límits de velocitat

IGNACIO OROVIO
Límits de velocitat
La Vanguardia
6|1|2019

En algunes entrevistes, el filòsof alemany d’origen coreà Byung-chul Han explica que, quan va abandonar els seus estudis de metal·lúrgia a Corea del Sud per emigrar a Alemanya –amb l’oposició de la seva família–, ell es volia dedicar a estudiar literatura. Però el seu alemany era tan dolent que va haver d’estudiar...filosofia. Resulta que quan va arribar a Heidelberg el seu nivell d’aquesta llengua li permetia llegir tot just una pàgina al dia, de manera que es va centrar ni més ni menys que en Hegel. Trigava a llegir-lo, però l’entenia. No hauria pogut abordar Thomas Mann o Günter Grass, per exemple. Més ben dit, hauria estat molt poc eficient. Amb una pàgina al dia no s’hauria pogut doctorar mai en literatura. Avui és un prestigiós professor i filòsof.

La idea és sorprenent: podia avançar molt poc cada dia, però això li permetia que fossin textos de gran complexitat. Podia avançar en profunditat, analitzar cada paraula i idea fins a treure’n l’entrellat.

Qui –a part de Han– vol, avui, llegir més a poc a poc? La ingent producció de literatura, coneixement i informació del nostre sistema cultural, però sobretot com la tenim de prop, com és de fàcil accedir a tota, a un gairebé infinit de llibres o notícies o informes (amb milers d’obres d’accés lliure), ens indueix, cada vegada més, a buscar formes de lectura més veloces.

L’altre dia, passejant per l’App Store, vaig topar amb diverses aplicacions que ensenyen a llegir més ràpid. Focus, Esprint i Sprintreader, en concret. Les vaig provar. Algunes entrenen l’ull per guanyar velocitat fent servir la visió perifèrica per anticipar paraules i sentits. En les seves presentacions, aquestes apps prometen que la velocitat mitjana d’un bon lector (al voltant de 220 paraules per minut) es pot arribar a triplicar o quadruplicar. Sense deixar d’entendre el text, esclar.

D’altres són lectores en si mateixes. Llegeixes en elles. Abans de res, esculls els barems de la teva lectura, com ara la velocitat (entre 100 i 700 o 1.000 paraules per minut), la mida i tipografia de lletra (Helvetica Neue, Arial o Futura) i quantes paraules apareixeran cada vegada en pantalla, entre una i quatre; copies (o et baixes) a l’app el que vols llegir, pitges el play (és un dir) i

el
text
comença
a
aparèixer
paraula
a
paraula,

en un bombardeig estressant. Possiblement t’hi pots acabar acostumant, però, sens dubte, el plaer o interès de la lectura queda amagat per la presentació i sens dubte per l’ànsia d’acabar com més aviat millor: just el que, davant un bon llibre, no desitges que passi mai. I això vol dir que doblaràs o triplicaràs el nombre d’obres o textos que acabes a l’any...?

Cap de les apps, per cert, no proposa apagar o allunyar el mòbil i concentrar-se en un bon llibre.

una app per a clubs de lectura

ALFREDO ÁLAMO
La app definitiva para los clubs de lectura
Lecturalia
6|9|2018

Montar un club de lectura puede parecer una tarea sencilla a primera vista, pero lo cierto es que es una actividad llena de pequeños detalles que consumen una gran cantidad de tiempo. Todo aquel que se haya hecho responsable de un grupo de ávidos lectores sabe que cada reunión se convierte más en una discusión sobre qué, cómo y cuándo se lee antes que en lo que tendría que ser: hablar solamente de libros.

Por eso, un grupo de aficionados a los clubs de lectura ha creado una herramienta que viene como anillo al dedo para todos aquellos que quieran iniciarse, o profundizar, en este tipo de actividad cultural. Se trata de una app gratuita que, por el momento, solo podemos encontrar para dispositivos iOS y, desgraciadamente, en inglés.

¿Qué ofrece para que sea tan interesante? Bueno, de entrada vemos que desde el teléfono -o tableta-, nos podemos apuntar a nuestro club. Ahí tenemos un listado de los libros seleccionados como posibles próximas lecturas, con la información de los títulos, enlaces de compra, y hasta una lista de correo personalizable para informar a los miembros.

Pero se pueden hacer muchas más cosas, sobre todo desde el punto de vista del organizador. Si has montado antes un club del libro, imagina lo sencillo que puede ser organizar las fechas de reuniones con un calendario común, definir los libros que se van a leer, mandar mensajes privados, e incluso recibir recomendaciones para próximas lecturas basadas en el historial de trabajo existente.

