divendres, 14 d’agost de 2009

joyce carol oates


Post dedicat a Matilde Urbach tot superant la seva absència

La foto que il·lustra el post és de Joyce Carol Oates, autora nord-americana nascuda a Lockport (Nova York) el 1938. Una Senyora de setanta anys amb més de cinquanta novel·les a la seva delicada esquena. A mi, em porta boig, la trobo irresistible. Espero la traducció de cadascuna de les seves novel·les com el poble de Moises esperava el manà, adoro a aquesta dona. La segueixo desde que el 1996 es va publicar Puro fuego una novel·la sobre una banda de delinqüents juvenils (femenina, val a dir) ambientada a L.A., em va agradar tant que vaig fer el que solem fer quan trobem una novel·la que ens captiva, rastrejar la resta d’obra i vida de l’autor. A la biblioteca pública, clar. Vaig trobar una novel·la molt bona Gente adinerada, que té un començament digne de figurar a l’apartat d’inicis memorables del bloc espai de llibres: “Yo fuí un niño asesino”, que resulta forma part d’una trilogia, (els altres dos, crec que no estan traduïts, Them i Un jardin de delicias terrestres). Després vaig demanar en préstec interbibliotecari a la central de Terrassa Del boxeo un llibret de tapa dura amb articles sobre boxa, esport del que és entusiasta. Van anar venint Que fue de los Mulvaney, A media luz (beneïda editorial Lumen) , Niagara, Blonde (una monumental biografia de Marilyn Monroe) i darrerament La hija del sepulturero i Mama. Malgrat les crítiques hagin estat dispars, a mi mai m’ha decebut. M’agraden les immenses sages familiars amb obscurs secrets amagats, les histories truculentes de violacions i violencia soterrada. M’agrada com escriu. Ara fa 50 anys que va publicar el seu primer relat, es tracta d’una historia curta titulada in the old world i que es va publicar a la revista mademoiselle.



La pàgina de les pagines és aquí. Hi ha un munt de informació.

7 comentaris:

  1. veí de les Corts14/8/09 16:33

    A aquesta dona tan prolífica, tampoc l'he llegida. N'he sentit, com dius, opinions dispars, i no m'he decidit del tot. A part que això que publiqui amb aquesta periodicitat em té desconcertat. Però si ho dius tu, Robert, va a missa, sense discussió. No, no, no protestis! Que no!

    ResponElimina
  2. Jo, Robert, l'únic llibre seu que he llegit és un que es diu "Zombi", publicat a la (desapareguda, ai) col·lecció 21 de Debolsillo. Va sobre un psicòpata que vol crear un zombi perquè sigui el seu esclau sexual, i pretén fer-ho lobotomitzant les seves víctimes. El llibre fa por, i la seva portada encara més. Em va agradar.

    Ara veig per què et molestaven tant els comentaris de Truman Capote sobre la senyora Oates...

    ResponElimina
  3. veí de les Corts14/8/09 17:07

    Osti, quina trama, Espai. Ara sí que m'he c.#### de por!

    ResponElimina
  4. ei, veí tens raó amb això de la prolifici...uf!!!, vull dir que es desconcertant que publiqui tant, però deu ser que té agafat el "truquillo" (es diu així) i precisament això era el que més desesperava al nan de sang freda, però em sabria greu si per una opinió meva .... o.k, ja callo.

    Zombie, precisament és d'aquelles obres que es veu que les escriu entre saga i saga però que té una qüalitat indiscutible (bé això és discutible),...però no recordo la portada...perquè, memòria, perquè

    ResponElimina
  5. Res de por veí..per afrontar la JCO cal pit i c******, com diem al meu poble

    ResponElimina
  6. La portada és la cara d'un home blanquíssim, calbíssim i seriosíssim que un no sap si és el psicòpata, el zombi o tots dos alhora.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Mitchum, i bones i merescudes vacances!

    ResponElimina