ens fa creure que som els més cultes i això és mentida.
Però llegir és necessari, encara que sigui de manera bàsica...
És molt difícil, si no llegeixes bé, que te’n surtis en la nostra comunitat. Si neixes en una família humil i les possibilitats que et dona l’Estat per formar-te no les aprofites, és molt difícil que puguis ascendir en la comunitat. Si has tingut la sort de néixer en una família acomodada i tens problemes de lectura, probablement tindràs més possibilitats de desenvolupar-te i la teva família et donarà un context perquè puguis viure bé. I això va molt més enllà de l’escola, de com està muntada...
Un tema més relacionat amb el fet de ser professor: l’ús indiscriminat de cercadors pot ser plagi?
Abans de Gutenberg –això s’anomena el Parèntesi Gutenberg– la cultura era de tots. Era cultura tradicional, oral, cantaves les cançons que havies après de la teva mare i ningú es preocupava de qui eren. Aleshores va arribar Gutenberg, va començar a publicar llibres, i als llibres hi havia un nom. I es va desenvolupar el concepte d’autoria. A partir d’aquí, quan tu deies una cosa que havia dit un altre l’havies de citar i, si no ho feies, incorries en un plagi. En el món acadèmic, sobretot, s’ha funcionat així. I ara s’ha tancat el parèntesi, d’alguna manera hem tornat a la situació d’abans. Els textos que hi ha per internet són de tothom. La gent jove que es mou per la xarxa i va copiant i enganxant, fan plagi? Són coincidències. Hi ha qui diu que és la nova escriptura popular, que no és molt diferent del que feien els joglars o del que feia Homer, que agafava històries d’aquí i d’allà, després les titulava i hi posava el seu nom.




dilluns, 9 de juliol de 2018

banksy i les biblioteques de bristol


Banksy ofrece su ayuda para evitar el cierre de 17 bibliotecas de Bristol
El País
5|7|2018

Unas semanas después de haber llenado las paredes parisienses de más de una decena de pintadas en las que abordaba, con su habitual humor negro, el drama de los refugiados, Banksy ofreció ayer su apoyo al rescate de 17 bibliotecas públicas amenazadas de cierre en Bristol, su ciudad natal. La noticia fue revelada después de que el alcalde de la ciudad, Marvin Rees, fuera preguntado sobre los rumores que apuntaban a que un famoso filántropo había mostrado interés en evitar el cierre de las bibliotecas.
"Una persona muy conocida de Bristol nos escribió y preguntó acerca de la naturaleza del desafío, con interés en conocer la clase de apoyo que necesitamos para enfrentarnos a este reto. Y esa persona era Banksy", declaró Rees a The Bristol Post. "Se presentó y habló sobre ayudarnos. Ya veremos cómo se desarrollan los acontecimientos. No hay nada firmado y hasta ahora solo hemos tenido una conversación", agregó.
El futuro de 17 de las 27 bibliotecas de Bristol es incierto desde que el Ayuntamiento de la localidad inglesa anunció, el pasado martes, un recorte de 1,4 millones de libras (1,58 millones de euros) aunque rectificó ayer, asegurando de que este sería aplazado y que "otras personas importantes" habían ofrecido participar al rescate de las bibliotecas. Esta no es la primera vez que el artista anónimo ofrece su apoyo a causas sociales. En septiembre de 2017, Banksy donó 205.000 libras (232.216 euros) —recaudadas gracias a la subasta de una de sus obras— a las ONGs británicas Campaign Against Arms Trade (Campaña contra el comercio de armas) y Reprieve (Indulto).

diumenge, 8 de juliol de 2018

ho he llegit en una novel·la

Gentilesa de l'Imma C.

«— ¿Saps què he pensat, Ferran? La cacatua nova no viu gaire lluny de casa. He pensat que li preguntaré si vol venir a dormir amb mi. Només per parlar i per no sentir-nos sols a la nit. Ella i jo a la nit estem sols, cadascú a casa seva. Ens podríem fer companyia. Ho he llegit en una novel·la. Hi ha un home i una dona que són veïns i ho fan.
— No llegeixo novel·les, jo.»

