St. Cugat, 1 agost 69.Sr. Jordi Carbonell,Gran Enciclopèdia Catalana,Barcelona.
Amic Carbonell:
Enhorabona, en conjunt, pels fascicles apareguts de l'Enciclopèdia. Fins ara només havia vist els tres primers i m'havien fet més aviat mal efecte, però a mesura que la cosa agafa volum agafa també pes.
Permet-em però unes quantes observacions de crítica «constructiva», com diuen.
Al lloc corresponent hi ha dos senyor anomenats Aleksandrov, però no s'hi troba l'únic Aleksandrov important: el topòleg, un dels grans matemàtics d'avui. Convindria de recordar a la secció de matemàtica que els teoremes són obra de persones reals. Un nom que se m'acut a l'atzar de la memòria i que figura entre els horitzons immediats és el d'Artin, l'algebrista.
Per contrast, potser caldria moderar una mica la gent del cinema. Que hi posin els electricistes dels estudis (Aldo G.R.) em sembla una mica fort.
I encara que ja no serveixi de res, voldria cridar l'alarma davant la innoble qualitat de l'article sobre literatura alemanya. No s'hi troba ni una menció de Lichtenberg, de Theodor Fontane, de Robert Musil. En canvi hi ha fabricants industrials com Stefan Zweig i amuseurs com Tucholsky. No hi ha manera d'endevinar que Heine era un poeta i Büchner un dramaturg, però tots dos eren bons nois perquè eren d'esquerra. Les pastorel·les de Walther von der Vogelweide són una història de «classe social» (com les del Marqués de Santillana, suposo). La cronologia és fantàstica: un cert «Friedrich Wilhelm Nietzsche», que suposo que és una manera com una altra d'anomenar Nietzsche, ve després de Kafka. En fi, que si haguéssiu demanat l'article a una gallina ponedora no us ho hauria pas fet pitjor.
Molt cordialment teu,
Gabriel Ferrater. Papers, Cartes, Paraules. A cura de Joan Ferraté. Quaderns Crema, 1986. P. 480.
Com era d'esperar, he corregut a consultar el primer volum de l'Enciclopèdia, aviam qui era, per continuar amb la metàfora animal, l'ase dels cops. En aquest cas li toca el rebre a l'Artur Quintana.
ResponEliminaJo miraria en un almanac quina conjunció hi havia al cel de l'agost del 69 que tenia tant excitat al Gabriel...
ResponEliminaPos devia córrer un mal aire, Girb, que aquell agost els Mason van pelar la Sharon Tate, i un huracà, el Camila, va fer de les seves a l'oest del Mississipí i es va matar en Rocky Marciano.
EliminaClar que també va ser l'estiu de Woodstock.
En Ferrater és malvat, però mola. Clar que aquestes coses sempre fan més gràcia quan li toca el rebre a un altre, no? Sí.
EliminaManson, Manson.
EliminaJo també he anat a mirar-ho, i sí, em sembla que es passa una mica amb el pobre Quintana, encara que té una part de raó en això de l'ordre cronològic. El que he trobat més rar, que en Ferrater no es fiqui amb un escrit entre parèntesi, a propòsit de Nietzsche, que fa una mica mal d'ulls. En canvi, la seva desqualificació de Stefan Zweig respon a la tradició d'antipatia que va despertar sempre des de certs àmbits - començant, sembla ser, per Kafka -.També trobo desproporcionat el seu comentari sobre el cinema, ja que em sembla que el tracten amb la importància que es correspon. I en el que jo estic totalment en desacord és en el seu qualificatiu despectiu envers Aldo G.R . A part de menyspreu per desconeixença - no devia haver vist "Senso" -, no sé com pot trobar excessiu un articulet molt justet de l'Antoni Kirchner de set ratlles mal comptades.
EliminaAquest filar prim de Ferrater, però, potser respon a una conseqüència de l'exigència que en el franquisme es donava a tot el que es publicava en català, i més encara si era una enciclopèdia. I és que m'he recordat que, més o menys a la mateixa època, un oncle meu, catalanista, gran coneixedor de la llengua i la cultura, executiu d'una empresa que patrocinava projectes com "Cavall Fort", o posava anuncis a "Serra d'Or", i també foren accionistes o partícips de l'Enciclopèdia, no s'estava d'enviar cartes a aquests mitjans, per tal que esmenessin errors o rectifiquessin dades equivocades. I quan s'inaugurà Ràdio 4, tot sovint trucava per queixar-se d'errades gramaticals. I el mateix amb l'Avui. Suposo que, vist des d'ara, ens pot semblar una actitud massa perepunyetes, però a l'época devia tenir sentit, donat que es tornava a editar i parlar públicament amb una llengua que, gramaticalment, pocs la dominaven, i actituds com la d'en Ferrater podrien semblar arrogants, però jo crec que ho feien per una voluntat de ser estrictes en els aspectes culturals i lingüístics.
Eliminano sóc hippy, i queda una mica malament que ho digui jo, però a l'estiu del 69 hi hagué, també, el festival de Woodstock
EliminaMerci, doctor, per les observacions i els matisos. I, ostres, no ens deixis així...què diu el parèntesi de Nietzsche?
ResponEliminaSimplement que parla de com va influir el seu pensament en el feixisme - mal interpretat, em sembla que matisa, no ho he volgut tornar a mirar - ; però, a part del comentari prescindible, a nivell gràfic i estilístic, em crida l'atenció que estigui posat entre parèntesi
EliminaHyde, jo tampoc no sóc hippy, però a tu et calen ulleres!!
ResponEliminaHe mencionat Woodstock en el comentari de les 13:56, home.
tens raó, matilde ! però no, no són ulleres el que em falta,si no paciència per llegir amb més calma
Eliminaperò per ampliar el meu comentari i esmenar el meu lapsus, també aquell 69 (l'any),els Rolling Stones van donar un concert de franc al parc de Londres que manlleva el meu nom, que pel que jo he vist en video devia ser molt bo
Elimina