dissabte, 26 de setembre de 2009

no country for old men

L’espai web “oficial” de McCarthy informa que l’autor ha expressat clarament que vol que es respecti la privacitat de la seva vida i que si algú es vol comunicar amb ell ho faci a través del seu agent (c/o Amanda Urban; International Creative Management 40 W. 57th St. New York, NY 10019 (212) 556-5600). A Estats Units hi ha publicat un llibre Perspectives on Cormac McCarthy editat per Edwin Arnold i Dianne Luce que hi ha tot el que es coneix sobre l’autor, d’altra banda el mateix espai web conté un munt de documentació relativa a la seva vida i obra. A la xarxa hi trobareu un bon nombre de pàgines dedicades, el•laborades per estudiosos i admiradors de l’obra de CMcM que han rastrejat mot per mot totes les seves novel•les i que ofereixen al lector una crossa per la lectura, a vegades dura, però sempre gratificant.
Després de la Trilogia, McCarthy continua a la frontera amb una novel•la que pot semblar un thriller convencional però que conté totes les constants de l’obra de l’autor de Blood Meridian. Com deia aquell personatge de the crossing, “en realitat,... totes les histories són la mateixa”. En Llewelyn Moss i el Scheriff Bell podrien ser els mateixos Bill i John trenta anys després, amb noves feines i desubicats en els nous temps que han convertit el país en una terra no apta pels vells. I el psicòpata assassí Anton Chigurh és el mal, la violència sense origen ni aturador que apareix en moltes novel•les de l’autor. L’obra està ambientada a començaments dels anys vuitanta, estem a l’origen del poder i el regnat del terror imposat pels càrtels de droga mexicans. Per una casualitat, algú es troba quelcom que podria ser una cosa i en realitat n´és un altra, s’inicia una espiral de persecucions i violència narrada com sempre amb l’hiperrealisme mordaç de l’autor.
La novel•la (què us haig de dir) va estar portada al cinema pels germans Coen, jo crec que és una adaptació modèlica i que han captat perfectament l’atmosfera de McCarthy, al film hi ha moltes escenes mudes que contrasten amb els diàlegs de la novel•la, però això és una de les coses que dona categoria al film, visualment està ple d’acció, no hi ha cap escena que no sembli McCarthy. El film va ser un èxit de crítica i públic, fou nominat a un munt de premis de l’Academia de Hollywood i entre altres Javier Bardem va guanyar l’Oscar al millor actor secundari per la seva genial interpretació d’Anton Chigurh. Se’l va veure (a McCarthy) pasejant amb el seu fill pels racons del Dorothy Pavilliion a la cerimònia d’entrega dels premis de l'acadèmia, parlant amb els Coen, amb els actors i amb els que el reconeixien com un dels més grans escriptors vius.

12 comentaris:

  1. Amb això de les vacances arribo tard a tot, Robert, així que suposo que ja no cal que et desitgi que et curis dels teus viruses... Però no deixaré passar això què dius a l'anterior entrada sobre McCarthy. "Ciudades de la llanura" és el teu llibre seu preferit? Prenc nota, prenc nota. Mirant-m'ho al catàleg col·lectiu, veig què no el tenen a gaires biblioteques. Potser és que encara no l'ha reeditada Mondadori, no?

    ResponElimina
  2. ei espai, gracies per ser aquí,...ciudades de la llanura m'agrada molt pero no es el meu preferit de Cormac McCarthy, si n'hagués de triar només un triaria la carretera perquè significa molt per a mi, però si te'n pogués recomenar un seria Blood Meridian ...en el post corresponent vaig dir que no el recomanaria mai més a ningú però tu ets especial....todos los hermosos caballos també és molt bo i Sutree aussi....

    ResponElimina
  3. Jo trobo qeu la pel·lícula no fa justícia a la novel·la. La culpa en part és de la interpretació que els directors fan del personatge de Bardem. Acaba resultant una caricatura. El llibre és excel·lent.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per la recomanació, Robert... i pel piropu. Doncs "Blood meridian" serà el proper llibre de McCarthy que llegeixi.

    ResponElimina
  5. ei SM benvingut, és un plaer tenir-te aquí, per mi la pel·lícula és genial, la veritat és que els matissos del paper de Bardem els va proposar ell mateix (per exemple el pentinat) i l'adaptació és modèlica, el guió és molt bo,...portant el pes de la narració el scheriff, el paisatge, les accions, etc... també he de dir que no s`c gaire objectiu, perque tromo a McCarthy un dels millors escriptors del mon, els Coen undels millors directors del mon i en Bardem un dels millors actors del mon...
    ...de fet tens raó en una cosa, no fa justicia a la novel·la, mai cap pel·lícula farà justicia a una novel·la de Cormac McCarthy

    ResponElimina
  6. L'estelar interpretació de Bardem senyor SM, a No Country For Old Man, només es pot entende com a perfecte esquematització del mal, un retrat del seu absurd i la seva incomunicació amb tota valoració cause/efecte. Bardem interpreta aquesta follia, sense concesions ni entesos amb una recreació admirable.

    De fet els Cohen t'ho diuen ben clar al primer pla de la película, el sheriff no entén la violència que s'estila ara, la maldad ha deixat de buscar motiu per mostrar-se. Es val per ella sola.

    ResponElimina
  7. plas, plas, plas...bravo, sí senyor.
    (no és broma, Jordi, és que estic d'acord) L'altra dia en vam parlar al club: del primer pla i de l'escena de la benzinera. El mal sense psicologia. El mal i punt. I en Bardem que ho clava.

    ResponElimina
  8. Hi ha una altra escena molt il·lustrativa cap a la meitat de la película, una escena d'en BARDEM passant amb el cotxe per un pont... quan tot plegat desacelera el vehícle així tot pensatiu ell, ho recordes? Doncs aquesta poesía, serviex per veure com dispara un ocell que descansava sobre la baranna... cal dir es més?

    ResponElimina
  9. Ah Matilde, m'he deixat de dir que tot seguit empren la marxa tranquilament, no ha aconseguit tocar-lo.

    Ho dic per si ho llegeixen algunes families, i no voldria dexiar-los amb un esglai al cor.

    ResponElimina
  10. Ben fet, noi. Jo sí que estic esglaiada, però és per culpa del tràiler de Crash d'en Cronenberg...
    Tu l'has vista?

    ResponElimina
  11. Sí Matilde, serà millor que agafis l'autobús a partir d'ara... ja te la portaré a casa teva, vull dir la Bibliotec, si vols. A quin psicoanalista vas? És per curiositat eh?

    ResponElimina
  12. No vaig a cap; de moment m'ho arreglo tot amb ibuprofé. Vols dir que em caldrà doblar la dosi del combinat til·la + pasiflora?
    Vinga va, porta-me-la. I merci.

    ResponElimina