dijous, 2 de setembre de 2010

sant tornem-hi, que no ha estat re



Dilluns, 26 de setembre (1932)

Després de les vacances he tornat a reprendre el meu lloc a la Biblioteca. La Srta. Tresserra que m'ha suplit durant aquests dies continuarà encara avui i demà a la Biblioteca a l'efecte d'enterar-me personalment de les incidències del servei.

Veig que el moviment a la Biblioteca no ha canviat desde que vaig marxar-me. Hi ha alguns lectors inscrits en el préstec.

Resto molt agraida a la tasca portada a terme per la Srta. Tresserra així com a la seva companya Srta. Casas que va substituirla durant els últims dies 20, 21 i 22.

7 comentaris:

  1. És com si hagués passat tan sols un dia, oi?

    ResponElimina
  2. ho fa tot tan pròxim un diari d'aquests!

    ResponElimina
  3. 78 anys no són res, que deia el tango.
    Des que remeno els diaris de la biblioteca no faig més que pensar en Lampedusa. Hauré tornar a llegir Il Gattopardo.

    ResponElimina
  4. MU, jo diria que la senyoreta Tresserra era una xinesa infiltrada. Ho dic pels llibres que recomanava. Això del Gatopardo ja ho trobo més raonable.

    ResponElimina
  5. A veure, anem a pams, Allau. La Srta. Tlessela, la substituta, és la que es queixa dels llegidorets sorollosos. Com que té exàmens, han de cridar a la srta. Casas, substituta de la substituta.
    La que parla de llibres estranys és l'Elvira Bozzo, la titular que es reincorpora. Alerta amb els títols:
    "Amor y vida" "Va siguiendo la luz" "Un espíritu quiere el bien de la humanidad".
    Són un donatiu d'una associació espiritista!!!

    [Ets de por. Deus ser l'únic a qui se li ha acudit ampliar la imatge]

    ResponElimina
  6. La biblioteca oberta el diumenge?!? És que les bibliotecàries vivien dins?. Per cert, la cal·ligrafia de la senyoreta és del que ja no hi ha. Sobretot les majúscules i els pals de les t. El que anem perdent amb això del progrés ...

    ResponElimina
  7. Sí, anònim, sí, diumenge al matí i dissabte tot lu dia. Ara, la resta de la setmana, horari surrealista. Una estoneta algún matí; les tardes de cinc a vuit...
    Quant a la cal·ligrafia i el que anem perdent amb el progrés, això ho dius perquè no has vist els pals de les meves tes.

    La senyoreta Casas, ben àgrafa, la pobra.

    ResponElimina