inici memorable

Post dedicat al responsable del blog espai de llibres (que té una etiqueta amb aquest nom, inicis memorables)

E.A.Poe en el seu assaig sobre la composició deia que un començament ha de contenir l’essència del conte, és a dir -si ho fem extensible a la novel·la- que un bon començament és clau pel desenvolupament (devenir) del relat. Potser, fins i tot, un bon començament podria convertir-se en allò amb què ens obsequien cada dilluns al blog de la biblioteca de Les Corts, un microrelat, això. Una píndola concentrada de literatura. A mi, n’hi ha un que m’agrada més que moltes novel·les senceres que he llegit. És un inici d’aquells que marquen, que un bon dia t’entra al magí i ja no el pots treure mai més. La primera frase ja anuncia el tò i el punt de vista de la novel·la i el que segueix és també una declaració de intencions del què vindrà. Comença essent una novel·la d’aventures però aviat esdevé una al·legoria de moltes coses, de la obsessió, del mal, de la creació, etc. Per això cada vegada que algú em demana aquesta novel·la a la biblioteca, m’alegra el dia, no em puc estar de comentar-li que la novel·la m’agrada molt i que ha fet una tria genial, tot i que hi ha trossos que potser es faran feixucs però que al final tindrà una sensació molt agradable, aquí us deixo el inici esmentat:

Digue-me Ismael.
Fa uns anys, -no ve al cas exactament quants-, tenin cap o pocs diners a la butxaca, i res en particular que m’interesses a terra, vaig pensar que fora bò anar a navegar una mica i conèixer la part líquida del món.