”...fer les paus amb tu mateix sovint només depèn d’un gintònic tranquil en bona companyia..."Sadurní Vergés
Els personatges de Cheveer sovint procuren fer les paus amb si mateixos o amb altres amb un gintònic. Quan es parla d’alcohol i literatura és inevitable que aparegui el nom de John Cheever. L’anomenat Chejov dels suburbis (de les grans ciutats nord-americanes, clar) era una mena d’esponja amb tendencies depresives i segons es pot llegir als seus diaris era completament conscient dels problemes de salut que li podia ocasionar la ingesta immoderada de ginebra i sobretot whisky, sinó recordo malament, escocès. És un producte típic dels anys cinquanta quan encara no s’havien instal·lat en la consciència col·lectiva els efectes a llarg termini de l’alcohol i el tabac, i el fumar i el beure eren un simbol de distinció cosmopolita, penso en la sèrie de televisió Mad Man, en els cocktails de migdia i els tragos amb got llarg del capvespre amb música de Mantovani.
Fins fa poc el coneixiem d’oïdes com el mestre declarat de Raymond Carver, l’obra del qual vam llegir abans que la de Cheever, ja que d’aquest, només s’havien publicat relats esparços a finals dels setanta i alguna de les seves novel·les com
Falconer. És arrel de la publicació el 2002 de
la geometria del amor per emece quan aquesta editorial i després Alfaguara comencen a publicar la seva obra que consta de dos volums de relats, els diaris, i les novel·les:
Bullet Park, Falconer,
Crónica de los Wapshot i
Esto parece el paraiso, de moment aquests són els títols traduïts al castellà, en català tenim una selecció de contes publicada per Proa el 2007.
Tota la seva obra curta es va anar publicant al llarg de la seva vida en revistes, sobretot a The New Yorker. El 1978 va obtenir el premi Pulitzer per
The Complete Stories of John Cheever. Els personatges dels seus contes solen ser homes i dones de classe mitja-alta amb un secret amagat, instal·lats en alguna o altra cruïlla de la seva vida que malden per sortir-se’n sense prendre gaire mal.
Com a curiositat, el protagonista de
Falconer, un ex professor d’universitat drogaaddicte que està tancat a la presó per haver matat al seu germà, té cognom català: Farragut.
No fa gaire l’escriptor Antonio Muñoz Molina en va escriure un article al suplement Babelia de El País,
aquí el podeu trobar.
I
aquí hi trobareu una selecció de contes que algú comparteix en format pdf.
Per acabar un vídeo curiós. El 1968, gràcies a la insistència de Burt Lancaster, es va adaptar al cinema el conte El Nadador; va dirigir la pel·lícula Frank Perry i en va escriure el guió la seva esposa Eleanor. Cheever apareix de forma fugaç en una escena, cameo en diuen?