Ja ho sabia, que en Jack London tenia un veler. Ho tenia colgat a la pila del greix, barrejat amb un munt de foteses inútils que he anat acumulant amb els anys. La
marca de tabac que fuma Paul Auster, la quantitat exacta de
cartes de comiat que va escriure Zweig abans de suïcidar-se, la
cançó que sona a
La Nàusea de Sartre, l'edat que tenia Stevenson quan va anar a escola, el
nom del gos de la Mercè Rodoreda...Aquesta mena de coses que no demanen pa; aquesta mena de coses que cremen en somort, esperant el seu moment encara que no arribi mai.
Ara, llegint London i sobre London, s'ha trencat la quietud a la pila del greix i tot són crits i corredisses. Que si el Yukón i Alaska. Que si un fragment de la teulada de
Wolf House, una pota del gos Buck, i una
fotografia de Jack i Charmian London a la coberta de l'Snark, que així és com s'anomenava el veler en qüestió. I també li sabia el nom, tot i que no n'era conscient; m'ha calgut aquesta revolució a la pila del greix per a recordar que me'l va dir l'
Allau, no fa gaire, i en el marc de la seva ofensiva Carroll.
L'any 1907, Jack London va fer realitat un dels somnis de la seva vida: es va fer armar un petit vaixell de vela per creuar les aigües del sud del Pacífic que li va costar uns trenta mil dòlars de l'època. Tela marinera. London relata aquest viatge a
El crucero del Snark: hacia la aventura en el Pacífico Sur, Juventud, 2000. Llegeixo a la contracoberta d'aquesta edició:
"La permanente búsqueda de nuevas vivencias lo llevó a encargar la construcción de un velero de quince metros aparejado en queche, en el que empleó una verdadera fortuna y no menos paciencia.
Sin saber mucho de navegación, zarpó de San Francisco a bordo del Snark cuyos defectos incluían la falta de estanqueidad y la incapacidad de orzar y ponerse proa al viento. Le acompañaron su mujer y unos amigos."
El nom el va treure de l'extens poema de Lewis Carroll
The Hunting of the Snark, 1876, i el va triar perquè no se li va acudir cap de millor:
"Le pusimos el nombre de Snark porque no se nos ocurrió ningún otro -lo digo en beneficio de todos aquellos que de otra manera podrían creer que hay algo oculto en este nombre." (pàg. 10)
L'Snark va solcar els mars del Sud durant dos anys, però va arribar a Austràlia tan fet pols que se'l van haver de malvendre i tornar a Amèrica en un vapor. I com a darrera curiositat, va ser justament durant la travessa de l'Snark quan Jack London va escriure la novel·la que ens ocupa aquest mes: Martin Eden.
P.S.: El títol de l'apunt fa referència a una frase que, segons ens explica Plutarc a
Vides paral·leles,
Pompeu va adreçar als seus mariners perquè es negaven a embarcar a causa d'una terrible tempesta:
Navigare necesse est, vivere non necesse.
Ve a dir que cal superar les dificultats immediates per tal d'aconseguir un objectiu, un ideal; que hi ha deures ineludibles que són més importants que la pròpia vida. Va ser la divisa de la
Lliga hanseàtica. I el títol d'un
poema de Fernando Pessoa. I, per què no, també podria ser un tatuatge.