Antònia Carré-Pons. «El cotxe nou». A: Com s'esbrava la mala llet. Club editor, 2018. P. 80. 

_______________
P.S.: L'Imma sí que llegeix novel·les. Fins i tot aquesta dels veïns que es fan companyia...Clic!


dissabte, 7 de juliol de 2018

arsènic per preservació


VICENTE FERNÁNDEZ
Descubren tres libros envenenados en una biblioteca danesa
Quo
2|7|2018

¿Recordáis "El nombre de la rosa"? Todas las personas que leían el volumen perdido de Aristóteles morían debido a que sus páginas estaban untadas con arsénico. Pues bien, algo parecido acaba de descubrirse en la realidad. Investigadores de la Universidad del Sur de Dinamarca han encontrado que tres volúmenes de los siglos XVI y XVII estaban envenenados con esta sustancia.
El descubrimiento se produjo por puro azar. Los investigadores analizaron dichas obras con rayos X, porque tenían sospechas de que sus cubiertas estaban fabricadas con restos de pergaminos más antiguos. Y fue así como encontraron que los volúmenes estaban impregnados con arsénico.
Dependiendo del tiempo que hubiese durado la exposición a dicha sustancia, la persona que usase dichos libros podría haber sufrido trastornos en la piel o en el estómago. El arsénico puede matar, pero en este caso la dosis no parecía suficiente como para acabar con la vida de un ser humano.
Pero, ¿por qué impregnó alguien dichos volúmenes con veneno? Los investigadores creen que quien lo hizo, buscaba así preservar los libros de la acción destructora de los insectos y los parásitos que devoran el papel y el pergamino.

Fuente: ScienceAlert.



divendres, 6 de juliol de 2018

l'entusiasme


BORJA BAGUNYÀ
@santagustí
El País
7|6|2018

La cosa va més o menys així: un lector (o lectora) comparteix per les xarxes l’entusiasme per un llibre amb una frase admirativa (“M’ha encantat”, “Quin tros de novel·la”, “Enamorat de”) i una foto de la portada, o del passatge que li ha encès l’eufòria. De fons, potser un cafè amb llet, o un gatet. La frase no acostuma a dir gran cosa del llibre i sí del lector (o lectora). Tot i això, el responsable de comunicació de l’editorial que ha publicat el llibre corre a compartir-ho (retuiteja, reposteja, etc.), celebrant la celebració del lector. L’autor, si corre per les xarxes, se suma a la primera, o a la segona, o a totes dues. I vinga celebrar. Si el llibre aconsegueix agradar a prou lectors de la mena compartidora, el gest es repetirà amb una bona colla de variacions i s’acabarà produint, per acumulació d’entusiasmes, un fenomen literari. És el boca-orella de tota la vida, que ara ja no demana ni boques ni orelles sinó ulls i dits, i que fa que es vengui més enllà de la militància compradora o de la necessitat professional, i al marge del que en digui la crítica.
L’entusiasme és la forma predominant en què parlem de les nostres lectures. Els llibres ens toquen o no ens toquen, ens agraden o no ens agraden. La resta (és a dir, la pregunta pel valor d’un text, o per la ideologia estètica que promou, o per les seves interpretacions o relectures) queda en un segon pla i es percep com un passatemps de cenacle, sempre sospitós d’elitisme i perepunyeteria. Tampoc no és res estrany; cada moda crítica té la seva koinéi ara toca la de les passions particulars. Abans d’això, vam passar per la mania de l’“interessant”, sobretot per part dels que tenien una certa voluntat d’avantguarda. Al seu parer, la “qualitat” d’una obra era el rastre d’una concepció burgesa i aristocratitzant de l’art, de manera que, en lloc de parlar de bons llibres, es parlava de llibres interessants. I encara millor: de “projectes”. Durant els anys dels Nocilla, el millor que podia fer un escriptor no era provar de confegir una frase amb gràcia sinó “tenir un projecte”, cosa que s’incorporava de la parla de l’art contemporani i ara retorna amb la nova lleva d’artistes-amb-llibre. I fins i tot abans d’això, els pocs crítics que s’havien preguntat sobre si una obra era bona o no van començar a cedir, i a apuntar coses que “estaven bé”. Una descripció, per exemple. Un personatge. Si era bona o no, l’obra, era cosa d’altres.
Ara, en canvi, parlem des de l’entusiasme i sobre l’entusiasme. Del que es tracta ja no és de comentar el llibre en si, com de fundar una comunitat lectora a partir de la narració d’una experiència particular en la qual el lector pugui reconèixer-s’hi. En aquest sentit, tant pel que fa a la crítica com pel que fa a la creació, ens trobem instal·lats en una època característicament agustiniana, el mode principal d’expressió de la qual és el confessional. D’aquí, també, que tant la crítica que no sigui impressionista com la ficció més explícitament fabuladora faci temps que estan en crisi.

