dijous, 11 de novembre del 2010

historiae naturalis de johannes jonstonus

Esta obra de Jonstonus (o Jonston) conoció una gran difusión y fue una de las de mayor éxito de todo el siglo XVII y de gran parte del XVIII, siendo referenciada y ampliamente citada hasta por el mismísimo LINNAEUS (Linneo), entre otros muchos. Alcanzó no sólo varias ediciones en latín (1657, 1718, 1756 y 1768), sino también importantes traducciones al inglés (ya en el mismo año de la primera edición latina, 1657), holandés (1660), francés (1773) y alemán (1774).
Toda la obra de Jonston constituye un ejemplo prototípico de libro de compilación enciclopédica del conocimiento naturalista. Se apoya en autores varios como Belón, Gessner, Aldrovando, Marcgraf, Pison... y también en autores clásicos como Aristóteles, Plinio, Teofrasto, Eliano, Dioscórides y Opiano. Llega a ser una obra extraordinariamente leída y citada. Si bien gran parte de su fama y éxito se debe a las bellísimas planchas grabadas al cobre que enriquecen soberbiamente el texto y que fueron ejecutadas magistralmente sobre todo por el gran Matthaeus MERIAN el joven.

Jonston estudió en varios centros de Prusia en 1622, visitando posteriormente Inglaterra y Escocia (recogiendo ya en 1623 valiosa información sobre varias especies británicas) y estudiando en St. Andrews. Después de viajar por Alemania, Francia, Italia y Holanda regresa de nuevo a Gran Bretaña, estudiando en Cambridge y Londres. Posteriormente, se licencia en Medicina en Leyden (en 1623; el doctorado lo tendría dos años más tarde, en 1634), ciudad holandesa en la que se le ofrece la cátedra de Medicina de la universidad, y en donde publica sus primeros trabajos. Otros dos años después, se le ofrece idéntica cátedra en el Electorado de Brandenburgo, prefiriendo, sin embargo, estudiar privadamente y redactar su obra magna: la Historia Naturalis, que se vería publicada por primera vez en Frankfurt am Main entre 1649 y 1653. La segunda edición, más completa, pues incluye ya árboles y plantas, vería la luz en Amsterdam entre 1657 y 1663. En 1655 regresa a Silesia, en donde precedido de su renombre es invitado por el duque de Liegnitz y Brieg. Aquí fallecerá diez años después, el 8 de junio de 1675.
La Historia Natural de Jonston es uno de los trabajos más influyentes durante gran parte de la Edad Moderna y la última gran obra de las enciclopedias zoológicas surgidas en el Renacimiento. En ella pretende inventariar, conocer y divulgar el mundo de las cosas naturales, que era el significado y alcance que se le daba a estas materias en el Renacimiento, con un claro enfoque utilitario. Jonston, sin embargo, va un poco más allá; busca la semejanza de lo nuevo con lo ya conocido, e intenta que este conocimiento sea un instrumento de educación para formar al hombre digno y libre en la construcción de un mundo justo y feliz. Y se convierte así en un clásico de la historia de las ciencias naturales...


He tret la informació d'aquesta pàgina de l'editorial Siloe.







15 comentaris:

  1. Adoro els vells llibres d'història natural :) sobretot si pots trobar una descripció detallada de les sirenes i els "sirenos". Mai els hagués fet amb unes orelles tan grosses, veus?

    ResponElimina
  2. Quines bèsties tan estupendes corrien per Europa al segle XVII!

    ResponElimina
  3. Els sirènids orelluts m'han semblat excepcionals. És més, em fa tot l'efecte com si els hagués vist, fa anys, en una taverna de la Barceloneta (abans que amb l'excusa de les olimpíades no l'esguerressin).

    ResponElimina
  4. No sé si triar els dracs o els sirènids. Em fan patir les seves orelles tan grosses... Vols dir que no se'ls fan taps de cera quan els entra aigua?
    Calla, em sembla que ja ho tinc: em quedo amb el Jonstonus (em sembla el més monstruós).

    ResponElimina
  5. Suposo que quan l'home va acabar d'inventariar les bestioles i les floretes que tenia a mà, doncs mira, dracs i sirenos.

    ResponElimina
  6. Què dius, Eulàlia, si és un bombó, amb aquesta bonica cabellera Pantène, la mar de repentinat.

    Sí, Lluís,sí el de la guitarra que anava pels "xiringuitos"!! Quins temps, aquells, anar al Gato Negro i fotre't una paella a la platja. I els banys Orientals i...blablabla (en plan àvia Cebolleta) ostres, Lluís som vells.

    ResponElimina
  7. El mateix Cristòfor Colom va veure monstres i sirenes en el seu viatge cap al Nou Món.
    És molt curiós provar de trobar el punt just a partir del qual ja ningú no veu sirenes en els seus viatges marítims. Bé hi devia haver un principi del final d'aquestes bestioles, oi?
    El post d'avui em recorda algun text de Borges a qui fascinaven, també, les històries naturals.

    ResponElimina
  8. "Esas ambigüedades, redundancias y deficiencias recuerdan las que el doctor Franz Kuhn atribuye a cierta enciclopedia china que se titula Emporio celestial de conocimientos benévolos. En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluidos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (l) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas."

    Borges. El idioma analítico de John Wilkins.

    ResponElimina
  9. Oportuna referència a Borges. I sí, som vells. És una evidència. Recordar-se d'aquella Barceloneta del Gato Negro ho demostra.
    Per cert... t'has autotraduït al castellà?

    ResponElimina
  10. Què vols dir, Lluís, que avui valdria més que no m'hagués llevat, tujuru?

    ResponElimina
  11. Gràcies, Matilde! Ja deia jo que em sonava...

    ResponElimina
  12. Matilde! Això no ho diguis mai, que sona fatal! Només hi ha un dia a la vida en què valdria més no havr-se llevat, i encara no ens ha arribat. Tujuru.

    ResponElimina
  13. Home, no calia dinyar-la! Avui m'hauria d'haver quedat al llit i ja està. Demà serà un altre dia. I aquí pau i després glòria.

    ResponElimina
  14. Visca els records romantics, visca la platja, visca els marics, visca el gato negro, visca el C.N. barceloneta, visca la repla, visca el turín, visca Carmen Amaya, visca el bar la Electricidad, visca las bombas picants, visca el canó, visca el vulcano, visca els coros, visca el somorrostro, visca la plaza, visca el colegio nacional virgen del mar, visca el chumba, visca el paco el tonto, visca los merenderos, visca las 7 puertas, visca el entoldado, visca el guri patata, visca el Kuqui, visca la gente encantadora, en fin....visca LA BARCELONETA.

    Nitus.

    ResponElimina
  15. Visca, Nitus, visca!
    I benvingut.

    ResponElimina