dijous, 12 d’agost de 2010

clàssics de la literatura xinesa

Tao Te King, 道德經, (Dào Dé Jing, Tao Te Ching) o el llibre de la llei universal i els seus efectes.

És de molt difícil traducció i descriu una força el Tao que és l’ordre del món, una força de contradicció que representa totes les coses de l’univers.

Tot i que se li atribueix l’autoria a Lao Tse (Laozi, Lao Tzu 604-517 a.C.) és molt probable que el llibre sigui el treball de diferents mestres. Es coneix poc del seu presumpte autor, segons la tradició es diu que va viure a la província de Hu i com altres il·lustres pensadors se li atribueix un naixement mític sota un cirerer, es diu que la seva mare el va concebre en empassar-se una perla de cinc colors i el gestà durant 80 anys i que quan va néixer ja tenia el cabell blanc signe de saviesa i també que ja sabia caminar i parlar perfectament. Es diu que va treballar a la cort com arxiver i que la va abandonar a cavall d’un bou com a mostra de descontent en vers una dinastia que considerava cruel i dèspota.

Conté 81 apartats curts o capítols que expressen la filosofia taoista sense cap articulació fixa sinó més aviat en forma d’aforismes amb imatges poètiques i amb un llenguatge expressiu. Els capítols 1 al 37 ofereixen definicions del Tao; els capítols 38 al 81 tracten del Te és a dir l’efecte o conseqüència del Tao, així doncs per ser exactes s’hauria de traduir com el llibre del Tao i del Te.

L’origen d’aquest compendi d’ensenyances es situa al segle IV a.C. en una època de relativa calma entre els regents feudals de Xina. Els filòsofs de l’època van començar a creure en una unitat inalterable de l’univers en oposició a l’inestable mon material.

El Tao, és el que manté l’ordre natural dels aconteixements, així doncs quan l’home no intervé regna la pau i l’harmonia. Per això una de les normes fonamentals del taoisme és no oposar-se mai a les lleis fonamentals del univers.

Lao Tse. Tao Te Ching. Tecnos, 1999

Lao Tse/Chuang Tzu. Dos grandes maestros dels Taoismo. Editora Nacional, 1983.

8 comentaris:

  1. Tot i que és complicat, no sabria dir si en realitat és molt simple. He conegt gent que el fa servir per a meditar, per a endevinar... A mi em serveix per a trobar imatges.

    ResponElimina
  2. ...home, simple, simple,...no sé, el que ´si és és evocador i savi, molt savi, perquè això de no oposar-se a les lleis fonamentals de l'univers és de savis, una altra cosa és oposar-se a les lleis fonamentals dels homes...salut Lluís.

    ResponElimina
  3. Veí de les Corts12/8/10 12:30

    És com un Bartleby oriental! Si n'hi ha de funcionaris que el practiquen sense haver obert un llibre!! Està més estès del que ens pensem...

    ResponElimina
  4. ...ben vist veí,ben vist...

    ResponElimina
  5. Ja sóc aquí i he vingut amb la rumba... Ui, em sembla que he tornat amb ànims poc taoistes.

    I tu, Robert, quan comences vacances?

    ResponElimina
  6. ..aviat, aviat, allau,...

    benvingut rumbero!

    ResponElimina
  7. He corregut a buscar el meu Lao Zi (la preciosa edició de Clásicos Alfaguara de 1981). Una petita anotació em recorda que el vaig comprar al març del 1982 (1300 pts a Documenta). Són molts anys de convivència...
    Al seu costat, a la lleixa xinesa, hi tinc el tan diferent llibre de Chuang Tzu (recomanable a més no poder) i el monumental número triple de El Paseante sobre taoisme i art xinès. I aquí aturo la relació.
    Gràcies, Robert, per rescatar de l'oblid aquests immortals!

    ResponElimina
  8. a tu Girbén a tu (gràcies)

    ResponElimina