Yorkshire, Anglaterra
2 de setembre de 1956
Estimadíssima mare,
Tant de bo poguessis veure la teva filla, ara, com una autèntica conversa al clan Brontë, amb jersei de llana gruixut, pantalons, mitjons llargs, amb una tassa de cafè fumejant a l'habitació d'en Ted, al pis de dalt, veient per tres grans finestrals un paisatge increïble, verd i agrest, de turons pelats entravessats d'innombrables parets de pedra negra com una teranyina, amb ovelles grises llanudes que pasturen, entre gallines i vaques amb taques marrons i blanques. Un vent del nord despietat fueteja la petita casa amb una pluja furient, i els focs de carbó estan encesos. Aquest paisatge és magnífic [...]: turons increïbles, herba d'un verd intens, valls enclotades, esquitxades d'arbres com plomes, amb un rierol clar al fons que fa olor de torba.
Si ens enfilem a la cresta dels turons, tenim una vista d'ocell dels pobles de les valls. És com estar asseguda al capdamunt del món, i les extensions purpúries de torbera es perden en la distància en línies corbes. No havia sigut mai tan feliç; això és feréstec i solitari, un lloc perfecte per treballar i llegir. Em sembla que, bàsicament soc una ermitana amant de la natura. Per fi en Ted i jo som a casa.
El pares d'en Ted són gent de Yorkshire, senzilla i entranyable, i me'ls estimo tots dos...
%20(1).png)
11 de setembre de 1956
Estimadíssima mare,
[...] No m'hauria imaginat mai que el camp em podria agradar tant com el mar, però aquestes brugueres el superen, amb l'esplèndida llum de color maragda sempre canviant, els animals, i tot tan feréstec. He rellegit Cims borrascosos aquí i aquesta vegada l'he sentit més que mai...
Sylvia Plath. Cartes a la meva mare. Traducció de Marta Pera Cucurell. Periscopi, 2023. P. 333-335.
%20(1).png)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada