Acabades de llegir les històries naturals presenten un índex onomàstic . És util acudir-hi durant la lectura per no despistar-nos en la profussió de noms propis, títols i demés sustantius. Per ambientar la trobada del dia trenta copio unes entrades:
Ferrer, Segimón. Descubridor de la coagulació matemàtica. Caràcter escèptic. Negat absolutament per a la poesia. S’enemistà amb Antoni de Montpalau, a qui tractà de farsant. Morí a Sevilla d’un excès de gazpacho. Tingué molts enemics justificats.
Laborde, Alexandre de. Viatger fracès que escriví “Voyage pittoresque de l’Espagne” i “Itinéraire descriptif de l’Espagne” amb gran documentació. Tenia els ulls blaus. Féu grans elogis de la maonesa.
Dip, Onofre de. El vampir. Durant la guerra carlina se’l conegué pel Mussol. Fou cavaller del rei En Jaume. S’enamorà de la duquesa Meczyr, ésser No-Mort, la qual li inoculà la terrible condició. Era senyor de Pratdip. Trobà la pau a mans d’Antoni de Montpalau, després de moltes vicissituds que es conten en aquesta novel•la.
Montpalau, Antoni de. Científic d’extraordinari valor. Membre de l’Acadèmia de Ciències. Racionalista de jove, acabà dient que havia descobert la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura. És el protagonista de la present novel•la. Morí a Amsterdam d’una angina de pit.
Trobareu la imatge en aquest article.
Si anem a buscar "Les presències secretes", trobem al final un "Diccionari portàtil de presències no descrites", on apareixen de nou els personatges amb descripcions més extenses. Val la pena veure d'altres detalls de cadascun d'ells. Sobre Montpalau, no hi explica, però, que morís d'infart a Amsterdam. Què degué passar-li?
ResponElimina