dilluns, 9 de gener del 2012

semmelweis


"Quan els responsables de la Llibreria Documenta em van demanar que triés una pàgina que em commogués cada vegada que la llegia, em vaig decidir pel començament de Semmelweis, la tesi doctoral de Louis-Ferdinand Céline. Si algun jove indecís em demana com pot saber si ha de dirigir la seva energia cap a la literatura, li dic que comenci a llegir Viatge al final de la nit, també de Céline. Si les pàgines no se l’emporten, és preferible que es dediqui a qualsevol altra activitat."
Vicenç Pagès Jordà.  Tret d'aquí.


Abans de publicar Viatge al fons de la nit, Céline va redactar, el 1924, la seva tesi doctoral sobre el metge hongarès Philippe-Ignace Semmelweis que, enfrontat a tots els seus contemporanis, va descobrir l'origen de la febre puerperal.
En aquest breu i abrandat text (gairebé èpic), que té més l'aspecte d'una novel·la que d'una tesi, es posa en relleu la vocació mèdica de Céline, un element essencial en la seva obra. Céline creu en la medicina, en la seva capacitat de curar i d'alleugerir el dolor. De fet, el que es remou al fons de la seva escriptura, el que el revolta i el solleva, és que hi ha una humanitat que pateix i que mor per res. 

[Barreja de la contracoberta i un article de Glòria Farrés, "Céline, un escriptor salvatge,  publicat a l'Avui el 7/4/2011]

*
"VET AQUÍ la terrible història de Felip-Ignasi Semmelweis.
Pot semblar una mica àrida, descoratjar a primera vista a causa dels detalls i de les xifres, de les explicacions minucioses. Però el lector intrèpid serà recompensat de seguida. Val la pena i l'esforç. Jo hauria pogut reprendre-la pel començament, polir-la, fer-la més àgil. Era fàcil i no he volgut. La dono, doncs, pel que val (Tesi de Medicina, París, 1924).

La forma no té importància, és el fons el que compta. Aquest és ric de sobres, suposo. Ens ensenya el perill de voler massa bé els homes. És una vella lliçó sempre nova.

Suposeu que avui, de la mateixa manera, apareix un altre innocent que es dedica a curar el càncer. No es pot afigurar a quin pas el farien ballar de seguida! Resultaria vertaderament fenomenal! Ah, que extremi la prudència! Ah, valdrà més que vagi previngut! Que camini reconsagradament amb seny de bèstia vella! Ah, li sortiria molt més a compte anar-se a allistar immediatament a qualsevol Legió estrangera! No hi ha res gratuït en aquest món vil. Tot s'expia, tant el bé com el mal es paguen tard o d'hora. El bé és molt més car, per força."

Louis Ferdinand Céline. Semmelweis. Traducció d'Estanislau Vidal-Folch. La Magrana, 1990.

14 comentaris:

  1. Terriblement descoratjadora la poca fe en la humanitat, però que cal estimar-la, malgrat tot.

    ResponElimina
  2. Pos jo no li faria res a la humanitat, Clidi, déume'nguard; ara, quan més vella, més sociòpata. Com deien Los Panchos, cuanto más conozco a los hombres más me gustan los perros.

    ResponElimina
  3. I a mi los gatos y los camellos. Ai, encara l'hauré de llegir aquest també!

    ResponElimina
  4. Doncs jo et diria que abans de dinyar-la (que serà d'aquí molt i molt de temps, però que mooooolt)li hauríes de reservar una estoneta al Viatge, Òscar. Cent per cent matèria orgànica. Tal que un vòmit.

    ResponElimina
  5. miquel hyde9/1/12 17:32

    Ofensiva Céline núm. 5:
    "..per què no hi ha la mateixa possibilitat d'art en la lletjor que en la bellesa ? És només un gènere que encara està per conrear.."

