dimarts, 16 de novembre del 2010

de la decepció


Que sóc una personeta raonablement feliç - i amb això vull dir que les coses em van prou bé, tampoc no cal exagerar-  ho he confirmat fa poc. Resulta que mirant-me el video sobre Perucho que tan amablement us vaig penjar l'altre dia, vaig descobrir que li havia fet molta il·lusió el fet que Harold Bloom, el les mata ben mortes que sempre parla de Shakespeare, l'hagués inclòs al seu famosíssim cànon occidental. El cànon dels trons, al qual sempre m'he referit d'oïda, que ni l'havia fullejat, la veritat, estudia els vint-i-sis escriptors que, segons Bloom, són fonamentals en la tradició literària occidental, situant Xècspir (i Dante, a estones) al centre, com a punt de referència tant per als escriptors anteriors al dramaturg com per als posteriors. No cal dir que m'ha fet gràcia pensar com carai s'ho va fer en Xècspir per a influir en escriptors que, quan ell va nèixer, ja feia dies que criaven malves. Homèric! Ho sé, perquè me l'he fet portar d'una altra biblioteca, que nosaltres no el tenim. Volia saber què deia Bloom de Perucho.
Així, doncs, un cop arribat el llibrot vaig córrer a l'índex. Res de Perucho, ni l'ombra. 
Perlamordedéu, que no fos una broma d'en Joan. Però no, la broma era de Harold.
I és que tan sols es limita a incloure'l en l'apèndix final, una mena de llista amb la resta d'escriptors i llibres que Bloom considera essencials. "No estic tan segur d'aquesta llista com n'estic de les tres anteriors. Les profecies culturals sempre acaben sent un joc de ximples", diu en Bloom. I quina raó que tens, Harold, aquesta te la podies haver estalviat. Jutgeu vosaltres mateixos. Aquí els teniu. Els sis escriptors imprescindibles de la literatura catalana, i sense mullar-se gaire, amb aquestes poc compremeses "antologies poètiques".

Malgrat que m'he acostumat a sortir de casa amb les expectatives justes -us ho recomano, és una font constant d'alegries- haig de confessar-vos que, aquest cop, les pobres han rebut de valent.  Feia molt que ningú no me les atropellava d'aquesta manera. Clar que si tot el meu mal ha de ser aquest, no se us farà gens estrany que em declari una personeta raonablement feliç.



Els vint-i-sis escriptors són: Dante, Chaucer, Cervantes, Montaigne, Molière, Milton, Samuel Johnson, Goethe, Wordsworth, Jane Austen, Walt Whitman, Emily Dickinson, Dickens, George Eliot, Tolstoi, Ibsen, Freud, Proust, Joyce, Virginia Woolf, Kafka, Borges, Neruda, Pessoa, Beckett...i Xècspir, és clar.


43 comentaris:

  1. Aquest Bloom és un bluf i un arbitre ressentit: anglesos-12 alemanys-2, i ni un trist xinés!
    Si mai t'entretinguessis fullejant les antologies sobre l'art actual et trobaries amb el mateix cas: es veu que l'aire de Nova York fa grans als pintors que el respiren.

    ResponElimina
  2. L'edició també és de bufetada: com és que hi ha tants autors bilingües (català/anglès)? M'ensumo que el "Baltasar and Blimunda" és el "Memorial del Convent" de Saramago.

    ResponElimina
  3. mmmmmm po fueno, po fale, po malegro i és que el blumblum aquest sempre m'ha fet basarda tu. Ara, si ho dius santa matilde jo m'ho empasso tot, tot i tot :)

    ResponElimina
  4. Cullons es que ni encerta la novel·la de la Rodoreda, putu Bloom. Coi, la Rodoreda és "La mort i la primavera" i prou, i ho dic jo que sóc un Bloom més pur. "Menusmal" qui hi posa en Goytisolo (encara que en té moltes més de GRANS I IMPRESCINDIBLES!) I, i, cullons collia el tiu Bloom, perlamordedéu, macagum satanàs del dimoni consagrat, imperdonable. I FAULKNER ON ÉS? ggggrrrrrrrgggggrrrhhrhrgrrr

    ResponElimina
  5. Putu Bloom, vaig a cremar el seu canon... ara torno!

    ResponElimina
  6. Jo he dit ja en alguna ocasió -imagino que en algun comentari aql dimoni de les llistes del nostre allau, que a mi les llistes justament em fan repel·lús, perquè sempre és més allò que et deixes que allò que hi poses. Tot i que hi tenim tendència...

