L'Enriqueta Anglada, germana petita de la M. Àngels, ens ha fet saber que la guia que hem editat sobre l'escriptora conté una petita errada. Es tracta de la data d'aquesta fotografia. A la guia consta 1951. Impossible!, ja que això voldría dir que la M. Àngels tenia vint-i-un anys i només en tenia quinze. La instantània correspon al 1945. Així que esmeneu la plana. Nosaltres hem tret la incorrecció de l'Àlbum del Pen. Queda dit. I moltes gràcies, Enriqueta.
Aprofitem per a esmentar un parell de sic més que se'ns han colat. Com ja sabeu, sic és un adverbi llatí que vol dir "així" i que col·locat entre parèntesi, al final d'una cita o després d'un mot, indica que són citats textualment. Així, doncs, el (sic) és ideal per a treure's les puces de sobre.
El primer (sic) manca al final del que vindría a ser la pàgina tres de la guia (voldríem paginar, però no imagineu els maldecaps que això ens suposa, si considerem que elaborem les guies a cop de bona voluntat i manca d'eines adequades). On llegiu " [...] el 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte.", cal un sic. I en aquest cas sic vol dir:
a)que l'adjectiu predilecte té femení i, per tant, la forma correcta és "filla predilecta",
b)que l'errada no és nostra, és de l'associació d'escriptors en llengua catalana,
c)que som molt espavilats i no se'ns escapa res. (sic)
Quina meravella dir tant amb tan poc.
L'altra incorrecció la trobareu a la pàgina tretze, a la bibliografia de l'autora, on llegim El bruel de Castello. I ara què, deixem caure un sic com qui no vol la cosa? Reflexionem-hi. Afegir l'accent i callar implica pitjar una tecla. Un sic, parèntesis inclosos, en suposa cinc. Si menys ha de ser més, aviat he triat. Poso l'accent i avall.
Aprofitem per a esmentar un parell de sic més que se'ns han colat. Com ja sabeu, sic és un adverbi llatí que vol dir "així" i que col·locat entre parèntesi, al final d'una cita o després d'un mot, indica que són citats textualment. Així, doncs, el (sic) és ideal per a treure's les puces de sobre.
El primer (sic) manca al final del que vindría a ser la pàgina tres de la guia (voldríem paginar, però no imagineu els maldecaps que això ens suposa, si considerem que elaborem les guies a cop de bona voluntat i manca d'eines adequades). On llegiu " [...] el 1996 va rebre un homenatge ciutadà i va ser distingida amb el títol de filla predilecte.", cal un sic. I en aquest cas sic vol dir:
a)que l'adjectiu predilecte té femení i, per tant, la forma correcta és "filla predilecta",
b)que l'errada no és nostra, és de l'associació d'escriptors en llengua catalana,
c)que som molt espavilats i no se'ns escapa res. (sic)
Quina meravella dir tant amb tan poc.
L'altra incorrecció la trobareu a la pàgina tretze, a la bibliografia de l'autora, on llegim El bruel de Castello. I ara què, deixem caure un sic com qui no vol la cosa? Reflexionem-hi. Afegir l'accent i callar implica pitjar una tecla. Un sic, parèntesis inclosos, en suposa cinc. Si menys ha de ser més, aviat he triat. Poso l'accent i avall.
Herrare Humanum es!!!!!! vull dir que ferrar es feina d'homens...XD!!
ResponElimina(Sic)
ResponEliminaSic Transit Gloria Mundi...i si no, que li preguntin a l'autor del proper mes....
ResponEliminaRobert
ResponEliminaParlant d'en Mishima, jo li dedicaria una altra llatinada amb sic:
Sic volo, sic jubeo; stet pro ratione voluntas.
Així ho vull, així ho disposo i que la raó (causa, motiu) de tot això sigui la meva voluntat.
La traducció és més que lliure, és infame, però crec que s'entén.
El vers és de Juvenal.
De debó que la traducció m'ofèn. En Toni Pladevall m'ho podria solucionar. Però diuen que ara fa d'entomòleg,com en Nabokov,i que està molt ocupat empaitant papallones negres...
ResponElimina