principi de presumpció de consentiment

Els francesos es converteixen per llei en donants d’òrgans

Lara Bonilla

Ara

10|1|2017

Tots els ciutadans francesos són des d’aquest mes de gener donants d’òrgans per llei, si no és que expressen el contrari inscrivint-se en un registre específic en què han de deixar per escrit la seva negativa a donar els òrgans després de morts. La nova llei té per objectiu augmentar la donació d’òrgans i teixits, així com facilitar-ne el procés.

Fins ara la donació d’òrgans era un acte voluntari i la persona havia d’haver expressat prèviament el seu desig de donar i, si no, es consultava als familiars, que s’hi podien negar. La decisió, segons l’Agència Francesa de Biomedicina, s’ha pres “en nom de la solidaritat nacional”. “La llei diu que tots som donants d’òrgans i teixits si no és que s’ha expressat la negativa”, afegeix. És el que s’anomena “principi de presumpció de consentiment” o “ consentiment per defecte”. Abans de procedir al trasplantament, els metges hauran de consultar el Registre Nacional de Rebuig per comprovar que la persona morta no hi consta i que, per tant, no s’oposa al fet que els seus òrgans i teixits es facin servir en trasplantaments. En aquest registre, els francesos també poden especificar si s’oposen a donar tots o només alguns dels seus òrgans.

Itziar de Lecuona, investigadora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB, considera que la nova legislació francesa articula “amb garanties” la tensió “entre l’autonomia del pacient i el principi de solidaritat” perquè dona diverses fórmules per ser donant: “És interessant perquè pots triar en sentit negatiu: pots negar-te a ser donant per a fins terapèutics o per a fins científics o per a un òrgan en concret”. Segons De Lecuona, si el sistema “imposa” la càrrega de ser donant, també ha de permetre “ser egoista”. “Tu ets titular del teu cos. No estàs obligat a donar un òrgan i s’ha de poder dir que no”, afegeix. De Lecuona també destaca la importància que el registre de rebuig compleixi totes les garanties de confidencialitat i protecció de la intimitat “perquè el ciutadà que s’hi nega no estigui estigmatitzat”. L’experta valora positivament aquests canvis legislatius per augmentar la donació i veu amb bons ulls la possibilitat que aquí també s’implanti un registre de rebuig. “El que em sembla malament és que es fomentin altres pràctiques com la figura del bon samarità o la donació entre coneguts”, diu.

El sistema de donació d’òrgans català i espanyol també funciona mitjançant el principi de presumpció de consentiment, tot i que a la pràctica no s’aplica, ja que són els familiars qui, en última instància, donen el seu consentiment. “Tot i que la persona tingui el carnet de donant, si la família diu que no és que no perquè a part del seu consentiment necessitem validar mèdicament el donant i la família ens ha de donar informació sobre els hàbits i pràctiques sexuals de risc”, explica Ángel Ruiz, del servei de donació i coordinació de trasplantaments de l’Hospital Clínic.

La família, clau

A Catalunya no hi ha cap registre on els ciutadans es puguin inscriure per ser donant o per no ser-ho. Sí que existeixen uns carnets de donant que es poden fer a través del document de voluntats anticipades, però “no tenen validesa legal”, indica Ruiz. El que es recomana en cas de voler ser donant és fer-ho saber a la família i l’entorn més proper. Ruiz està en contra d’importar el registre francès, ja que, al marge de possibles canvis d’opinió, creu que el sistema actual, “amb un 85% de consentiments”, ja funciona.

