res de nou sota el sol

 ____________________________

P.S.: ...a la biblioteca Joan Triadú (i en català). Si en voleu més dades, aneu aquí.

els més prestats

orwell i la justícia

JORDI PUNTÍ
Orwell i la justícia
elPeriódico
3|11|2017

Els llibres de Thoreau i d'Orwell segueixen molt actius en el préstec de les nostres biblioteques i les raons no venen dels EUA i Trump sinó d'Espanya

Com que m’agrada fer servir les biblioteques públiques, fa unes setmanes vaig anar-hi a buscar un exemplar de l’assaig de H.D. Thoreau sobre la desobediència civil. El va publicar el 1849 i començava amb aquella frase que va fer fortuna: «El millor govern és el que governa menys». Quan vaig consultar l’arxiu online, però, vaig descobrir que quasi tots els exemplars que corrien per Catalunya estaven en préstec. Uns dies després em va passar el mateix amb 1984, la novel·la distòpica i profètica de George Orwell. Tots dos llibres han rebut molta atenció des que Trump és president dels EUA, vaig pensar, i l’interès és lògic. Sobretot en el cas de 1984, ja que hi ha connexions evidents amb alguns mètodes del govern Trump pel que fa a la manipulació de les notícies.

Ahir la curiositat —i la indignació— em van fer tornar al catàleg general i fer una nova cerca: els llibres de Thoreau i d’Orwell segueixen molt actius en el préstec de les nostres biblioteques, i estic convençut que les raons ja no vénen d’Amèrica, sinó d’Espanya. Tot i tenir gairebé 70 anys, la virtut de 1984 com a ficció és que sempre et permet fer paral·lelismes amb les formes dels governs autoritaris. La detenció i presó preventiva dels exconsellers, i sobretot la manera com s’ha argumentat per part de fiscals i jutges a l’Audiència Nacional, denoten una agressivitat interessada a l’hora d’interpretar les lleis. Ém ve al cap un fragment de la novel·la, aquell instant en què O’Brien explica a Winston que el poder es referma amb el patiment dels homes. «Amb l’obediència no n’hi ha prou», li diu, «el poder es basa a infligir dolor i humiliació. El poder consisteix a esmicolar les ments humanes». 

És una de les lliçons de 1984, però n’hi ha moltes més. «Qui controla el passat controla el present», diu una consigna del Partit del Gran Germà, i de seguida penso  en el ministre espanyol, Alfonso Dastis, negant la violència de l’1-O davant una periodista de la CNN atònita. La novel·la d’Orwell acaba malament. Potser per això la llegim també: per posar-nos en guàrdia i  per defensar el nostre present. 

gran reserva

Cada estiu té el seu llibre, a la manera d'en Georgie Dann. Només cal donar un cop d'ull a les tovalloles de platges i piscines per saber quin títol es porta aquesta temporada. O als catàlegs de les biblioteques públiques, que és com dir la llista dels més venuts dels diaris.

Enguany, la noia del tren encapçala el rànquing estival, amb permís de la Trilogia Millennium i la saga d'en Grey, que es resisteixen a abandonar les llistes a cop de quartes entregues, en una mena de borriquito como tu, tururú infinit. Poc importa que en Larsson sigui mort de ja fa onze anys, ni tampoc —més dramàtic encara— que hagués deixat aquest món més pobre que una rata, sense ni ensumar l'èxit que obtindria, un cop traspassat. Als seus hereus, en canvi, les coses els van prou bé. Ara representa que els sap un greu de no dir el fet que els lectors de la fins ara trilogia es quedin literalment a mitges tintes i per això s'han buscat un escriptor (viu, és clar) que continuï amb el serial. Uns filantrops de primera, els tals hereus. Commovedors.

Per la seva banda, l'E.L. James, l'autora de les ombres, en ser viva, molt viva —dit en els dos sentits de la paraula, que els té, creguin-me—, ha sucumbit a les peticions dels seus fans, que li reclamaven insistentment una nova entrega de mummy porn. S'ha de tenir el cor de roc per negar res a una gent que t'ha comprat 125 milions d'exemplars. Jo no ho faria. Ella tampoc.

En fi. Tot perfectament previsible, gràcies.