Tras la muerte de Bébert [un gat que havien tingut els Destouches], le busqué a Céline un nuevo compañero. Quería un pájaro.Compré en La Samaritaine el loro Toto y, después de una desastrosa toma de contacto, acabaron por hacerse inseparables.Toto vivía en libertad en el cuarto de trabajo de Louis. Picoteaba sus cuartillas o sus sujetapapeles. Disfrutaba de todos los derechos y a menudo les oía discutir y dialogar en un lenguaje solo conocido por ellos.Lucette Destouches i Véronique Robert. Céline secreto. Traducció de José María Solé. Veintisieteletras, 2009. P. 95.
Bébert és, també, el nom d'un personatge del Viatge, el nebodet de la portera. No sé qui va ser abans, si el gat o el nen. Crec que el nen.
ResponEliminaSobre el gat, n'ha parlat George Steiner, jueu. Després d'enfrontar-se als pamflets va arribar a la conclusió que l'odi irracional pels jueus de Céline és una expressió de misantropia extrema. Aquí .
Aquí es poden llegir uns fragments de "El hombre gato", de George Steiner. És un dels més de 150 articles que ha escrit per The New Yorker i que ha editat en castellà Siruela (Ai, Jacobo de mi vida!) l'any 2009. El títol és George Steiner en The New Yorker.
ResponEliminaAra que hi penso, Bébert ben val una missa. I un apunt.
ResponElimina