dissabte, 4 de desembre del 2010

escolta volòdia de ramon erra


Ramon Erra. Escolta Volòdia! La Magrana, 2010.


L’escriptor (a més de llicenciat en ciències polítiques, blocaire, articulista i cambrer de talent) Ramon Erra es va donar a conèixer al public adult(1) amb el deliciós recull de contes la flor blanca de l’estramoni on vam trobar l’inoblidable John Maizena i un bon grapat de històries ben trenades; aquí va ser on el lector va començar a adonar-se que aviat sentiría a parlar del món i l’estil del de Santa Eulàlia de Puigoriol (em resisteixo a pensar que no viu a can Penyora).
Després de la flor en Ramón va publicar Pólvora del quatre de juliol un altre llibre de contes que la revista Benzina considerà un dels millors llibres editats l’any 2007. La consagració va arribar amb desfent el nus del mocador la seva primera novel·la, rebuda amb entusiasme per la crítica i que obtingué el prestigiós premi Salambó i va quedar finalista del Crexells.
De tant en tant publica articles sobre literatura al diari avui dels que recordo especialment un de boníssim sobre Jules Verne i no voldria acabar de repasar la seva obra sense fer esment de tres textos excepcionals. Un és un conte que va rebre el premi de narració curta de la revista Benzina. Feu-vos un favor i llegiu La mort a Maçanet –Massanes, apareix al número 4 de la revista Benzina que correspon al juny de 2006. També s’ha de ressenyar el premi de retrat literari Rafel Cornellà atorgat per la revista Blanes que va obtenir amb “l´home que creia haver comès un crim contra la humanitat: aproximació al món de Bohumil Hrabal" i finalment un llibre de viatges que es podria considerar ("digo yo") un text de formació publicat per l’enyorada editorial Emboscall titulat a Bòsnia ens trobarem : viatge per la Bòsnia i la Croàcia de postguerra.
En Ramón Erra s’ha convertit en una de les veus més importants del panorama literari català i ja celebrem l’aparició de les seves novel·les com un aconteixement singular. Jo no sé vosaltres, però em penso pasar aquest pont de la puríssima constitució escoltant en Volòdia.
El Bloc d’en Ramon Erra és aquí.P.S. Darrerament també figura en dues antologies de narrativa curta, noves veus de la literatura catalana, tria feta per Lolita Bosch i el llibre de relats que apareixerà enguany per la Marató de TV3.

(1) a veure si m’explico. No vull dir que la seva sigui una literatura no apta pel jovent ni molt menys sinó que el primer que va publicar va ser una novel·la juvenil en col·laboració amb Joan Martí. Operació gabies buides, Eumo, 2001.

7 comentaris:

  1. Si que anem malment si "Pólvora del quatre de juliol" -un altre llibre de contes infumable- va ser considerat un dels millors llibres editats l'any 2007 per la revista Benzina. Clar que has de saber d'on surten aquestes considerasions i considerar-ho tu... en fi, estic considerant la possibilitat de callar per no ofendre a ningú, ja que les veritats fan mal, diuen. En fi, avui estava rellegint LITERATURA i després d'una dosis pro forta surten fletxes de la meva boca quan llegeixo tal bestiesa. Però tothom es lliure d'escollir el que creu, i jo de negar-ho rotundament.
    Bon pont, si en feu.
    Salut.

    fgt.

    ResponElimina
  2. Per cert, he llegit el mencionat llibre, que quedi clar! així que puc opinar contundentment.

    ResponElimina
  3. ...només faltaria que no poguéssis opinar Fgt.i si tu dius que Pd4dJ és un llibre infumable jo també puc dir que no està feta la mel per la boca dels ases, o no?
    jo trobo que la prosa de l'Erra és de la millor que es pot llegir actualment en català i ho defensaré allà on ho hagi de fer....

    ResponElimina
  4. I com de preparat n'ha d'estar un autor X per poder rebre crítiques tan dispars i apassionades. Bon pont a tothom que en faci

    ResponElimina
  5. L'autor, no ha d'estar preperat per rebre critiques, simplement les critiques només serveixen per la resta de mortals, mai per l'autor que, un cop acabada la novel·la, ell ja ha fet la feina i se suposo que ho ha donat tot, ja se n'ha de desentendre, no li pertoca escoltar ni llegir critiques. Per l'autor allò que acaba de crear es bo, vull creure que ho pensa perquè si no es així no puc concebre que tregui al mercat un producte que ell mateix no el concidera bo, per tan la resta de la gent digui el que digui de la seva obre li ha d'importar un pepino.

    ResponElimina
  6. ...mira per on ara crec que tens tota la raó Fgt...

    ResponElimina
  7. Merci Robert... atxiiiiim, ho sento. Bona nit i tapa't fins dilluns!

    ResponElimina