«El 1991 Nicholson Baker publicava U and I: A true story, un llibre sobre la seva relació com a lector i escriptor amb John Updike. És una mena de barreja d'assaig crític, dietari i llibre de memòries. No hi teoritza ni pontifica de forma sàvia sobre l'autor, sinó que explora com l'ha llegit, com l'ha viscut i com el recorda. Es compromet d'entrada a no rellegir-lo mentre fa el llibre, i a citar-lo sempre de memòria. Descriu com l'ha obsedit (tot i que només se n'ha llegit la meitat dels llibres) i reprodueix la carta de jove-escriptor-fan-retudament-admirat que li va enviar anys enrere (i que Updike no li va poder respondre, perquè no s'havia recordat de posar-hi el remitent). Recorda també el dia que Updike li va signar un llibre, i el dia que en l'oficina d'una editorial li va elogiar breument un conte. Nicholson Baker analitza com percep el seu fraseig i com el repta el seu estil. Veiem també com avança la seva amistat imaginària. Llegint-lo veiem com els autors que hem llegit se'ns van transformant a la memòria, i se'ns van reduint fins a acabar convertits en tot just una imatge o unes frases que els atribuïm. Al final de U and I: A true story, Nicholson Baker reprodueix (també de memòria) una constel·lació de presumptes citacions d'Updike , que recorda en la mesura que responen a moments memorables de les seves lectures. El contrast entre les alteracions i deformacions amb què les recorda i la literalitat de les citacions realment escrites per Updike, reproduïdes en paral·lel en el llibre, no tan sols aporta moments d'hilaritat extrema: ens parla amb eloqüència de com refem i plagiem el que hem llegit.»
Manel Ollé. Plagia millor! Periscopi, 2022.
