consumar un sacrifici

"Menjar massa és un vici romà, però jo he estat sobri amb voluptuositat. Hermògenes no ha hagut de modificar en res el meu règim, llevat potser d'aquella impaciència que em feia devorar, no importa on ni a quina hora, el primer plat que em vingués a mà, com per enllestir d'una sola vegada l'exigència de la meva fam. No cal dir que un home ric, que mai no ha conegut sinó la indigència voluntària o només n'ha fet l'experiència a títol provisional, com si es tractés d'un dels incidents més o menys excitants de la guerra o d'un viatge, tindria ben poc mèrit a vantar-se de no haver-se empatxat mai. Atipar-se en determinats dies de festa ha estat sempre l'ambició, el goig i l'orgull natural dels pobles. A mi m'agradava l'aroma de carn rostida i el soroll de marmites escurades en els festeigs de l'exèrcit, i que els banquets de campanya (o el que en campanya era un banquet) fossin el que sempre haurien de ser, un joiós i rústec contrapés a les privacions dels dies feiners; i tolerava força bé l'olor de fregit a les places públiques durant les Saturnals. Però els festins de Roma em provocaven tant d'enuig i repugnància que, si algun cop m'he cregut a punt de morir en el transcurs d'una exploració o d'una expedició militar, per reconfortar-me em deia a mi mateix que almenys així ja no em caldria tornar a fer aquelles menjades.

No em facis la injúria de prendre'm per un vulgar renunciador: una operació que es produeix dos o tres cops al dia, amb la finalitat d'alimentar la vida, mereix indiscutiblement totes les nostres atencions. Menjar una fruita és fer entrar dins nostre un bell objecte viu, que ens és estrany, nodrit i afavorit com nosaltres per la terra; és consumar un sacrifici en el qual ens preferim per damunt de les coses. Mai no he mossegat una fogassa de pa de les casernes sense meravellar-me pel fet que la digestió feixuga i matussera que comporta sàpiga transformar-se en sang, en calor, potser en coratge.

Ah, per què el meu esperit, en els seus millors dies, no posseeix sinó només una part dels poders assimiladors d'un cos?"

Marguerite Yourcenar. Memòries d'Adrià. Proa, 1990. P. 18.

Que l'Allau m'agarre confessà.

dos llibres sobre Mishima

Madame Yourcenar, que en una memorable biografia fictícia ens va fer passejar per la Roma d' Adrià, en aquest exquisit assaig ens dissecciona d'una forma brillant i gens erudita l'obra traduïda de Mishima. El llibret (publicat el 1980, el mateix any que fou escollida membre de l'Académie française), de no gaire més de cent pàgines, no només presenta els resums de les seves més significatives novel·les i les contextualitza en el corpus de la seva obra sinó que gosa endinsar-se en el buit metafísic de l'autor japonès que el conduí al suïcidi, la veritable obra mestra del darrer samurai.
Un altre llibre sobre Mishima que val la pena ressenyar és Mishima o el placer de morir del psiquiatre Juan Antonio Vallejo-Nágera publicat per Planeta i actualment descatalogat però que podeu descarregar en format pdf si busqueu bé a la xarxa.