un escriptor patrici

«Quan va morir Robertson Davies l’any 1995 els seus lectors es preguntaven si no haver estat mai un best-seller mundial podria deure’s al fet que es va comportar sempre com un escriptor de civilització, que no és exactament el mateix que tenir un bon sastre, saber fer servir qualsevol peça de coberteria o cedir el pas a les dames a l’hora final del Titanic. En realitat, algunes de les seves novel·les van ser traduïdes al castellà, però sense convocar el fervor de les masses ni l’entusiasme dels crítics que encara llegeixen. Robertson Davies va fer dir a un personatge que Rabelais era meravellosament culte perquè el saber el divertia, i aquesta és la millor justificació del saber; no l’única, sinó la millor. En llegir novel·les com El cinquè en joc retrobem la figura de l’escriptor civilitzat, divertit, cerebral –en sentit del tot oposat a l’autisme intel·lectualista-, exemple gloriós de l’encreuament entre l’element britànic i el canadenc, descendent elegant dels millors dies de la Commonwealth, avui assaltada per prosistes jamaicans, realistes màgics pakistanesos i bards centreafricans. Així conclou la seva última novel·la, A Cunning Man:

No, aquest és el Gran Teatre de la Vida. L’entrada és gratuïta, però el tribut és mortal. Vostè vingui quan vulgui i vagi-se’n quan toqui. La sessió és contínua. Bona nit. 

Davies és, en el sentit més excel·lent, un escriptor patrici.»

Valentí Puig. «Robertson Davies i el vell destí», pròleg a:  Robertson Davies. El cinquè en joc. Traducció de Carles Miró. Libros del Asteroide, 2007.