dijous, 13 de setembre del 2018

la tele i els llibres




Com si fos ahir, capítol 210.

«Als que hem seguit la trajectòria de Daniel Clowes no ens estranyen les comparacions dels mitjans de comunicació nord-americans. Des del San Francisco Magazine van dir: “No és exagerat afirmar que les millors obres de Clowes són equiparables en impacte emocional i humor corrosiu a obres literàries de pes com El trastorn de Portnoy i El vigilant en el camp de sègol”. Equipar-lo a Philip Roth i Salinger no és una bogeria perquè recrea criatures que viuen la mateixa inquietud i, fins i tot, misantropia. Com els dos clàssics de la narrativa americana, Clowes s'interroga sobre el present amb una ironia que talla com una daga. En traducció de Montserrat Terrones, La Cúpula presenta en català –ja ho havia fet amb Ghost world i té més de deu àlbums en castellà– Wilson, una obra que reuneix totes les històries d'un personatge, un urbanita que alterna la insolència del seu comportament quotidià amb les crisis existencial. Postmodern de mena, el seu caràcter és la seva definició. Així pot evocar els pares o l'exdona, mostrar el personatge mentre passeja el gos o mostrar la plenitud de la bunquerització de la vida moderna, l'anomenat cocooning: aïllar-se en la fortalesa de la llar i limitar la sociabilització de les ciutats. Wilson explora l'univers de la vida contemporània sense inhibir-se en una descripció d'alt voltatge. Trist i solitari, el protagonista manté les obsessions sense caure en els excessos dels dibuixants de l'underground.
Nascut a Chicago el 1962, Daniel Clowes es va iniciar a la revista Love & Rockets, la mítica capçalera dels germans Hernández. El 1985 va publicar la seva primera sèrie de comic-books: Lloyd Llewellyn. Seria el pròleg a una nova etapa: el 1989 la seva obra va donar un gir quan va començar a treballar regularment a Eightball, revista de confecció pròpia en la qual va gaudir de total llibertat creativa. En aquestes pàgines ha dibuixat historietes curtes, com les que van ser recopilades en l'àlbum Caricatura, o d'altres, de format més llarg, com ara David Boring o Ghost world –que ell mateix adapta per a la gran pantalla– li va fer assolir l'èxit internacional més enllà del món del còmic. No resulta estrany que alguns dels seus lectors no l'oblidin pel seu estil canviant i la mala bava.
Daniel Clowes és conegut també com a guionista i il·lustrador de la galàxia pop. Entre altres immersions, va col·laborar per a grups com els Ramones en el vídeo I don't wanna grow up i va dibuixar cobertes per a àlbums dels grups Supersuckers i Urge Overkill. Tampoc es pot obviar la seva feina per a les publicacions Esquire, The New Yorker, The Village Voice, The New York Times i Details.
Malgrat que és un artista polifacètic, Clowes passarà com a cronista de la vida quotidiana. David Boring, Ghost world i Wilson són recreacions excel·lents del món de la parella, de la desintegració de la família i de la solitud de la societat. Només pel sarcasme en el tractament que reben els vells ja val la pena llegir un autor que es mou entre la ironia i la pietat.»

David Castillo. «Sarcasme, ironia i pietat». El PuntAvui, 2|9|2010.

________________________
P.S: No és pas la primera vegada que parlem dels llibres que surten en aquesta sèrie. En capítols anteriors..., que es diu en aquests casos: Sortir a robar cavalls, El mar i Incerta glòria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada