Willie: It's amazing that there's a guy that gets to do things with you. He gets to make you happy, spend evenings with you...
Andera: Make me Martinis, listen to Van Morrison...
Willie: Smell your skin... After a day at the beach.
Andera: And read the papers on a Sunday morning.
Willie: A rainy Sunday morning. And pepper your belly with baby kisses.
Andera: Sorry?
Beautiful Girls. (1996). Ted Demme.
Willie=Timothy Hutton, Andera=Uma Thurman.
Fa molt que no llegeixo els diaris ni escolto les tertúlies de la ràdio. Crec que m'ho vaig deixar córrer amb tot allò de l'Estatut i Miravet, el mateix any que vaig decidir que no duria rellotge mai més. Els dos fets no guarden cap mena de relació, senzillament van coincidir en el temps i prou. Per part meva, he anat fent tard igual, puntualment desinformada. No els trobo a faltar.
Ara, això sí, diumenge, a l'hora de les escopinyes (en no dur rellotge, això del temps ho compto com puc), obro el dominical d'El País a la japonesa, per la darrera pàgina. Javier Marías, La zona fantasma. Molts cops (manta vegades en carnerià), quan acabo de llegir la crònica mariana, plego i tenco el suplement. Anant bé, fa estona que m'estic salivant viva, així que alço el bol de les escopinyes, talment fos un calze, i m'empasso una mica de suc. És diumenge.
Segurament no és una gran pel·lícula, però jo l'he vista dos cops. O tres.