    Fgt, et veig motl enfadat. No cremis llibres home, que és cosa lletja. Al putu Bloom n'hi ha prou en no fer-li ni puto cas. I ja està.

    ResponElimina
  7. No hi estic d'acord, tots a la plaça major de Vic avui a les 4 amb llibres que no volem ni veure, que farem una foguera per intentar apujar la temperatura... cullons quin fred que fa!

    ResponElimina
  8. bé, no et negaré que hi ha llibres que es poden cremar, sí. Però a mi em fa un nosequè. Em deixa mal cos. Deu ser herència de Farenheit 451...

    ResponElimina
  9. "Dejad de prender fuego a pergaminos y papeles,
    y mostrad vuestra ciencia para que se vea quien es el que sabe.
    Y es que aunque queméis el papel
    nunca quemaréis lo que contiene,
    puesto que en mi interior lo llevo,
    viaja siempre conmigo cuando cabalgo,
    conmigo duerme cuando descanso,
    y en mi tumba será enterrado luego"


    Aquestes són les paraules del gran Ibn Hazm a propòsit de la crema dels seus llibres a Sevilla. Si res necessitem cremar, que els llibres en siguin la darrera opció.

    ResponElimina
  10. Grans i sàbies paraules les de Ibn Hazm, Girbén!

    Tot ique hi ha llibres que potser ho mereixerien, fins i tot els més negatius i horrorosos s'han de salvar, ni que sigui perquè ens ensenyen allò que mai no vodríem reproduir.

    ResponElimina
  11. Doncs jo com en Montalbán... a cremar llibres a la 'ximeneia', que la calefacció és molt cara i no desgrava!

    ResponElimina
  12. Per variar una mica, discrepo. A mi m'agrada en Bloom, perquè em diverteix molt. Cal llegir-lo amb sentit de l'humor. El seu assaig sobre Yahvé és brutalment divertit, i un dels pocs que ha gosat prendre la Bíblia com allò que és: una obra literària no especialment reeixida, tot i que plena de troballes.
    I d'altra bana, qui estigui lliure de xovinisme que llenci la primera pedra. A veure qui és el guapo.

    ResponElimina
  13. Tan sols per clarificar: jo no m'he pronunciat sobre en Bloom, sinó sobre les llistes. De fet, en aquest tema no em pronuncio: no tinc criteri. Quan he dit "puto bloom" tan sols utilitzava la terminologia de fgt. Que consti.

    ResponElimina
  14. això això! cremem coses! i podem començar per alguna "falla" famosa! o podem encendre-la amb el putublum, i uns quants quenfolletsidansbrowns per fer xera :)

    Quina remania de salvar-ho tot!

    ResponElimina
  15. Diu la wiki sobre el Cannon:

    Bloom has said that he made list off the top of his head at his editor's request, and that he does not stand by it.

    La expressió "off the top of his head" la interpreto més o menys com que s'ho va treure de la barretina.

    ResponElimina
  16. Xinesos no hi surten, perquè en això s'ha curat en salut, occidental i punt.

    Faulkner sí que hi és, a la pàgina 597:
    Mentre agonitzo
    Santuari
    llum d'agost
    Absalom Absalom
    El brogit i la fúria
    Les palmeres salvatges
    The Collected Stories
    The Hamlet. (a que ara ja no el vols cremar, fgt?)


    Res de Buecherverbrennungs, si us plau, ni amb els llibres dolents. Gràcies, Girb, per l'Ibn Hazm.

    No tinc res contra Bloom, ara el llistat de catalans manda huevos. Si no tens ni idea d'una cosa, no en parlis. Sis i malposats, què voleu que us digui, que quan gosa posar títol, sembla que el criteri sigui l'obra traduïda a més llengues.
    On és Ramon Llull, perlamordedéu?

    ResponElimina
  17. Ai, no sé què donaria per tal que en Bloom es tregués de la màniga (o de la barretina que diu en Brian) un Xècspir's influence on the work of Ramon Llull (passing by Cervantes, by the way)...per exemple.

    ResponElimina
  18. És un rumor que vaig interceptar en una biblioteca-taverna del port: no se sap com, els escrits perduts del jove Llull (entre ells, alguna peça de teatre), varen arribar a les illes britàniques, al segle XVI, de la mà d'un jove mariner mallorquí de nom Xesc Pi. Tots els documents que en donaven fe foren cremats durant una revolta.

