La paronomàsia (joc de paraules basat en la juxtaposició de mots parònims, és a dir, paraules que només es diferencien en un fonema -terrassa i terrissa, per exemple-) ha exercit una gran fascinació en escriptors de tots els temps. Però potser el cas més curiós és l'eslògan que va crear el poeta Fernando Pessoa arran de l'arribada de la també paronomàsica Coca-cola a Portugal. Segons explica Ángel Crespo, Pessoa va rebre l'encàrrec d'inventar un lema per fer publicitat de la beguda nord-americana. L'eslògan que es va empescar jugava amb la proximitat dels verbs "estranhar/entranhar". Feia: "Primeiro s'estranha e depois s'entranha". La posada en circulació d'aquesta campanya publicitària va provocar una reacció fulminant del ministre de Sanitat portuguès de l'època -doctor Ricardo Jorge-, el qual va confiscar tots els refrigeradors que havien arribat a Portugal procedents dels Estats Units i va prohibir el consum de Coca-cola per culpa d'aquell joc de paraules. El ministre entenia que si primer feia un gust estrany i després igualment es consumia, el mateix eslògan reconeixia la toxicitat del producte i el seu caràcter d'estupefaent.
Màrius Serra. Verbàlia 2.0: jocs de paraules i esforços de l'enginy literari. Empúries, 2010. P. 483.
P.S.: Això va passar pels volts del 1928. El consum de Coca-cola va estar prohibit a Portugal fins el 1974. Sembla que no és una broma. Cas contrari, el burleta viu aquí.
I no seré jo qui esmeni la plana a en Màrius Serra, però a mi em sona força més bé "Primeiro estranha-se e depois entranha-se". Non sei eu.
Ep, l’ús del mateix mot en dos sentits diferents també és paronomàsia. En cap cap cap, per exemple.
ResponEliminaQuan els potes es posen en terrenys pantanoses passen aquestes coses. D'altra banda, a Pessoa el veig poc aficionat a la Coca-cola. Però en fi, suposo que a canvi d'uns quants escudus...
ResponEliminaDoncs a mi em consta que en prenia, Lluís; sota heterònim, això sí.
ResponEliminaHi ha una paronod'aquestes atribuïda a Sigmund Freud que m'agrada molt: "M'he trobat amb ell tête-â-bête". M'encanta.
El que recordo de Freud és una col·lecció de lapsus linguae boníssima, una mena de paronomàsies a càrrec de l'inconscient. Fa alguns anys, i parlant precisament de Portugal, recordo que una noia em va dir que les millors platges de Portugal eren aprop de la bella població de "Falo", quan volia dir "Faro".
ResponEliminaSaps, no sé per què té tanta requesta la fórmula aquella de "m'ha trait l'inconscient", si de vegades sembla que és l'únic que diu la veritat.
ResponEliminaMatilde, l'eslògan sona molt millor com ho dius tu. Hauria de ser així, em sembla. I una altra confidència personal: el meu avi Tono era portuguès, d'una aldea de Trás-os-Montes; en un altre món.
ResponEliminaParanomàsia... no coneixia la paraula.
Oi que si, Bibliotossa, paisana?
ResponEliminaQuant a la parauleta...per qui m'has pres? Fins abans d'ahir jo tampoc no me l'havia ficada mai a la boca!!
Cap negoci no li sortia bé, a en Pessoa.... També va intentar fundar una imprenta anomenada "Ibis" si no recordo malament, que va ser un altre fracàs. De totes maneres l'eslògan m'encanta, el trobo digne d'una millor causa...
ResponEliminaSí, era un cas, aquest, en Pessoa. Crec que fins i tot va voler ser banquer, però en la modalitat anarquista, que ja em diràs tu com s'ha de menjar això, Òscar.
ResponEliminaI sí, a mi també m'agrada l'eslògan. Molt millor que "La chispa de la vida", per exemple.