un poema de Robert Frost

EN BOSCOS FRONDOSOS

Les mateixes fulles un cop i un altre cop!
Passen de dar-nos ombra allà dalt
a formar un llenç pàl·lid, marró,
Que s’adapta a la terra com un guant.

I abans que tornin a pujar
per omplir els arbres d’ombra nova
han d’anar avall, creuent-se amb el que creix,
s’han de colgar dins la ruïnosa fosca.

Han de ser perforades per les flors
I raure als peus de les flors que dansen.
Sigui com sigui en algun altre món,
Sé que és així com s’esdevé en el nostre.


Trad. De Josep Maria Jaumà


IN HARDWOOD GROVES

The same leaves over and over again! / They fall from giving shades above, / To make one texture of faded brown / And fit the earth like a leather glove . / Before the leaves can mount again / To fill the trees with another shade, / They must go down past things coming up. / They must go down into the dark decayed. / They must be pierced by flowers and put / Beneath the feet of dancing flowers. / However it is in some other world / I know that this is the way in ours.


Robert Frost. Gebre i sol; edició bilingüe, traducció de Josep Maria Jaumà, pròleg de Sam Abrams. Quaderns Crema, 2003.