la carta de santa claus escrita per mark twain.

post publicat per gentilesa de Cristina P.

Mark Twain pseudònim de Samuel Langhorne Clemens va escriure una carta a la seva filla gran responent a les peticions que havia fet ella i les seva germana per Nadal. Fent-se passar per Santa Claus els dóna totes les explicacions necessàries en una carta que desprèn una gran tendresa, però també el bon humor característic d’aquest gran autor americà i que ha esdevingut un clàssic d’aquestes dates. Potser així ens encomanarem del famós esperit nadalenc...

Carta de Santa Claus

Palau de St. Nicolau
A la lluna
Matí de Nadal

Estimada Susie Clemens:

He rebut i m’he llegit les cartes que la teva germaneta i tu heu escrit a través de la vostra mare. També he llegit les que tu, petita, m’has escrit amb les teves manetes – i que, encara que no has fet servir cap de les lletres de l’alfabet dels adults, si que has utilitzat les que qualsevol nen de la terra o de les estrelles sol fer servir: les manetes.

Com que també em cuido dels nens de la lluna – que tampoc utilitzen lletres- veuràs que puc llegir sense problemes les fantàstiques taques que tu i la teva germaneta m’heu enviat. Tot i això, si que he tingut problemes amb les cartes que vas dictar a la teva mare; com que sóc estranger, no acabo d’entendre bé l’anglès. Hauràs vist que no he comès cap error amb les coses que tu i la teva germaneta m’heu demanat a les vostres cartes, - vaig baixar per la xemeneia a mitjanit mentre dormíeu i les vaig deixar jo mateix. I després us vaig fer un petó a totes dues, perquè sou bones nenes, ben educades, amb els vostres modals i les més obedients que hagi vist mai-. Tot i això, a la carta que vau dictar a la vostra mare hi ha algunes paraules que no estic segur d’haver entès bé i un parell de peticions que no vaig poder complir per que estaven esgotades. L’últim lot de mobles de la cuineta de les nines es va enviar a una nena molt pobre a l’Estrella del Nord, un país molt fred. Demana-li a la mare que t’ensenyi l’Estrella del Nord i digues: Floquet de neu (aquest és el nom de la nena) “estic molt contenta que tinguis tu els mobles, perquè els necessites més que jo”. Has d’escriure-ho amb les teves manetes; i ja veuràs com Floquet de neu t’enviarà la resposta. Si li parlessis no et sentiria. Intenta que la teva carta sigui molt lleugera i primeta perquè hi ha molta distància i sinó el correu es fa molt pesat.

Hi havia una paraula o dues a la carta de la teva mare de les que no estic segur. A veure: “un gran bagul de vestidets de nina.” És això? Avui, al voltant de les nou trucaré a la porta de la cuina per assegurar-me’n… Però no he de veure ni parlar amb ningú excepte amb tu. Quan soni el timbre, en George obrirà la porta amb els ulls tancats. Després tornarà al menjador amb el sopar. Has de dir-li que camini de puntetes i que no digui res o morirà. Llavors tu aniràs a l’habitació dels nens, agafaràs una cadira i t’hi enfilaràs per arribar al tub comunicador que arriba fins a la cuina i quan em sentis xiular a través d’ell, hauràs de dir: “Benvingut, Santa Claus”. Jo et demanaré si era un bagul el que em vas demanar o no. Si dius que si, et preguntaré de quin color el vols. Demana-li a la mare que t’ensenyi el nom d’un color bonic i després m’hauràs d’explicar què vols que hi hagi dins del bagul exactament. Després quan et digui: “Bona nit i bon Nadal, Susie Clemens”, m’hauràs de contestar: “Bona nit, Santa Claus, moltes gràcies i, per favor, diga-li a Floquet de neu que aquesta nit miraré la seva estrella i que ella miri cap aquí, que estaré a la finestra orientada a l’oest i que cada nit miraré cap a la seva estrella i diré: “conec a algú allà dalt que em cau bé”. Després aniràs a la biblioteca i faràs que en George tanqui totes les portes obertes del passadís, i que tots s’esperin un moment. Aniré a la lluna, aconseguiré el que em vas demanar i en uns minuts intentaré fer baixar el bagul per la xemeneia que hi ha al passadís –si és un bagul el que vols…- ja que no aconseguiria fer baixar un bagul tan gran per la petita xemeneia que teniu a l’habitació dels nens… oi?
Digues que poden parlar si volen fins que sentis els meus passos pel passadís. Llavors digues que facin silenci un moment fins que jo torni a pujar per la xemeneia. Potser ni em sentiràs arribar –pots anar a la reixa de la porta del menjador fins que em sentis. Deixaré el bagul a l’estudi, sota el piano. Si deixo rastres de neu pel passadís diga-li a en George que els escombri cap a la xemeneia, que jo no tindré temps de fer-ho. Però no pot fer servir l’escombra sinó un drap o morirà. Vigila’l perquè no es posi en perill. I si per casualitat les meves botes deixessin taques al marbre que en George no les tregui. Que les deixi allà com a record de la meva visita, perquè sempre que les vegis o a les ensenyis a algú et recordin que has de ser una bona nena. Així, si alguna vegada ets trapella i algú assenyala aquestes marques que Santa Claus va fer al marbre, ja sabràs el que has de fer, no petita?

Fins d’aquí una estona, quan baixi al món i truqui al timbre de la cuina.

T’estima, Santa Claus
A qui a vegades anomenen “l’home de la lluna”