    ResponElimina
  6. miquel hyde9/1/12 17:40

    ofensiva Céline 6 :
    "(...) en la vida quotidiana hi ha cent paios, pel cap baix, que desitgen la teva pobra mort ; per exemple : tots aquells a qui emprenyes, anxovats a la cua del metro, rere teu; tots els qui passen davant del teu pis i que no tenen on aixoplugar-se ; tots els qui esperen que acabis de pixar per fer-ho també; en fi, els teus fills i tants d'altres. (...).Un s'hi acostuma".

    ResponElimina
  7. miquel hyde9/1/12 17:47

    ofensiva Céline 7 :
    "No n'encertava ni una, la mare, quan intentava fer-me creure que el món era benigne i que havia fet bé en concebre'm. És la gran excusa a la negligència de la maternitat : la suposada Providència."

    ResponElimina
  8. miquel hyde9/1/12 17:49

    ofensiva Céline 8 :
    "Tenir confiança en els homes equival a deixar-se matar una mica".

    ResponElimina
  9. miquel hyde9/1/12 18:00

    ofensiva Céline 9 :
    "És l'edat que avança, la traïdora, i ens amenaça amb el pitjor. A dins nostre ja no queda molta música per a fer ballar la vida. La joventut se'n va anar a morir a la fi del món, en el silenci de la veritat. I on anar, et pregunto, si no tens prou quantitat de deliri ? La veritat és una agonia que mai s'acaba. La veritat d'aquest món és la mort. Cal escollir : morir o mentir. Jo mai m'he pogut matar".

    ResponElimina
  10. miquel hyde9/1/12 18:04

    ofensiva Céline 10:
    "Filosofar és una manera com qualsevol altra de tenir por i no porta més que a covards simulacres".

    ResponElimina
  11. Ostres Hyde, jo també en vull fer una:
    "Cadascú s'emborratxa amb el que té".

    Ja em falta poc per acabar el Viatge, unes vuitanta pàgines, pel cap baix. Entre aquest vespre i demà el liquido.

    ResponElimina
  12. miquel hyde9/1/12 19:36

    sí, també és bona aquesta !
    és un dels llibres que tinc més subratllats, o sigui que si volgués transcriure totes les cites, us ocuparia el blog sencer...però em deixareu que n'hi posi alguna més si em porto bé ?
    em falta bastant, encara, per acabar-lo, però com que deu ser la quarta o cinquena vegada que l'agafo, en passo via...quan l'acabis, ja em diràs què et sembla
    el que diu en Vicenç Pagès Jordà està molt bé, però també cal ser just i equànime i reconèixer que l'opció de Céline és radical i no és necessari, per ser escriptor, seguir la seva línia això sí, crec que algú que es vulgui dedicar a escriure ha d'intentar llegir-lo, si més no per conèixer una manera d'expressar-se que ha creat escola

    ResponElimina
  13. No cal ni que et portis bé, Hyde. Fes, home, fes, no te n'estiguis.

    Doncs jo, tot i que encara no l'he acabat i no vull ser escriptora -ni radical, ni de les altres, tampoc- t'haig de dir, Hyde, que el Viatge m'agrada molt i molt. Trasbalsaeta perduda, em té.

    I, saps, salvant les distàncies i les aparences i tot el que s'hagi de salvar, en Bardamu i en Soleràs de la glòria incerta de Sales semblen fets de la mateixa pasta.

    ResponElimina
  14. miquel hyde9/1/12 21:26

    aquests dies m'estic preparant uns apunts pel club de lectura, i com que vaig trobar que en Xavier Lloveras, a El Periódico, també parlava d'en Soleràs i en Sales, l'he incorporat en una tria d'obres i autors que el "Viatge" ha influït
    jo vaig llegir-me "Incerta glòria" abans, però ja havia llegit en algun lloc aquesta influència
    si t'ha agradat, et recomano "Mort a crèdit", que ja saps que per a mi és millor, encara

    ResponElimina