Llibres amb drons, la fórmula d'una bibliotecària per superar el confinament a Virgínia
Els alumnes de les escoles públiques del comtat de Montgomery són els primers al món que fan el préstec online i un dron els porta els llibres al jardí de casa
ccma.cat
24|6|2020
Les aplicacions dels drons són infinites i la majoria estan per descobrir. El confinament obligat en molts països a causa de la pandèmia pel coronavirus ha estat una situació que ha fet buscar noves solucions en les quals els drons han tingut el seu paper. Tasques de seguretat, de vigilància i en aquest cas han estat útils a una bibliotecària de Virgínia, als Estat Units, per fer arribar llibres als estudiants confinats casa.
Kelly Passek treballa per a les escoles públiques del comtat de Montgomery, a l'estat de Virgínia, i ha trobat amb els drons una forma creativa perquè els alumnes continuïn tenint accés als llibres i les eines que necessiten per estudiar i llegir a casa.
Els estudiants poden sol·licitar el préstec d'un llibre a través d'un formulari online i després reben els llibres al jardí de casa seva amb un dron. Passek coordina el servei de préstec i el procés de lliurament amb l'empresa de drons Wing. Empaqueta els llibres en capses especials i Wing, una empresa filial de Google, és la que els fa arribar amb els drons a cada casa.
La bibliotecària i les escoles del comtat de Montgomery són els primers del món a oferir un servei de préstec de llibres amb drons. "Estem emocionats per aquesta oportunitat de tenir una forma realment única de lliurar recursos als nostres estudiants", diu Passek.
Quan fa uns anys li van oferir fer-se càrrec del servei de préstec domiciliari de la biblioteca Sofia Barat de l'Eixample de Barcelona, Jandra Piera de seguida va dir que sí. La possibilitat de trepitjar el carrer i visitar els usuaris a casa seva li venia més de gust que passar hores asseguda entre quatre parets. I així va ser com un dia va entrar a casa de l'Albina Francitorra, la mare de Montserrat Roig. Gràcies a aquesta relació, la biblioteca Sofia Barat ofereix en consulta títols difícils de trobar de la popular escriptora que va morir fa 25 anys, com 100 pàgines triades per mi o les sèries d'entrevistes Retrats paral·lels.
Va néixer, viu i treballa a la Dreta de l'Eixample. Vostè és un exemplar autèntic d'aquest barri barceloní.
Sí, però quan puc m'escapo a Portbou i surto amb la barca al mar. Vaig estudiar Psicologia Social i formo part de la primera promoció de funcionaris democràtics de l'ajuntament. Treballava amb joves en risc d'exclusió, però vaig agafar una excedència per cuidar les meves filles i quan em vaig reincorporar em va tocar anar a biblioteques. Vaig passar per Sant Martí de Provençals i Gràcia abans d'arribar a la biblioteca Sofia Barat.
Aquí va conèixer Albina Francitorra.
Crec que era l'any 2006. Ella venia en cadira de rodes, amb una noia que l'ajudava, i sempre tenia molt clar el que volia. Era sorprenent que una dona de gairebé 100 anys estigués tan al dia de tot, especialment de literatura catalana. Fins i tot ens va demanar si algun voluntari podria anar a casa seva per ensenyar-li a usar internet.
Era una dona àvida de coneixement i una lectora voraç, com la seva filla.
Sí, però jo al principi no la relacionava amb Montserrat Roig. Per a mi era només la senyora Albina, una usuària més.
¿Quan va descobrir qui era?
Quan vam inaugurar el préstec domiciliari li vaig oferir la possibilitat que una voluntària li portés els llibres a casa, i va ser una de les primeres usuàries del servei. Abans de començar a portar llibres sempre visito les cases, i com que la seva era tan a prop m'hi escapava sempre que podia. Recordo que el pis em va causar impacte, perquè havia quedat congelat en els anys 70. En una d'aquelles visites em va dir que era la mare de Montserrat Roig.
¿Com va anar la conversa?
La primera vegada vam parlar en un gabinet que tenia les parets forrades de llibres, i les altres vegades em va fer passar al saló menjador que donava a un pati interior.
¡El pati que apareix a les seves novel·les!
Va ser llavors quan em va explicar que havia tingut set fills: sis noies, entre elles Montserrat Roig, i un noi. Va assenyalar el pati i va dir que els seus fills havien passat moltes hores allà. Va ser una conversa dramàtica, perquè llavors ja se li havien mort diversos fills, però em va semblar que era una dona molt forta, amb les idees molt clares i que estava molt orgullosa de la vida que havia portat.
¿Com van acabar a la biblioteca els llibres de la seva filla que tenia a casa?
Ella ens els va oferir i li vaig dir immediatament que sí. N'hi havia tants que vam anar a recollir-los amb un carret d'anar a comprar. Els havia ordenat en munts i no em vaig atrevir a agafar-los tots. Vaig seleccionar 15 títols i em vaig emportar un exemplar de cadascun. També em vaig endur alguns llibres escrits pel seu marit, Tomàs Roig Llop. Em va explicar que ella el va ajudar a transcriure alguns textos.
¿Quant de temps va seguir demanant llibres?
Si no recordo malament, la voluntària de la biblioteca li va estar portant entre quatre i sis llibres al mes fins al 2009, i després n'hi va seguir portant a una residència, però ja no eren d'aquesta biblioteca. Va viure 101 anys [va morir el desembre del 2013] i mai va abandonar la passió per la lectura.
