dimecres, 22 d’abril del 2009

ja hi he navegat prou per les mars de la terra

Fins fa pocs dies l'únic que coneixia de l'obra d'en Mishima era la seva mort. Tal qual. Això sí que és un autèntic moment mascletà. De ben segur que en Mitchum ens en parlarà a bastament. Ara -i aquesta és la grandesa del club de lectura- he començat a llegir-lo amb tots els prejudicis occidentals que em proporcionen els meus ulls rodons. Però no em puc treure del cap l'esbudellada ritual i pública. He aprofitat per a recordar d'altres escriptors que també han decidit anar passant i m'he estat mirant un llibre, -El gran impaciente, de Toni Montesinos, Barcelona : March, 2005-, on es parla del suïcidi literari i filosòfic. I em ve de gust elaborar una llisteta, més pròpia d'El caso que d'un apunt per a un bloc d'un club de lectura, ja ho sé.
Aquí teniu els meus escriptors suïcides, classificats per modus moriendi.
ENVERINAMENT

Jack London. La nit del 21 de novembre de 1916, als 40 anys i malalt d'uricèmia, s'injecta una barreja de morfina i atropina. Es va equivocar en les proporcions, la qual cosa el procurà una agonia llarga i terrible.

Malcolm Lowry. 27 de juny de 1957. S'empassa 50 comprimits de somnífers. Tenia 47 anys.

Cesare Pavese. 29 d'agost de 1950. En una habitació de l'Hotel Roma de Torí es pren 6 sobres de somnífers. Tenia 41 anys. Deixa escrit: "Perdono a tothom i a tothom demano perdó. D'acord? No xafardegeu gaire".

Stefan Zweig. 22 de febrer de 1942. L'escriptor de 60 anys i la seva amant i secretària Lotte se suïciden prenent Veronal. Abans havia escrit 13 cartes de comiat. 13. En una d'elles diu: "Jo, massa impacient, vaig passant."

ARMA DE FOC

Ernest Hemingway. 1 de juliol de 1961. Es fa l'harakiri del fusell, és a dir, es dispara a la boca amb una escopeta. Tenia 61 anys.

Vladimir Maiakosvki . El 14 de març de 1930, als 36 anys, es fot un tret de pistola al seu despatx de Moscou. Deixa escrit: "No em considereu un covard, en realitat no hi ha res a fer. Salut. Hi ha 200 rubles sobre la taula. Doneu-los a hisenda. Cobrareu la resta de les edicions de l'estat."

Sándor Márai. San Diego, 1989. Després de la mort de la seva dona i el seu fill adoptiu, es dispara un tret als 89 anys.

IMMERSIÓ

Paul Celan. 20 d'abril de 1970. Es llença al Sena . Tenia 49 anys.

Virginia Woolf. El 28 de març de 1941, als 59 anys, es fica al riu Ouse amb les butxaques de l'abric plenes de pedres. Deixa dues cartes, una adreçada a la seva germana Vanessa i l'altra al seu marit Leonard. En aquesta última es llegeix: "Sé del cert que, un cop més, em torno boja. Crec que no puc superar una altra d'aquelles terribles temporades. Aquest cop no em curaré..."

ARMA BLANCA

Emilio Salgari. 26 d'abril de 1911. Se suïcida, fent-se una mena de harakiri, en un bosc prop de Torí. La ferida no és prou profunda, així que es dessagna molt lentament. Deixa tres notes. La que adreça als seus editors diu: "A vosaltres, que us heu enriquit amb la meva pell, mantenint-me a mi i a la meva familia en una contínua misèria, tan sols us demano que, com a compensació pels guanys que us he proporcionat, us feu càrrec de les despeses del meu enterrament. Us saludo trencant la ploma." El seu pare ja s'havia suïcidat. Els seus fills Romero i Omar també ho faran.

Yukio Mishima. (Tot teu, Mitchum).

ESTRANGULACIÓ/PENJAMENT

Gérard de Nerval. 26 de gener de 1855. Es penja amb un cinturó en un carreró de París. Té 46 anys i porta posat el barret. Deixa una nota: "No m'esperis aquesta tarda, car la nit serà negra i blanca."

David Forster Wallace. 12 de setembre de 2008. Claremont, Califòrnia. Es penja a casa seva. Tenia 46 anys. (Éste va por ti, Mitchum).

ASFIXIA

Gabriel Ferrater. El 27 d’abril de 1972 se suïcida al seu pis del carrer Ribatellada núm. 27 de St. Cugat, asfixiant-se amb una bossa d’escombraries. Havia anunciat reiteradament la seva intenció de no arribar a fer els 50 anys. No volia fer pudor de vell, havia dit.

Sylvia Plath. 11 de febrer de 1963. Londres. Un cop portat l'esmorzar als seus fills, torna a la cuina, tanca les finestres, fica el cap dins del forn i obre el gas. Acabava de fer 30 anys.

John Kennedy Toole. El 26 de març de 1969, als voltants de Biloxi, vora el riu Mississippí, l'escriptor, de 31 anys, atura el seu cotxe, connecta un tros de mànega al tub d'escapament, fica l'altra extrem dins del vehicle i mor asfixiat. Deixava dues novel·les inèdites, publicades pòstumament gràcies a la insistència de la seva mare. Fins i tot li van donar el Pulitzer.

PRECIPITACIÓ

Bohumil Hrabal. 3 de febrer de 1997. Mor als 82 anys, en caure des de la finestra d'un cinquè pis d'un hospital de Praga.

Primo Levi. 11 d'abril de 1987. Es llença del tercer pis de casa seva, a Torí. Tenia 67 anys.



