clàssics de la literatura xinesa

Tao Te King, 道德經, (Dào Dé Jing, Tao Te Ching) o el llibre de la llei universal i els seus efectes.

És de molt difícil traducció i descriu una força el Tao que és l’ordre del món, una força de contradicció que representa totes les coses de l’univers.

Tot i que se li atribueix l’autoria a Lao Tse (Laozi, Lao Tzu 604-517 a.C.) és molt probable que el llibre sigui el treball de diferents mestres. Es coneix poc del seu presumpte autor, segons la tradició es diu que va viure a la província de Hu i com altres il·lustres pensadors se li atribueix un naixement mític sota un cirerer, es diu que la seva mare el va concebre en empassar-se una perla de cinc colors i el gestà durant 80 anys i que quan va néixer ja tenia el cabell blanc signe de saviesa i també que ja sabia caminar i parlar perfectament. Es diu que va treballar a la cort com arxiver i que la va abandonar a cavall d’un bou com a mostra de descontent en vers una dinastia que considerava cruel i dèspota.

Conté 81 apartats curts o capítols que expressen la filosofia taoista sense cap articulació fixa sinó més aviat en forma d’aforismes amb imatges poètiques i amb un llenguatge expressiu. Els capítols 1 al 37 ofereixen definicions del Tao; els capítols 38 al 81 tracten del Te és a dir l’efecte o conseqüència del Tao, així doncs per ser exactes s’hauria de traduir com el llibre del Tao i del Te.

L’origen d’aquest compendi d’ensenyances es situa al segle IV a.C. en una època de relativa calma entre els regents feudals de Xina. Els filòsofs de l’època van començar a creure en una unitat inalterable de l’univers en oposició a l’inestable mon material.

El Tao, és el que manté l’ordre natural dels aconteixements, així doncs quan l’home no intervé regna la pau i l’harmonia. Per això una de les normes fonamentals del taoisme és no oposar-se mai a les lleis fonamentals del univers.

Lao Tse. Tao Te Ching. Tecnos, 1999

Lao Tse/Chuang Tzu. Dos grandes maestros dels Taoismo. Editora Nacional, 1983.