diumenge, 2 de gener de 2011

suite francesa d'irène némirovsky


El primer llibre que llegirem enguany al club serà aquesta corprenedora suite francesa composada gairebé de forma clandestina per Irène Némirovsky i publicada a França trenta anys després del seu assassinat al camp d’extermini d’Auschwitz.
Jo llegeixo la novel·la en castellà. Es tracta d’una edició de l’any 2005 publicada per l’editorial Salamadra que conté a més de les dues parts de que consta el text, un pròleg escrit per una amiga de la família, Myriam Anissimov, unes notes manuscrites de l’autora sobre la situació de França i el seu projecte de novel·la suite francesa i una selecció de la seva correspondència entre 1936 i 1945.

Al pròleg hi trobem una referència al mètode que emprava la senyora Némirovsky:
Había elaborado una tècnica novelesca inspirada en el estilo de Iván Turgueniev. Al comenzar una novela escribía no sólo el relato en sí, sino también las reflexiones que éste le inspiraba, sin supresión ni tachadura algunas. Por añadidura, conocía de forma precisa a todos sus personajes, incluso a los más secundarios. Emborronaba cuadernos enteros para describir su fisonomía, su carácter, su educación, su infancia y las etapas cronológicas de su vida. Cuando todos los personajes habían alcanzado semejante grado de precisión, subrayaba con ayuda de dos lápices, uno rojo y otro azul, los rasgos esenciales que debía conservar ; a veces bastaban unas líneas. Pasaba rápidamente a la composición de la novela, la mejoraba, y acto seguido redactaba la versión definitiva.

8 comentaris:

  1. Ara no recordo si la vaig llegir en català o en castellà, però sí que el pròleg era molt interessant. La història de la redacció de la novel·la fins la seva publicació, així com la vida de l'autora donen per a escriure un altre llibre. Heu fet una excel·lent tria!

    ResponElimina
  2. El mèrit de la tria, com no podia ser d'altra manera, no és nostre, Sílvia, és de la moderadora-presentadora de la trobada d'aquest mes, l'Isàvena, lectora assídua de la Triadú. Personalment, la seva presència, el proper dimarts 25, serà un festival, la guinda del pastís. Pel que representa. Ni més ni menys que una lectora agafant les regnes del club. No en Mitchum, en Pasqual Bernat, jo o un convidat de fora muralles, no. Una del club (tot i que ara no pot venir perquè la feina li ho impedeix)fent-se càrrec de la sessió. Això sí que és excel·lent i bonic. Per no dir gloriós.

    ResponElimina
  3. Que curta de mires que es la gent... en fi, massa llarga i tot pel meu gust...

    ResponElimina
  4. Gràcies, m'heu inspirat un post... bona nit!

    ResponElimina
  5. Ai, fgt, no entenc el comentari de les 23:01.
    Qui és miop? La Sílvia (això sí que no t'ho toleraria de cap manera), jo, la Isàvena (això tampoc), la Némirovsky?

    ResponElimina
  6. Quant a la inspiració, de res, a disposar!

    ResponElimina
  7. Matilde, el teu comentari m'afalaga i no et pots arribar a imaginar com trobo a faltar venir a les sessions del club de lectura.

    ResponElimina
  8. Isàvena, Gràaaaacieeees!!!

    ResponElimina