
Un llibre que no he llegit però que quan tingui ocasió ho penso fer és aquest de Marie Bonaparte: The life and works of Edgar Allan Poe, a psycho-analytic interpretation publicat originalment el 1933. Suposo que deu haver-hi altres edicions, però a Internet en corre una de 1949 en anglès, traduïda per John Rodker. Aquesta edició del 49 és en dos volums, el primer està dedicat a la vida de Poe, a la seva poesia i als contes que la descendent de l’emperador considera pertanyents a l’anomenat “cicle de la mare”, el segon volum inclou un estudi dels contes que pertanyen al “cicle del pare” i l’autora fa un estudi comparatiu entre Poe i Baudelaire. Segons Bonaparte el cicle de la mare conté histories on el principal tema és la impotència en vers la mort de l’estimada i en el cicle del pare els temes principals són el conflicte amb la consciència i la revolta contra el pare. El mateix savi de Viena en la introducció de l’obra diu: “la meva amiga i deixeble Maria Bonaparte ha il·luminat amb el psicoanàlisi la vida i obra d’un gran escriptor amb tend
ències patològiques”.

En definitiva, l’alumne de Freud analitza l’obra de Poe i n’extreu una conclusió, com a mínim curiosa. Quan va morir la seva mare, el petit Edgar (sembla estrany, però Edgar Allan Poe també va ser un infant) tenia tres anyets i amb la seva germaneta vivien acollits per dames caritatives de Richmond a qui no se’ls va ocórrer idea millor que portar els menuts a veure la mare morta per acomiadar-se. Aquella visió del cadàver de la difunta desfigurat per la malaltia, diu la senyora Bonaparte, que va marcar al futur escriptor i que aquella terrible imatge va acompanyar-lo durant tota la seva vida. No sé si també en l’obra de Mme.Bonaparte, però he llegit que també hi ha un estudi intrauterí de Poe; es veu que durant la gestació, la seva mare Eliza va interpretar un paper molt difícil que requeria un gran esforç físic a l’obra els bandits de Schiller, en el qual havia de córrer, pujar escales, lluitar, etc. un esforç desaconsellable en el seu estat que podia haver afectat al proto Poe.

M’agrada molt Ramón Gómez de la Serna i té una biografia de Poe força curiosa, la trobareu en algunes biblioteques de la Xarxa. El llibre no aporta cap visió crítica especialment interessant ni descobreix cap cantó ocult en la vida de Poe, però el rei de la gregueria (la gregueria és un pessic a la galta d’un burgès) té una manera tan divertida d’escriure que fins i tot ens ho fa pasar bé quan parla de l’home que mai reia.

M’agrada molt Ramón Gómez de la Serna i té una biografia de Poe força curiosa, la trobareu en algunes biblioteques de la Xarxa. El llibre no aporta cap visió crítica especialment interessant ni descobreix cap cantó ocult en la vida de Poe, però el rei de la gregueria (la gregueria és un pessic a la galta d’un burgès) té una manera tan divertida d’escriure que fins i tot ens ho fa pasar bé quan parla de l’home que mai reia.
Els fotogrames que il·lustren el post són de la película la caiguda de la casa usher de Jean Epstein rodada el 1928, possiblement sigui la millor adaptació al cinema de l’obra de Poe.