    ResponElimina
  19. Ostres, ostres, ara ja comença a lligar tot plegat!!
    [en Girbén, et donarem un diploma d'honor. Tujuru]

    ResponElimina
  20. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  21. En Bloom ha passat d'enfant terrible de la crítica literària a patum a qui tothom gosa qüestionar. A mi em fa riure quan es fica amb allò tant present en els estudis literaris nord-americans i que ell anomena "l'escola del ressentiment". Amb en Xècspir potser en fa un gra massa, però ben sovint en diu coses ben assenyades.
    Les llistes són divertidíssimes de fer i de llegir sempre i quan no es prenguin gaire seriosament. Només són propostes!
    I què voleu que us digui, no hi ha gaires erudits d'aquest nivell que facin referència a Catalunya sense incloure'ns en el món hispànic.

    ResponElimina
  22. A mi m'agrada quan parla de Xècspir, David. I quan parla de Dickens. I de Cervantes. I de Borges, per exemple.

    Sí, d'acord, diu Catalunya i els títols es corresponen amb els autors, David (bé, antologia poètica era de bon encertar), però a mi no em sembla prou. Si fos amic meu i m'hagués demanat el parer, li hagués aconsellat que se les estalviés. Les llistes aquestes de l'apèndix, vull dir.
    Em jugo vint euros (vint!!!) que no ha llegit un llibre de Gimferrer en sa vida.

    ResponElimina
  23. Sempre m'ha agradat Bloom, especialment el criteri que usa: valorar l'obra literària sense recórrer a aspectes externs a l'obra (com ell diu que fa l'escola del ressentiment). Les llistes són entretingudes: només cal veure com discrepem. (Per cert, jo trobe a faltar Homer i Virgili).

    ResponElimina
  24. Voleu un canon? doncs comencem per el pare William Falkner (altrament conegut per FAULKNER!!!). Proust, Joyce, Salman Rushdie, Borges, Roberto Arlt, Stevenson, Guy de Maupassant, Flaubert, Philip Roth, Guillermo Cabrera Infante, Onetti, Reinaldo Arenas, JUAN GOYTISOLO, Dos Passos, David Foster Wallace, Mercè Rodoreda, Cormac McCarthy, Thomas Pynchon, J.D. Salinger, Jonh Barth, Flann O'Brien, Vladimir Nabokov, Enrique Vila-Matas, Antonio Muñoz Molina, Antonio García Porta...

    Apa, us he regalat el meu canon, no l'utilitzeu o pot ser usat en contra vostra, és únic i intransferible (on també hi entren postmoderns com Brautigan).

    Matilde, tens una excusa per fotra'm ara, dient: 'aquest gamarús hi has inclós?!' si, què passa?, i si en vols més, afageix-hi Umberto Eco, per acabar de tirar tota la carn a la graella i provocar nàuseas a alguns. Però és que Eco té novel·les fantàstiques que es mereixen el reconeixament de la MEVA CRÍTICA. (Llegiu 'L'illa del dia abans' per exemple)

    Gut nait,
    Fgt

    ResponElimina
  25. No estic emprenyat, encara que ho pugui semblar. Ho dic amb tot el respecte que em mereixen els canons... només m'importa el meu.
    Tinc son!
    Fgt

    ResponElimina
  26. P. Maró, el grecs i romans abans de Xècspir, a les llistes de l'Apèndix. I els després, també.

    No cal dir que un Xècspir's influence on the work of Homer(passing by Cervantes, by the way), també em faria molt i molt feliç.

    ResponElimina
  27. Fgt, jo més que emprenyat diria que sembles xarbotat!!
    No sé qui és el gamerús aquest, en Brautigan. Connais pas.

    I tens raó, cadascú per on l'enfila.
    Steel, Holt, Ronda Byrne, Coelho, Bucay, Falcones, Júlia Navarro, Follet, Grisham, Ruiz Zafón i Brown a la porteria.

    ResponElimina
  28. Buuf... renoi amb la darrera llista Matilde. No ens estem de res, puahhhh!
    Crec que m'agafa maldecap.

    ResponElimina
  29. Doncs és el cànon de moltes cases, Eulàlia.

    ResponElimina
  30. Ja.
    I n'hi ha de pitjors en què el seu cànon no és altre que certs programes de televisió salvavides o noséquè...

    ResponElimina
  31. ei! si seguim per aquí, sobretot amb el folletdelbosc no m'ajuntu eh!

    i Corín Tellado? on és Corin Tellado?

    ResponElimina
  32. Corín ya no tiene quien la lea, Clidi.

    ResponElimina
  33. Però ella, "la inocente pornógrafa", o qui l'han seguit tenen un públic força nombrós no? Fins i tot la seva derivació en alguns dels autors anteriors, que inclouen falques de cultura i de pornografia perquè així "piquin", sobretot dones amb alguna diplomatura i/o llicenciatura. A la biblio teniu secció de "la cosa"? Si n'hi ha té sortida el producte? Teniu un perfil de les persones que consumeixen aquesta literatura? Vull dir que si forma part de la feina això de fer estadística. No te'n demano dades, només si això es fa, per curiositat.

