Tercera filla de George Frederic Jones i Lucretia Stevens Rhinelander, Edith Newbold Jones vingué al món el 24 de gener de 1862 al número 14 de la West 23rd Street de Nova York. Cresqué envoltada de l'aura aparentment frívola i luxosa que vivia l'alta societat d'aquesta ciutat a la darreria del segle XIX.
Amb quatre anys, el 1866, la família Jones fugí cap a Europa en patir greus revessos econòmics per la guerra civil americana.
Durant sis anys rodaren per paisatges, ciutats i pobles de França, Itàlia, Alemanya, Espanya i altres racons europeus. En tornar a Nova York, el 1872, Edith Jones continuà alimentant el delit per la cultura europea per mitjà de la biblioteca del pare. Des dels clàssics als moderns, s'empassà gran part de la literatura, la història i la filosofia del vell continent. El 1878 la mare li edità els primers versos privadament. Deu anys després, la revista Scribner's Magazine li publicà el primer conte, "Mrs. Manstey's view".
El 1880 la família Jones retornà a Europa a causa de la salut del patriarca, que morí a Cannes dos anys més tard. Mare i filla regressaren als Estats Units i el 1885 Edith Jones contragué matrimoni amb Edward Robbins Wharton, aristòcrata bostonià deu anys més gran que ella. Durant dues dècades dividiren el temps entre estades a les cases de Nova York, Newport i, venuda aquesta darrera, Lenox, i viatges substancials a Europa, preferentment a Itàlia, França i Anglaterra. D'entrada visqué d'acord amb les tradicions socials de la vella Nova York. La manca d'estímuls intel·lectuals, però, la portà a crear nous cercles d'amistats: la de l'arquitecte Ogden Codman Junior, amb qui el 1897 va escriure el seu primer llibre, The decoration of houses, fou la més significativa.
El marit aviat començà a patir trastorns mentals, que el 1902 desembocaren en un col·lapse total. Edith Wharton va combatre el dissortat matrimoni amb l'escriptura: a partir de 1902, amb The valley of decision, la primera novel·la llarga, publicà un llibre per any. Entre estada i estada a Itàlia, s'inicià en la literatura de viatges amb Italian Villas and their gardens (1903) i Italian backgrounds (1905). A partir de 1904, punt d'inflexió en la vida dels Wharton perquè deixaren de fer la peregrinació anual italiana i començaren a explorar terres franceses, l'autora començà a sentir Europa casa seva i, Amèrica, una terra estranya. Després de sortir a la llum The house of mirth el 1905, primer bestseller amb què inaugurà una sèrie de comèdies de costums basades en la societat novaiorquesa, el 1906 els Wharton passaren uns mesos a París amb Henry James, amb qui el 1907 viatjaren en cotxe per la geografia francesa més desconeguda. El mateix any la revista Atlantic Monthly li edità en fascicles aquesta intensa experiència i la bella apologia que féu del paisatge francès. El 1908 l'editorial Scribner's li edità els articles compilats a A motor-flight through France.
Entre baralles i depressions, a l'estiu de 1911 els Wharton decidiren separar-se. Pel novembre del mateix any vengueren la casa The Mount i l'autora es traslladà a França, on residí fins als darrers dies. Només en dues ocasions retornà als Estats Units: la primera, el 1913, per assistir al casament de la seva neboda Max Farrand i, la segona, el 1923, per rebre un doctorat honorífic de la Universitat de Yale, que avui acull el llegat literari de l'autora. Els anys abans i després del divorci es caracteritzen per la multitud de viatges amb amics i amigues com Mary i Bernard Berenson, Walter Berry, Henry James, Howard Sturgis...entre d'altres.
[...] No fou mai, sens dubte, un cim de modernitat com algunes de les seves contemporànies (Charlotte Perkins Gilman o Gertrude Stein, per exemple). Amb tot, els seus retrats en estat pur de ciutats i paisatges la convertiren en una notària ambiental i social de primer ordre.