PS: Avui, cuncrús: Sabeu a quin autor pertanyen els versos que titulen aquest apunt? Regalarem un llibre a la primera persona que pengi un comentari amb la resposta (autor + títol del poema +títol del poemari) correcta.

17 comentaris:

  1. ...no hi ha pistes en aquest cuncrús...
    Luis Alfonso

    ResponElimina
  2. Pista.
    En Roger Mas se'l sap de memòria, el poema.

    ResponElimina
  3. ep Robert, dorms o què? Ja trigues. He escrit modus moriendi!!!
    llatí 4ever.

    ResponElimina
  4. Per ser el dia de Sant Jordi esteu una mica tristois.

    Us recomano

    La màquina d´espavilar ocells de nit. Jordi Lara

    Imma

    ResponElimina
  5. Hola Imma t'enviem una rosa virtual i també et recomanem un llibre Un arbol crece en Brooklyn de Betty Smith, a veure si encertes el concurs i te l'emportes...

    ResponElimina
  6. De tots el suïcides, el més impacient és en Sandor Marai. 89 anys! Només havia d'esperar una miqueta i la cosa hagués anat pels canals convencionals.
    Vull afegir Alfonsina Storni i Walter Benjamin.
    Quant a Primo Levi, sembla que no es va reconeixer com suicidi, però clar...Un altre cas semblant es el de José Agustin Goytisolo. Ahir van fer un Mil·lenium al 33 sobre els Goytisolos que em va agradar molt. Llàstima d'en Colom. Aquell home em posa frenètic.

    Sobre el cuncrús, el poeta és de la Plana?

    Felicitats pel bloc, estic ben enganxat.

    Cédric

    ResponElimina
  7. Cédric,

    La resposta a la teva pregunta sobre el cuncrús és : sí, és un poeta de la Plana. Vas bé.
    Gràcies per treure el cap.

    ResponElimina
  8. Benvingut Cédric,
    ...la Matilde va fer un post una mica macabre, és desesperant veure el nombre de poetes-escriptors, artistes que han optat per llevar-se la vida; l'altre dia parlavem de poetes nord-americans i marededeusenyor feia esgarrifar, hi ha un documental estremidor sobre aquest tema The Bridge...deia que es desesperant perquè a vegades hom pensa que per tenir un punt de geni s'ha d'estar una mica boig i....ara m 'enrecordo de l'Alejandra Pizarnik, com va dir Kawabata comentant la mort de Mishima, malagaunyats, en castellà: "que desperdicio"

    ResponElimina
  9. Si ho escric jo, és macabre. Ara, si el sr. Mitchum ens dóna tota mena de detalls sobre els budells d'en Mishima, és poesia pura.

    Cuncrurseu, o què? De debó que comprarem un llibre a triar pel guanyador. Import = fins a 30 €.

    ResponElimina
  10. Noto en tus palabras, Matilde, un suave deje de ironia.
    Ya sabes que me gusta llevarte la contraria pero esta vez tienes razón.

    Pista pel concurs: l’autor no es va suïcidar tot i que va anar just com no el maten a disgustos.

    ResponElimina
  11. Molt bona aquesta entrada d'impacients. És ben bé que el mon està ben girat. Els que haurien de quedar-se volen marxar i els que haurien de marxar, o almenys callar, no hi ha qui els foti fora. Per cert, se'n podria fer una altra en sentit contrari? És a dir, d'aquells que no callen, que persisteixen, aquells que s'autoanomenen escriptors i que no són més que escrivents: en definitiva, d'aquells que haurien d'anar passant. Trobo que és bo rebre opinions sobre el que s'ha d'anar llegint, però també sobre el que és absolutament prescindible. Per exemple, algú podria dir-li a determinada catalaneta que no n'hi ha prou de ser dona, usar el català i pensar-se ser intel.lectual cultivada per tenir el dret de considerar-se escriptora?

    ResponElimina
  12. Dorothy Parker, E.A. Poe, Truman Capote també són suïcides, al menys per a mi. Pot ser no es van matar de cop, però ho van fer a pessics.

    I un poema de Borges, El suicida:

    No quedará en la noche una estrella.
    No quedará la noche.
    Moriré y conmigo la suma
    Del intolerable universo.
    Borraré las pirámides, las medallas,|
    Los continentes y las caras.
    Borraré la acumulación del pasado.
    Haré polvo la historia, polvo el polvo.|
    Estoy mirando el último poniente.
    Oigo el último pájaro.
    Lego la nada a nadie.

    Especialment dedicat a la Matilde Urbach.


    Sisí

    ResponElimina
  13. Matilde debe estar exhultante, que toda una emperatriz te dedique un poema no pasa todos los dias...
    ...Benvinguda Sisi, una presencia com la seva dona categoria al blog, de nuevo a sus pies...

    ResponElimina
  14. Crec que Sisí no em dedica poema. Em dedica l'autor. És una picadeta d'ull que té a veure amb el meu nom.
    Gràcies, Sisí. Oído cocina.

    ResponElimina
  15. Per fi, crec que la resposta és adequada, o no!

    El poema esa diu "Anem" de Jacint Verdaguer, publicat al llibre "Al cel". Ho he trobat a partir de la versió que en fa en Roger Mas al cd, les cançons tel·lúriques!!!!!

    Correcte, sóc beneficiari dels 30 euros senyors erudits de la Triadú?
    Sí?

    Jordi Ararà.

    ResponElimina
  16. Ja era hora. Resposta correcta. Ja ens vindràs a veure i anirem a la llibreria. Enhorabona.

    ResponElimina
  17. Ole! Ja m'afanyaré a venir, no fos cas que s'acabéssin els llibres...amb això de Sant Jordi, podriem omplir parets senceres oi?
    Gràcies.

    ResponElimina