Von Kempelen y su descubrimiento
El cuento mil y dos de Scherezade (1845)
El camelo del globo (1844)
Conversación con una momia (1845)
Mellonta Tauta (1849)
El cuento mil y dos de Scherezade (1845)
El camelo del globo (1844)
Conversación con una momia (1845)
Mellonta Tauta (1849)
Em sembla que ja vam dir que aquesta classificació és la que fa servir Julio Cortázar en la seva obra Cuentos completos que primer va editar Alianza i ara reediten varies editorials. A Cortázar li va anar molt bé l’encàrrec de Francisco Ayala doncs va poder viure dos anys a París traduïnt i escrivint. Una altra faceta de Poe era la de creador d'hoax, ficcions que passen per realitat. El Camelo del globo fou publicat al New York Sun com a notícia verdadera i va causar gran admiració entre els nickerbokers. En aquest grup també hi figura un dels contes preferits pel mateix Cortázar, Conversación con una mòmia, on Poe, d’una forma divertida i esmolada, desenvolupa tot l’ideari ètic d’un cavaller del sud del segle passat amb la seva apologia del racisme i desconfiança vers el progrés i la democracia.
Hi ha un parell de contes d’aquests que mereixerien comentari especial, el cuento mil y dos de Sherezade està farcit de notes a peu de pàgina en un estil que em fa pensar en el difunt David Foster Wallace i Hans Phaal és un delirant viatge d’un endeutat fabricant d’acordions per escapar dels seus acreedors cap a ....la lluna a l’estil del de Cyrano de Bergerac.
Tots aquests contes els tinc ben oblidats. M'han agafat ganes de rellegir-los.
ResponElimina[Em sap greu, Robert, però és "hoax"]
No ho sabia això de l'Oax, sempre n'aprenc un niu amb vosaltres.
ResponEliminaBon any Robert, Matilde i Co!
A mi l'entusiasme em dura dos dies.
Robert, el nostre bloc és intel·ligent!!! ;)
ResponEliminaGràcies, Allau!
Bon Any, Veí, que encara no ens havíem llegit!
El que us puc dir és, com diu el conte, que jo n´he tinguda més d´una de conversa amb diferents mòmies.
ResponEliminaImma
Como aquellos personajes de Poe que viajaban en globo, te envío imágenes a vista de pájaro de todo el valle en pleno ciclo invernal y de las montañas (también las que acogieron tus primeros pasos) cargadas en sus picos de blanca nieve que quema los corazones.
ResponEliminaUn fuerte abrazo
Sam, neve na serra de Vilardonas e no alto da Moa? Neve no Caurel?
ResponEliminaAi.
.no et sàpiga greu Allau ans el contrari....percert ahir vaig pensar en tu....
ResponEliminaPer? (vaja, si es pot saber...)
ResponElimina..va ser tornant al vespre amb cotxe, un dia d'aquets, que no vaig poder evitar atropellar un conill que s'asemblava al de l'Alicia i seguidament em va venir al cap el magnífic treball que has fet sobre Carroll en el teu blog, treball que tot visitant d'aquest decasaalclub hauria de llegir....
ResponElimina...imma, quan en tinguis un altre avisa....
Robert, com a homenatge literari això d'anar atropellant conills és, com ho diria... particular.
ResponEliminaCaram, un homenatge tipus David Lynch!! Homèric!
ResponEliminaReseu als seus esperits. Pregueu'ls-hi que ens beneeixin:
ResponEliminacamins dels nostres antics germans
les carreteres foren esteses creuant-los i els maten:
ulls brillants a la nit
Els morts al voral de la carretera.
Fragment d'un poema de Gary Snyder que tracta de com treure profit dels morts que deixem als vorals. Segur que Snyder proposaria fer un bon rostit amb el conill. És el que jo acostumo a fer.
Jo em senyaria i en faria un arròs amb carxofes, Girbén!
ResponElimina