Pilar Godayol. "Edith Wharton (1862-1937) i el devastat front francès". A: Viatgeres i escriptores. Eumo, 2011. P. 126-128.
Em sembla una inexactitud que Godayol digui "aristòcrata bostonià" si als Estats Units tots sabem perfectament que no n'hi ha d'aristòcrates. El senyor Wharton era, és clar, de l'alta burgesia.
ResponEliminaEra antisemita segurament portada per les tendències socials de l'època que li va tocar viure. També era generosa. I una escritora excel·lent massa sovint subordinada a Henry James sense raó perquè Wharton tenia un notable i personal talent.
Salutacions, Matilde!
Glòria,
Eliminam'alegro molt de trobar-te aquí, perquè ets, juntament amb el doctor Vilardekyll, la responsable de la tria del títol; de que sigui La casa de la alegría i no cap altre. Fa molt i no recordo de què parlàvem, el cas és que jo volia fer una Wharton i com que només li havia llegit L'edat de la innocència us vaig demanar què, i vosaltres dos vau dir L'alegria de la Wharton. I aquí estem. D'alegria, poca, la veritat, que ja me l'he cruspida; en dues tacades.
I tens raó en això de la inexactitud, a Amèrica no tenen prínceps ni ducs ni romànic ni res de tot això; ho han d'importar.
Sobre l'antisemitisme, l'oncle Harold diu:
"Wharton era una esnob, antisemita y racista: eran rasgos que venían con su época y con su clase social y aunque resultan odiosos no son particularmente virulentos, como lo eran en el moralista anglocatólico T.S. Eliot.".
Com que ja he acabat la novel·la, he assenyalat uns quants fragments on, efectivament, la cosa put. Sempre referits al jueu de la novel·la Rosedale (ens el presenta en les primeres pàgines: "Era un hombre gordinflón y sonrosado, el tipo clásico de judío rubio, vestido con un elegante traje londinense que en él semejaba una tapicería".
"Conocía la conveniencia de ir despacio, y los instintos de su raza le ayudaban a la hora de sufrir desaires y soportar demoras"
"Ese pequeño judío que ha comprado la casa Greiner...alguien nos ha dicho que usted le conoce, señorita Bart"
"La alusión a una benevolencia futura obligó a Rosedale a obedecer y levantarse, un poco sonrojado por el imprevisto éxito y fiel a la tradición de su sangre de aceptar lo concedido sin una prisa indebida para exigir más".
I prou, que tot just acabo de donar el tret de sortida, i tot el maig serà Wharton. I que espero les teves contribucions, Glòria, whartoniana de cor.
Pel que fa a la biografia de la Wharton, jo ho deixaré aquí. Bé, no és del tot cert, perquè estic llegint Una mirada atrás, el seu relat autobiogràfic, i us n'oferiré algún tastet. Val a dir que omet qualsevol referència a la seva relació amb Morton Fullerton i d'altres marros íntims.
ResponEliminaPer exemple, a la Wikipedia es pot llegir:
"En 1885, a la edad de 23 años, Edith se casó con Edgard (Teddy) Robbins Wharton, doce años mayor que ella. Se divorciaron en 1913 por las repetidas y públicas infidelidades de su marido, que la afectaron mental y físicamente. Durante algunos años, al final de su tumultuoso e infeliz matrimonio, mantuvo un idilio con William Morton Fullerton (1865–1952), periodista estadounidense que trabajaba en el diario The Times. Fullerton era bisexual y alternaba su relación con la escritora con un romance con Lord Ronald Coger, rajá de Sarawak. Ella misma, también bisexual, tuvo un largo idilio con la cantante de ópera Camilla Chabbert, alias Ixo, y relaciones esporádicas con la poetisa y guionista Mercedes de Acosta."
...però si ella no en parla, qui sóc jo.
Es pot llegir (la tinc davant), la correspondència entre Wharton i Morton Fullerton, editada per Grijalbo. Jo passo.
La biografia més completa és la de R.W.B. Lewis, publicada el 1975 (s'ha de saber anglès).