El motiu més important de rebuig a la donació és la negativa de la família sense motiu aparent, un dels punts clau a millorar. No obstant, “Espanya té la taxa de donació més alta del món amb més de 40 donants per milió d’habitants. França en té 20 i escaig”, explica Ruiz. Malgrat les bones xifres, a Catalunya hi ha prop de 1.300 persones en espera de rebre un òrgan.

autors de domini públic

La obra de Federico García Lorca pasará a ser considerada de dominio público en 2017, tras haber transcurrido 80 años desde la trágica muerte del poeta español. Si bien la legislación española otorga 70 años de propiedad tras la muerte de un autor, sólo afecta a aquellos autores muertos después de 1987; el resto se rige por la ley de 1879 que daba 80 años de gestión patrimonial. De este modo, en 2016 se liberan los derechos de los autores fallecidos en 1935, ya que se empieza a contar desde el 1 de enero del año siguiente a la defunción. Otras consideraciones son si la obra ya está liberada en su país de origen y por lo tanto nadie puede reclamar derechos en España, un asunto que ya depende de contratos editoriales.

Sin duda, el autor más conocido cuya obra pasa al dominio público en 2016 es el poeta portugués Fernando Pessoa. Hay que recordar, claro, que las traducciones tienen la misma protección, es decir, lo que queda libre es el original portugués para que pueda ser nuevamente traducido en España.

Para 2017 llega una serie de nombres de primer nivel en la historia de la literatura. Quizá el más llamativo es el caso del poeta Federico García Lorca, cuya obra es fundamental dentro de la literatura contemporánea española y que sin duda va a ser uno de los más leídos al poder encontrar sus obras sin problemas por tener que hacer nuevas traducciones, como es el caso, por ejemplo de G. K. Chesterton, otro de los grandes cuya obra será libre en 2017.

Otros autores de renombre para 2017 son Gorki, Robert E. Howard, Miguel de Unamuno, Ramón del Valle Inclán o Rudyard Kipling. También es interesante la obra de algunos autores menos conocidos como Henri Barbusse, Lu Xun o M. R. James, sin olvidarnos del Premio Nobel italiano Luigi Pirandello.

También hay que tener en cuenta que se puede dar el caso en que los herederos de los derechos de autor hayan protegido personajes de las obras como marcas comerciales, como es el caso de El principito, libre este mismo año, por lo que se puede publicar la obra, pero con la obligación de cumplir ciertos requisitos -como por ejemplo, titular El pequeño príncipe y no usar las ilustraciones originales-.

Alfredo Álamo.  Autores que pasarán al dominio público próximamente. Lecturalia.

Vegeu també----> Out of Copyright, hi trobareu una mena de calculadora que us ajudarà a determinar si una obra ha entrat o no en domini públic. Ideal editors.

tarifa plana

SECTOR EDITORIAL

Les biblioteques començaran a pagar drets d’autor pel préstec

Les entitats municipalistes i CEDRO, l’encarregat de gestionar el cànon, signen un acord per complir la llei

LAURA SERRA Barcelona ACTUALITZADA EL 06/01/2016 00:00

Haurà trigat pràcticament una dècada a fer-se efectiu, però el cànon bibliotecari -és a dir, el pagament de drets d’autor per llibres prestats en equipaments com biblioteques, hemeroteques i museus- es començarà a aplicar aquest 2016. Així ho fa pensar l’acord a què ha arribat l’entitat encarregada de la recaptació i gestió dels drets dels autors i traductors (CEDRO) amb les entitats municipalistes catalanes (la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) com a representants dels ajuntaments, que, majoritàriament, són els titulars de les biblioteques públiques del país. L’acord, signat el 15 de desembre, és important per dos aspectes: en primer lloc, perquè simplifica la reglamentació de la llei creant una mena de tarifa plana per franges de població i, per tant, la fa més fàcil d’aplicar; en segon lloc, perquè és un acord pioner que vol servir de marc per a la resta de l’Estat.

A efectes pràctics, el conveni ha establert que, de cara al 2016, la mitjana de llibres que prestin les biblioteques catalanes (de localitats a partir de 5.000 habitants i calculada per trams de 1.000 habitants) serà la que s’haurà de multiplicar per 0,004 euros, que és l’import que marca la llei. La mitjana la determinarà la Generalitat -que també signa l’acord-, a partir de la informació facilitada per cada centre. També s’ha pactat que del nombre total de préstecs es descomptarà un 5% que equival a les obres que ja estan lliures de drets d’autor i un 7,5% més per l’exempció que té per llei el préstec a persones amb alguna discapacitat, dues xifres que era impossible que cada biblioteca determinés unilateralment...

