llegint amb bisturí

IMMA MUÑOZ
Llegint amb bisturí
ON Barcelona | elPeriódico
24|11|2017

Alguns lectors en tenen prou evadint-se entre lletres, disfrutant i després oblidant. Altres necessiten conèixer les raons del que els ha commogut, saber el com i el perquè, disseccionar. Fer entrar el llibre (i l'autor) al quiròfan i obrir. Són els que van als clubs de lectura. I això és el que hi troben.

Fa cinc anys, Albert Josa i Berta Nogué es van quedar una petita llibreria de barri i la van fer pujar un esglaó. Des que està a les seves mans, l'Atzavara (Escorial, 94) és més que una llibreria: els seus aparadors són un interessant exercici de prescripció, amb una atenció molt especial a la literatura infantil, i l'interior és un focus de dinamització cultural per als veïns. El sofà verd que els dies normals descansa en un racó del local acomoda, els dies especials com avui, visitants que arruben amb històries sota el braç. Poden ser conferenciants, contacontes o, com en aquesta ocasió, autors disposats a permetre que es disseccioni (i fins i tot es qüestioni) la seva obra en el club de lectura mensual que acull l'espai.

Barcelona bull d'activitats com aquesta. Només a la xarxa de biblioteques hi ha 1.200 persones apuntades al centenar de clubs que estan en funcionament, als quals cal sumar-hi els que organitzen llibreries, centres cívics i grups d'aficionats que contacten a través de plataformes com MeetUp. Perquè, ¿què es necessita per muntar un club de lectura? L'assistència al de l'Atzavara ens permet detectar els quatre elements imprescindibles d'aquests quiròfans literaris.

1. UN AUTOR. No s'hi val qualsevol: ha d'estar disposat a escoltar i a acceptar crítiques. I millor si fa alguna confessió que pugui sorprendre l'audiència. Jordi Puntí, que va ser qui es va asseure a la butaca orelluda de l'Atzavara a parlar del seu últim llibre, l'antologia de contes Això no és Amèrica, va complir els requisits a la perfecció. Té experiència: «Amb Maletes perdudes vaig participar en més de 40. Vaig poder veure personalment més de mil lectors. M'agrada participar-hi perquè em permet entendre millor com llegeix el públic el que jo escric. I això em sembla important».

2. UN DINAMITZADOR. Aquí, dinamitzadora. Susanna Àlvarez condueix diversos clubs de lectura a la ciutat, i també a fora. A l'Atzavara, un al mes, des de fa tres anys, especialitzat en contes. Ella tria títols, contacta amb els autors perquè vinguin (o a vegades amb traductors o il·lustradors, si el llibre s'ho mereix) i trenca, amb la seva desimboltura i les seves treballades preguntes a l'autor, el gel de la timidesa inicial. Una peça fonamental, també per la calidesa amb què saluda els assidus, perquè el bisturí penetri amb dolçor.

3. EL PÚBLIC. Potser seria ideal dir «els lectors», però a l'Atzavara comprovem que no tots els assistents han llegit el llibre. Josep Maria Bes, un dels fidels, el porta ben estudiat, com ho demostren els comentaris que fa a Puntí («sóc molt disciplinat, i m'agrada aprofitar l'oportunitat de tenir l'autor aquí», explica). Teresa Rodríguez, en canvi, ha vingut més per descobrir que per disseccionar. «M'he proposat el repte de llegir en català, i m'ha semblat un bon inici», somriu. Aquest és un altre objectiu fonamental dels clubs: incitar a llegir.

4. L'ESPAI. Qualsevol lloc on es pugui parlar amb calma és bo («jo he participat en clubs de lectura que només són sopars d'amics on et conviden per comentar el llibre amb tu», revela Puntí), però sempre suposa un plus fer-ho allà on es respira amor per la literatura. Com aquí. I que duri. —