dilluns, 23 d’agost de 2010

clàssics de la literatura xinesa


Viatge a l’oest, 西遊記, Hsi-You Chi o les aventures del rei mono.
Possiblement sigui el llibres més popular de Xina, s’ha llegit sense parar a través de generacions i s’han fet centenars d’adaptacions i obres inspirades en els seus personatges, sense anar més lluny, com la popular sèrie d’anime Bola de Drac.

Tot i que fou publicada de forma anònima l’any 1590 durant l’època més fecunda de la literatura xinesa, l’anomenat període Ming, s’associa l’autoria d’aquesta monumental obra a l’erudit Wu Cheng’En. Es tracta de la novel·la més popular a Xina i als països de tradició budista o zen, és al mateix temps una novel·la d’aventures, iniciàtica i barreja d’elements budistes, taoistes i de la doctrina de Confuci.
Està basada en episodis reals de la vida de Chen Hsüan-Tsang (602-664) a la novel·la també anomenat Tripitaka un monjo que va viure entre la dinastia Suei i la Tang i que va viatjar a la Índia buscant el Sutra, el llibre sant dels budistes; en arribar el va traduir i la seva fou la principal contribució a la introducció del Budisme a Xina.

La primera part del llibre descriu les aventures de l’entremaliat Rei Mono, Sun Wu Kung (o Son Go Ku, us sona?)que significa mono de consciència simple i de com provoca el caos fins i tot al cel per la seva pocavergonya i orgull fins que un bodhisattva aconsegueix dominar-lo i tencarlo a la muntanya de les flors i els fruits.
La segona narra els orígens de Xuan Zang, un monjo budista que peregrina cap a l’oest buscant texts sagrats budistes i que beneït i protegit pels immortals, tindrà com a company i guardà el mateix Rei mono que es redimirà de les seves faltes gràcies a aquest viatge.
La tercera és l’arribada al regne de Buda (l’actual Índia) i de l’ensenyament que hi reben.
En les seves més de dues mil pàgines, el llibre està farcit d’aventures picaresques i batalles en les que el Rey Mono fa servir la seva barra de ferro o els seus poders (pot adquirir 72 transformacions diferents) per defensar el monjo de monstres, criatures mitològiques o persones envejoses i malvades que se’l volen menjar per adquirir els seus poders i convertir-se en immortal. Més endavant hi apareixen altres tres personatges com el monstre golafre amb cara de porc (Chu Ba-Cbie), el devorador d’homes (Sha Wu-Ching) i el drac-cavall.

L’obra presenta un sincretisme realment especial, un cel Confucià però farcit de pietat budista amb una progressió cap al Tao necessària i recomanable per ser humà i també recull antigues llegendes xineses, tradicions de tota mena i no obstant ho presenta com un tot complet i coherent, és molt entretingut en la seva forma i transcendent en el fons i és una de les obres amb la qual els occidentals podem començar a entendre la peculiar manera de pensar oriental.

Al pròleg de l’edició de Siruela, Jesús Ferrero diu:
“Esta nueva edición en un solo volumen de Viaje al Oeste viene a llenar un vacío tan enorme como la novela en sí, pues estamos hablando de todo un clásico de la literatura universal lque, hasta épocas muy recientes, ha permanecido desconocido para los lectores españoles. El asunto es todavia más grave si se tiene en cuenta que el Rey Mono, uno de los protagonistas de la narración, es en China un personaje tan popular como lo pueden ser entre nosotros Don Quijote y Sancho Panza: ni algo menos ni algo más.”

Viaje al Oeste, las aventuras del rey mono. Edición y traducción del chino de Enrique P. Gatón e Imelda Huang-Wang; prólogo de Jesús Ferrero. Siruela, 2004.

3 comentaris:

  1. Siruela té una llista de títols impressionant pel valor de l'editor, una mica a l'estil del Valcorba en versió espanyola. Crec que aquest editor és la única cosa rellevant que ha sorgit de la Casa de Alba.

    ResponElimina
  2. A finals dels 80 i durant els 90, Siruela va ser, pel meu gust, una de les editorials més interessants d'Espanya. Tenien col·leccions meravelloses, com "La biblioteca de Babel" i "El ojo sin párpado", on publicaven llibres i autors estrangers llavors molt poc coneguts aquí (sobretot del gènere fantàstic: Arthur Machen, Algernon Blackwood, Lord Dunsany i companyia), i tenien també aquestes sèries de literatura medieval i de clàssics orientals. Però després va marxar Jacobo Siruela, que era qui posava els diners i la valentia, i Siruela va caure en picat...

    Com prova aquest final d'agost, Robert? Ja veus més a prop les vacances?

    ResponElimina
  3. hola dos, estic amb vosaltres respecte a siruela, jo no tinc gaires titols pq és carot, però son macos de veritat...
    ..doncs si, espai, ja hi estic immers, sol, piscina i don simon....

    ResponElimina