Aquí, la resta de l'article.

el cànon (i no pas el de pachelbel, precisament)

`

El Reial Decret 624/2014 de 18 de juliol publicat en el BOE número 186 de del passat 1 d’agost desenvolupa el dret de remuneració als autors pels préstecs de les seves obres realitzats en determinats establiment accessibles al públic.

El text publicat compleix amb més de 6 anys de retard una obligació legal marcada en la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) de 2007 i modifica les quantitats que les entitats de gestió de drets han de rebre pel préstec de llibres en biblioteques i similars.

Aquest decret, que ha entrat en vigor el passat dissabte 2 d'agost, el dia següent de la seva publicació, estableix dos tipus de remuneració que se sumen, per obra i per usuari:

· 0,004 € pel nombre d'obres objecte de préstec amb drets d'autor

· 0,05 € per cada usuari que hagi fet ús del servei de préstec durant un any

Fins a l'entrada en vigor d'aquest Reial Decret, els autors havien de rebre 0,2 € per cada exemplar dels seus llibres disposat per al préstec.

Davant la dificultat de fer el càlcul per obra, aquest no s'aplicarà fins a gener de 2016.

Fins llavors, aquesta quantia es calcularà multiplicant 0,16 € pel nombre d'obres adquirides cada any per a préstec (no queda gaire clar si s'inclouran totes o només les que tinguin drets d'autor).

La norma, com en la reforma de la LPI, estableix algunes excepcions: biblioteques en municipis de menys de 5.000 habitants, aquelles situades en les institucions docents integrades en el sistema educatiu espanyol, préstecs per a discapacitats. La consulta in situ de les obres no generarà pagament de drets. També, determina que aquestes noves quanties s’hauran de liquidar anualment durant els primers sis mesos de l'any següent i les entitats de gestió de drets hauran de repartir a cada autor el que li correspongui, sota un criteri que haurà de ser “objectiu, proporcional i de públic coneixement”.

A partir d'aquests punts, i per l'afectació directa que aquesta Llei té sobre el Sistema Bibliotecari de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) expressa mitjançant aquesta nota de premsa el seu posicionament públic sobre aquest assumpte, i manifesta que:

1. Des del més absolut respecte per la legalitat sobre la matèria, i especialment per la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI), creiem indispensable que els autors rebin una compensació econòmica pels diferents usos de les seves obres; uns usos que també es poden desenvolupar a les biblioteques.

2. No obstant això, el desenvolupament de la LPI no ha de suposar un atac frontal al sistema de biblioteques català; precisament, aquesta nova Llei fa que siguin les entitats gestores de les biblioteques les responsables de pagar aquest cànon: i a Catalunya, ho són els ajuntaments.

3. No creiem que hagin de ser els ajuntaments els responsables de recaptar aquest cànon. Això pot afectar de forma molt negativa els ja minsos pressupostos municipals destinats a biblioteques.

4. Les biblioteques públiques són uns dels principals motors culturals, i d'accés democràtic i global a la cultura, amb una forta capacitat inclusiva i d'igualtat d'oportunitats. La inevitable reducció de pressupostos que comportarà aquest cànon afectarà de forma molt negativa a aquesta missió de les

biblioteques, recollida de forma explícita en el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública.

5. Creiem que han de ser el Ministerio de Cultura i el Consejo de Cooperación Bibliotecaria les entitats encarregades de la recaptació d'aquest cànon.

6. Apostem per incloure només una quota fixa del cànon, i no dues variables en funció del nombre d'usuaris i per obra.

Nota de premsa del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC).

 · Préstec de llibres i remuneració dels autors. Josep Matas a Legalment.

 · No al préstamo de pago en bibliotecas.

Les biblioteques d'Osona rebutgen el cànon pel préstec de llibres

que ha entrat en vigor aquest estiu.