tiempo de amar tiempo de morir de douglas sirk

Ahir vaig fer cas al suggeriment del Dr.V (o d’algun dels seus àlies) i vaig veure Tiempo de amar, tiempo de morir (1958) de Douglas Sirk basada en la novel·la titulada igual d'Erich Marie Remarque.

Douglas Sirk és un d’aquells directors europeus que va anar a Hollywood fugint dels nazis i se’l coneix sobretot pels seus melodrames que han influït a directors com Fassbinder i Almodovar.

La pel·lícula (a time to love and a time to die) és, com tots els grans films bèl·lics, mostra l’horror de la guerra i com (Sirk touch) en els moments més durs només l'amor ens pot redimir.
-El primer que sorprèn és que està feta des de el punt de vista dels soldats alemanys. Ja feia més de quinze anys que la guerra havia acabat però encara deuria ser agosarat mostrar certa simpatia pels soldats de la Wehrmacht.
-Senyal inequívoca de la popularitat d’ EMR és que el primer nom que apareix als títols de crèdit és el seu, abans fins i tot que el títol, els dels actors i el del director.
-El veritable protagonista és un cirerer florit que apareix en els títols de crèdit creant una elipsi bellíssima.
-Els actors, sobretot els principals (John Gavin i Liselotte Pulver), són d’anar fent, vull dir que no m’han agradat especialment. El mateix EMR apareix breument en el paper d’un professor que viu d’amagat perquè un seu ex-alumne, ara a la Gestapo, el va denunciar. I per acabar-ho d’arreglar també apareix de forma fugaç (GraciesaDeu) en Klaus Kinski en el paper d’un tinent alemany.

Jo crec que no està a l’alçada d’escrito en el viento, angeles sin resplandor o obsesión, però deunidó.
Gràcies M. perquè he disfrutat molt (perdó, gaudit).