dijous, 5 de juliol de 2018

perseguir l'escriptor


Per què l'escriptura ens fa perseguir l'escriptor? Per què no el podem deixar en pau? Per què no hi ha prou amb els llibres? Flaubert pensava que n'hi havia d'haver prou: pocs escriptors han cregut més que ell en l'objectivitat del text escrit i en la insignificància de la personalitat de l'escriptor; en canvi, tot i així, prosseguim desobedientment. La imatge, la cara, la signatura; l'estàtua noranta-tres per cent de coure i la fotografia de Nadar; el retall de roba i el floc de cabells. Què és el que ens fa àvids de relíquies? Que potser no ens creiem prou les paraules? Creiem que les deixalles d'una vida contenen alguna veritat afegida? Quan Robert Louis Stevenson va morir la seva mainadera, que tenia mentalitat per als negocis, va començar a vendre tranquil·lament cabells que pretenia que havia tallat del cap de l'escriptor quaranta anys abans. Els creients, els buscadors, els perseguidors, en van comprar prou per farcir un sofà.

Julian Barnes. El lloro de Flaubert. Ed. 62, 2010. P. 14.

dimecres, 4 de juliol de 2018

nobel alternatiu


Intel·lectuals suecs impulsen un premi Nobel de literatura alternatiu
ara llegim
2|7|2018

L'escàndol de presumptes abusos sexuals i filtracions informatives del marit d’una de les acadèmiques, el dramaturg Jean-Claude Arnault, va fer que al mes de maig l'Acadèmia Sueca prengués la decisió d'ajornar la concessió del premi Nobel de literatura fins a l'any 2019.
Un grup d'un centenar d'intel·lectuals suecs –escriptors, professors, editors, dramaturgs i periodistes– han impulsat la Nova Acadèmia Sueca per donar aquest mes d'octubre un premi Nobel de literatura alternatiu. El guardó –que no tindrà dotació econòmica– serà entregat el 10 de desembre en una gran cerimònia. Presidida per l'editora Ann Palsson, la Nova Acadèmia "vol recordar a les persones que la literatura i la cultura haurien de promoure la democràcia, la transparència, l'empatia i el respecte, deixant de banda els privilegis, els prejudicis, l'arrogància i el sexisme".
El poder contracultural de la literatura
En un comunicat de premsa, la Nova Acadèmia ha explicat també que "en un moment en què els valors humans són qüestionats cada vegada més, la literatura es converteix en una força opositora encara més important per frenar la cultura del silenci i de l'opressió".
La institució ha convidat tots els bibliotecaris de Suècia a nominar autors de tot el món. Podran guanyar el Nobel alternatiu escriptors de qualsevol país que hagin publicat com a mínim dos llibres. Una altra condició és que almenys un d'aquests llibres hagi sigut publicat durant l'última dècada.
Quan hagi rebut totes les nominacions, la Nova Acadèmia Sueca farà una votació pública, de la qual quedaran quatre autors finalistes. Serà entre aquest quartet que el jurat triarà el nom que constarà al seu veredicte final.