La biografía d
e Blotner que hem citat s’acaba amb aquest poema d’A Green Bough que us presentem en traducció de Javier Marías:
If there be grief, then let it be but rain,/And this but silver grief for grieving's sake,/ If these green woods be dreaming here to wake/ Within my heart, if I should rouse again./ But I shall sleep, for where is any death/ While in these blue hills slumbrous overhead/ I'm rooted like a tree? Though I be dead,/This earth that holds me fast will find me breath.
Si hay dolor, que sea sólo lluvia,
y ésta sólo dolor de plata por el dolor en sí,
si estos verdes bosques sueñan aquí para despertar
en mi corazón, si yo amaneciera otra vez.
Pero dormiré, pues, ¿dónde hay muerte
mientras en estas azules y soñolientas colinas de lo alto
tenga yo como el árbol mi raíz? Aunque esté muerto,
esta tierra que se agarra a mí me encontrará el aliento.
Marías, un altrw faulknerià en potencia.
ResponEliminaGràcies a rebre unes crítiques desfaborables del seu llibre de poesia "The Marble faun", gaudim del genial escriptor de narrativa que és! Si aquestes crítiques haguéssin estat meravelloses... no m'ho vull ni arribar a imaginar.
ResponEliminaA vegades els crítics i les seves crítiques fan la seva feina.
Fgt
No és freqüent, però hi ha excel.lents narradors a l'hora que grans poetes (per a mi, és el cas d'Edgar Allan Poe). Per tant, Fgt, i veient que no és gens menyspreable aquest poema - tinc entès que Faulkner en va anar escrivint tota la vida -, podria haver estat així. Aquesta dicotomia entre poesia i prosa crec que no té raó de ser.
ResponElimina...jo crec que mai va deixar de ser poeta....estic d'acord amb el Dc. (sense que serveixi de precedent) ...de fet, de crítiques dolentes en va tenir durant tota la seva vida, fins i tot d'Absalon! Absalon! i no diguem de la novel·la que llegirem aquest estiu al club...
ResponEliminaMai va deixar de ser poeta, si d'escriure'n en forma de vers... que no en prosa.
ResponEliminaRobert, ara començo "Mosquitos". Obra menor, però és FAULKNER.
Fgt
...desde Whitman sabem que per fer poesia no cal escriure en vers...jo estic amb Una fabula. Penso que és molt bona, he llegit moltes coses sobre la guerra però cap com aquesta. La trama gira sobre un fet conegut de la I Guerra Mundial, un destacament de soldats francesos es nega a atacar una posició i això fa que s`enfonsi tot el teatre d'operacions del front occidental, vam veure una adaptació del fet a Senderos de Gloria, però F. parla de la guerra sense melodramatisme, i compara el fet amb la història sagrada,...bé, suposo.
ResponEliminaJa diras alguna cosa sobre Mosquitos Fgt,...siusplau.