"Han aparecido ya estudios que hacen pensar que los niños nutridos de televisión e internet podrían acabar manifestando trastornos de la voluntad o carecer de las cualidades que se requieren para aprender a leer en el sentido antiguo del término. De manera similar a las artes de la memoria, a la gimnasia de la concentración, al cultivo del silencio (se calcula que el 80 por ciento de los adolescentes americanos son incapaces de leer sin un acompañamiento musical de fondo), el lugar de la lectura en la civilización europea está destinado a disminuir. Es posible (y esta perspectiva está lejos de ser motivo de consternación) que el tipo de lectura que he tratado de definir y que he descrito como "clásico" se convierta de nuevo en una especie de pasión particular, que se enseñe en "casas de lectura", y a la que nos entregaríamos como Akiba y sus discípulos tras la destrucción del Templo, o como se cultivaba en las escuelas monásticas y en los refectorios de los conventos de la Edad Media. Una forma de lectura que culmine precisamente en ese ejercicio de acción de gracias y en esa música del espíritu que es aprender "de corazón" (reparemos en la afortunada paradoja de la palabra "cordialidad", que contiene la palabra "corazón"). Es demasiado pronto para decirlo. Estamos viviendo una época de transición mucho más rápida, mucho más difícil de "descifrar" que ninguna otra hasta ahora."
George Steiner. El silencio de los libros. Siruela, 2011. P. 51-52.
Bon apunt, però conté un trist devenir.
ResponEliminaA més tinc interès en llegir-me el llibre, l'anoto, gràcies.
Sembla que això de llegir acabarà sent un vici privat, Gemma; una mica com fumar.
ResponEliminao una mena de religió minoritària...
ResponEliminaperò sense déus i això sí que m'agrada.
ResponEliminaFrancmaçoneria, vaja. Calla, amb això i un parell de cadàvers ja tenim un bestseller!!
ResponEliminaAixí com d'altres vegades les cites de l'Steiner m'han semblat boníssimes, aquest cop el veig apocalíptic. Quan Guttenberg va inventar la impremta, van sortir veus pronosticant el final de la cultura, perquè temien que la lectura universal faria perdre qualitat, i eliminaria la memorització dels textos, que es considerava una activitat superior de la ment.
ResponEliminaJo crec que ara es llegeix i s'escriu molt (ni que siguin tuits), per culpa dels (o gràcies als) estris que s'enxufen.
ResponEliminaI amb la lectura universal ha aparegut una bèstia que fa més iuiu que el no saber de lletra perquè no s'ha pogut anar a escola: l'analfabetisme funcional. Vull dir que persones que han estat escolaritzades tota la seva vida manifesten greus dificultats de comprensió quan s'enfronten amb textos senzills. I no parlo de literatura. Això sí que és una catàstrofe.
En fi, explica-m'ho a mi, que batallo cada dia per això de la comprensió lectora. Amb tota la fe, això sí.
ResponElimina