[...] Hay que hacer notar que esta herramienta se ha creado como complemento a una web dedicada a los clubs de lectura, Book Movement, que agrupa más de 50.000 grupos, quizá la comunidad de discusión e intercambio más grande de la red. Cada mes, además, grandes grupos editoriales regalan novedades a los clubs mejor valorados para que se hable de sus libros.

escoltar no és llegir

LLUÍS-A. BAULENAS
Llibres ‘conyàs’?
Ara llegim
3|2|2018

Isabel Sucunza, que exerceix l’ofici de risc de llibretera, al seu article “Hàbits lectors”, publicat a Elnacional.cat el 22 de gener passat, criticava les generalitzacions absurdes que fomentaven informes com ara el Baròmetre d’hàbits de lectura i de compra de llibres, acabat de publicar per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Fixeu-vos en un dels paràgrafs d’Isabel Sucunza: “No és que la gent no llegeixi perquè els llibres exigeixin concentració i recolliment, és que la gent no llegeix perquè, en pensar això que nosaltres mateixos, els que sí que llegim, els diem, pensa que els llibres són un conyàs i que la lectura suposa una frenada del ritme vital que no tothom es pot permetre…” Hi estem totalment d’acord. Però això és la guerra. Què podem fer per no comunicar aquesta imatge falsa que el llibre et “frena el ritme vital”? I quan diem llibre volem dir lectura. Des d’aquí ho repetim un cop i un altre: es tracta d’imposar modes. I aquí, la indústria és totpoderosa.

QUÈ ME’N DIEU DELS AUDIOLLIBRES?

Ara mateix s’està publicitant amb una gran disposició de mitjans (cosa que implica, òbviament, una gran inversió econòmica) una nova aplicació que et permet accedir als “audiollibres”. L’anunci et mostra gent fent fúting que en comptes d’escoltar música “escolta” una novel·la. L’empresa es diu Storytel i et regala catorze dies gratis de “lectures” escoltades. El fons de què disposa és espectacular i en tots els gèneres. Són provatures de la indústria de l’entreteniment i, en el fons, són com les botigues que s’obren al centre de Barcelona: inversió inicial, tres mesos per veure si funciona i, si no, tancat i barrat, amb assumpció de pèrdues que, d’altra banda, ja estaven previstes. Storytel t’ofereix com a nou un producte que és més vell que l’anar a peu, tal com se sol dir. I intenten penetrar en un mercat tradicionalment impermeable a aquest suport com és l’espanyol, on sempre ha fracassat (al contrari de països com França i Alemanya, de llarga tradició en aquest aspecte). Tornant a Isabel Sucunza, aquesta gent et comuniquen que davant el “ conyàs ” que és llegir un llibre, t’ofereixen una alternativa moderna (ei, és una apli!) a la lectura “tradicional”. Què pots fer-hi? La guerra?

literapolisbcn

Literapolisbcn és un joc per a telèfon mòbils que té la intenció de fomentar la lectura i el coneixement de la ciutat entre el públic de 14 a 18 anys.

Es tracta d’una «gimcana literària» en la qual el jugador ha de localitzar diferents punts geogràfics reals de la ciutat per on transcorre l’acció d’un llibre. Una vegada geolocalitzat cada indret, i després de resoldre una prova o un enigma, el jugador és recompensat amb una nova informació i pot seguir jugant. Al final de cada itinerari, el jugador rep un premi.

Hi ha tres itineraris diferents per a cada novel·la: un serveix per descobrir el llibre desconegut, un altre per contestar preguntes sobre la lectura una vegada s’ha llegit el llibre, i un tercer per desxifrar enigmes i jocs d’enginy relacionats amb la novel·la i la ciutat.

Cada dinàmica o itinerari consisteix a completar una llista de 10 proves geolocalitzades: només quan el/la jugador/a arriba al punt exacte marcat al mapa, s’activa la pregunta corresponent a aquell punt. Hi ha 3 tipus de proves:

• Pregunta-resposta
• Fer una foto i penjar-la de forma opcional a Instagram
• Escriure un text breu de resposta a una pregunta

Per cada prova contestada, el joc genera una recompensa (il·lustració, foto, vídeo) per al jugador, que l’emmagatzema al seu telèfon mòbil i continua jugant.

Per cada itinerari completat, el joc genera un Premi: entrades 2x1 o descomptes especials per a equipaments o Institucions que tenen a veure amb l’argument de la novel·la.

Cada cert temps el joc genera uns Premis VIP entre els millors jugadors que hi han participat durant aquell període: entrades a esdeveniments especials, visites guiades o nocturnes...

Per començar, s’han triat sis novel·les adreçades a públic juvenil, però la intenció és que en siguin moltes més. El projecte s’ha guanyat la complicitat dels autors, i també la de les editorials i els agents literaris, les llibreries, les biblioteques i el Consorci d’Educació de Barcelona, que agrupa tots els instituts de la ciutat.

Novel·les que hi ha a l’App Literapolisbcn i barris per on transcorren els itineraris de cadascuna:

• Cites amb història (Dreta de l’Eixample)

• Els secrets del Born (Born)

• Persecució a Sant Antoni (Raval)

• La Barcelona subterrània (Esquerra de l’Eixample)  

emile

«L’editorial francesa Hachette Livre ha creat Emile, una app que permet descobrir la ciutat de París d’una forma molt diferent a l’habitual: a partir de la mirada dels autors clàssics de la literatura francesa. Quan el viatger passa per un espai que hagi estat retratat en una obra literària, l’app envia una notificació amb l’extracte literari que es pot llegir i fins i tot escoltar llegit per actors de la Comédie Française. Des de l’app es pot comprar directament el llibre a que es refereix el fragment. No us agradaria una app així a la vostra població?»

Cultura Digital. Tendències i cultura digital a Catalunya. 21|2|2017.