    ResponElimina
  34. No tenim secció pròpiament dita, però marquem alguns gèneres amb un gomet col·locat en el llom del llibre. Al cas que ens ocupa li correspon un cor. Què si surt el producte, demanes? Només cal mirar en quin estat estan els exemplars, fets pols.
    Durant molts i molts anys, la llista dels autors més llegits a la xarxa de biblioteques de la dipudebarna l'encapçalava l'Steel.
    Si et pica la curiositat, aquí tens el "top ten" dels darrers mesos.
    Jo crec que sí que hi ha un perfil (no està escrit, l'has d'ensumar) de lectores (femení plural, sí) de novel·la dita "romàntica". És fàcil, l'estereotip funciona. Però el que desconcerta més, almenys a mi, són els clients de Coelho, Bucay i Ronda Byrne. Aquí hi ha de tot i molt. Quedaríeu parats.

    ResponElimina
  35. em pica, em pica. thnx a lot. i és que servidora té curioses teories al respecte :P això si, no les exposo mai si no hi ha tracte amb el fiscal.

    ResponElimina
  36. Ai, Clidi, ni cinc cèntims? Ara em pica a mi, ves.

    ResponElimina
  37. deixem-ho per algun dia, a partir del tercer tequila, que se'm suelti la llengua ^^

    ResponElimina
  38. D'acord, però ara ja m'estic fent sang i tot. La cosa promet, veig.

    ResponElimina
  39. miquel hyde17/11/10 13:10

    tot l'inflamable es pot cremar, i com ens recorda el Quixot fins i tot pot ser divertit, el cànon també - que per cert l'harold matamosques el batejà d'"OCCIDENTAL" -.
    jo penso que us el preneu massa al peu de la lletra el tal bloom, quan és una opinió, per moltes tribunes on faci sentir la seva veu; a ell l'oblidarem, però DOSTOIEVSKI quedarà.
    per cert,i com que crec que tot és relatiu,si algú em surt que vol cremar ELS GERMANS KARAMÀZOV ho aplaudiré mentre no cremi el meu exemplar....ara que fa fred,i a falta de llenya,les suposades obres mestre segur que cremen bé !

    ResponElimina
  40. Amics,-gues, ets i uts,
    M'acaba de trucar en Harold, crec. No n'estic gaire segura, perquè jo d'anglès, ni un borrall. Que no fos un de moviestar.

    -Mathilda? (l'hac l'he entesa perfectament!)
    -Qui la demana? (És una estratègia que tinc per si la comunicació no em convé, llavors els hi arrio un "la señora no se encuentra" i punt.
    -aimaharoldbloomfromamerica,ves.
    -Home, què tal Raid?
    -notrayharoldharold!
    -Dispensa'm, noi,que jo per això de les marques sóc un desastre..
    I llavors m'ha clavat una filípica, que no he entés res. No sé què de "defaultisnotdemeicsjoucbatnosequèmésmeicssiriusli", però de tant en tant deixava anar una mena de hohoho, en plan pare noel, i jo m'he pensat que molt enfadat no devia estar. I apa que no té corda, i jo amb el dinar per fer, fins que m'ha semblat entendre alguna cosa així com gorkingorestaying, i jo, que aquest anglès sí que l'entenc, a Lloret el vaig aprendre aquest anglès, jo, doncs re he començat a fer allò de brrrrr(interferències) i he penjat. Un gran tipus, en Raid.

    ResponElimina
  41. Ara mateix, la que acaba de trucar és ma mare, diu que abans de Nadal m'incapacita i punto pelota.

    ResponElimina
  42. jajajajaja boníssims aquests dos últims comentaris. M'he imaginat el Harold Bloom amb batín, pantufles, sofà i manta trucant-te. Com el David, vaig lectura positiva que apareixi l'apartat "Catalunya". I sobre el canon, ni me'l carregaria ni el canonitzaria. Una de les virtuts que té és que genera (i provoca) diàleg entre obres. Mola

    ResponElimina
  43. Saps, Marta, mentre l'escrivia de poc que no em pixo. És que ho anava dient en veu alta, i jo quan parlo anglès guanyo molt, estic graciosíssima, semblo en Paco Martínez Soria. Sí, sóc d'aquesta mena de gent que es fa tanta gràcia.
    Em consola saber que tu també has rigut.

    ResponElimina